dimecres, 8 de juny del 2011

Geografia literària: Fray Luis de León, viatje entre Conca i Àvila

La ruta literària que vos proposem aquesta setmana és una invitació a la lectura de l'obra de Fray Luis de León, poeta de profunda inspiració humanista i religiosa, i a recórrer dos pobles: el primer, Belmonte, lloc de la província de Conca on va nàixer, i el segon, Madrigal de las Altas Torres, en la província d'Àvila, on va encontrar la mort.

Aquest escriptor és una figura indispensable per entendre el Renaixement espanyol. En vers o prosa, en castellà o llatí, la seua obra és un univers complex de continguts no fàcils.

I Belmonte és un bon lloc per començar aquest viatge per les terres castellanes. El seu castell, construït pel Marqués de Villena al segle XV es un dels monuments més emblemàtics d'aquesta localitat.
A més, Belmonte presenta un conjunt monumental molt important dins aquesta província, ja que conserva importants edificis civils i religiosos, elements defensius com muralles i portes, complementat en tot cas amb la riquesa paisatgística que envolta aquest poble.

Des d'ací viatjarem uns quants quilòmetres al nord-oest de la Península Ibèrica fins a Madrigal de las Altas Torres, a la província d'Àvila. El Convent de Sant Agustí, fundat en 1.353, segons privilegi d'Alfons XI, com a convent de monges i lligat a la cort, és el lloc on va morir Fray Luis de León i està declarat com a Be d'Interès Cultural, amb la categoria de Monument.

Una completa ruta geogràfica per assaborir-la visualment i per a gaudir-la llegint poesia d'aquest humanista que va convertir la seua vida en un símbol de lluita intel·lectual, i la seua obra en la culminació de la literatura renaixentista...

¡Qué descansada vida
la del que huye el mundanal rüido
y sigue la escondida
senda, por donde han ido
los pocos sabios que en el mundo han sido!

La imatge que il·lustra aquest post és un gravat de Minguet en l'Exposición del Libro de Job, Madrid, Imprenta de Pedro Marín, 1779.

Enxarx@ts: Associació d'Editors del País Valencià


L'Associació d'Editors del País Valencià, fundada el 5 de setembre de 1990, recolza l'activitat dels creadors i rebutja la pirateria i la reproducció il·legal de tots els productes culturals: llibres, música, pel·lícules, videojocs i programes d'ordinador.

Poden formar part de l’Associació, com a membres de ple dret, les editorials, persones físiques o jurídiques que habitualment editen llibres o publicacions periòdiques en qualsevol suport i accepten els Estatuts de l’Associació.

Aquesta associació podem encontrar-la a la xarxa amb una web molt completa, clara, útil, ben estructurada i senzilla, i en la que pots trobar molta informació i documentació que pot interessar-te. I no és necessari ser associat per poder accedir a aquesta.

Trobem, entre d'altres: un fum de notícies relacionades amb les editorials i llibres, molta legislació, documentació d'informes i estudis, premis literaris, ajudes i subvencions, una guia de llibreries valencianes, una guia de distribuïdors valencians, una detallada agenda d'actes amb totes les presentacions de llibres, xerrades i tertúlies...i molta informació més.

També podem encontrar enllaços directes a blogs dedicats al món del llibre i que poden ser útils per als usuaris o a llocs d'interés de la xarxa, com la web de l'Agència Espanyola de l'ISBN.

L'associació també té pàgina a Facebook  . Molt interessant per estar a la guaï del que s'edita al nostre país. Cal afegir-ho als nostres "Favorits".

Natura quasi morta, de Carme Riera

Carme Riera. Natura quasi morta. Ed. 62

Aquest llibre representa la primera incursió de Carme Riera en la novel·la policíaca. Extraordinari!

El llibre conta la desaparició, sense deixar cap tipus de rastre, d'un alumne romanès de la Universitat Autònoma de Barcelona. I a partir d'aquest moment, els Mossos d'Esquadra, els professors i els estudiants de la UAB començaran una carrera frenètica per encontrar algun rastre fiable.

Manuela Vázquez, inspectora dels Mossos, serà un personatge important per a la resolució d'aquest joc macabre on les víctimes i els sospitosos van multiplicant-se, i res és el que sembla.

Natura quasi morta és una novel·la que t'atrapa des de les primeres pàgines, és una proposta molt interessant, amb una lectura àgil, i on l'autora ha sabut mantenir el suspens en tot moment, amb un clar domini de les normes a seguir per a realitzar una bona novel·la policíaca. Ens agradaria que aquesta no fora la última de les seues novel·les dins d'aquest génere.

Vosl fer un tastet? Doncs punxa ací i llig els dos primers capítols.

El cau del conill, de Cristian Segura

Cristian Segura. El cau del conill. Ed. Destino

Amadeu Conill és el protagonista d'aquesta novel·la Premi Josep Pla 2011 i que l'autor defineix com "un retrat irònic de la burgesia catalana, amb paral·lelismes amb el auca del Senyor Esteve".

Conta el llibre que el Senyor Conill és director general i copropietari, amb la seua mare, de Setrills Conill, companyia dedicada a la producció i comercialització de setrills i setrilleres, i que veu com va enfonsant-se per culpa de la globalització.

Tota la seua plàcida i còmoda vida, amb les partidetes de tenis al Reial Club de Tenis Barcelona, les vespradetes entretingudes a la tribuna del Barça, els vermuts al Turó Park i les compres a l'Illa Diagonal s'acabaran i hauran de ser sacrificades per salvar la seua empresa i la seua pròpia vida. Tot açò farà que Conill es descobrisca a sí mateix i que haja d'afrontar dilemes existencials i misèries que ell ni s'ho podia imaginar.

El Cau del conill no és una obra antiburgesa, sinó que és una sàtira social sobre la burgesia catalana, que com diu Segura, té virtuts, com el seu caràcter emprenedor, però també defectes, com ara el tradicionalisme i la dificultat per adaptar-se als nous temps.

Amb humor i ironia l'autor ens recorda que "los ricos también lloran". A fi de comptes, els burgesos són persones que també tenen els seus petits problemes.

L'home de la maleta, de Ramón Solsona

Ramón Solsona. L'home de la maleta. Ed. Columna (Col·lecció: A tot vent)

El protagonista d'aquest llibre és un antic trombonista d'orquestres de ball -75 anys, jubilat i vidu-, que decideix un bon dia vendre el seu pis, fer la maleta i viure la resta dels seus dies amb les seues tres filles, un mes a casa de cadascuna.

Venerando Mallons Cachaldora sempre ha anat molt a la seua, i més des de que està jubilat, perquè com be diu ell "el que més li agrada d'aquesta jubilació es que les obligacions ara se les posa un mateix, i si te les saltes, no passa res".

I allí que va ell, un supervivent i individualista que es sorprèn de la vida que porten les seues filles, i dels nous models de vida que no entén, però que se'ls pren amb humor (diu que no saps si té cinc o sis néts). Pensa que el món va molt de pressa i conta tot el que veu al seu voltant d'una manera divertida i jocosa, una crònica divertida i sense manies.

Però aquest home de la maleta arrossega una ferida de la infantesa, i quan menys s'ho espera, les investigacions obertes sobre el seu passat fan un tomb sorprenent que el trasbalsen.

És aquest un llibre contat amb primera persona, genial, molt humà, que tant et farà riure com plorar, i que ha estat guardonat amb el Premi Sant Jordi 2010.

Per anar fent boca, podeu llegir el primer capítol punxant ací.

¿Quién anda ahí?d'Emilio Urberuaga

Emilio Urberuaga. ¿Quién anda ahí? Ed. Kókinos

Emil és un xiquet amb els cabells rossos i amb un nasset arromangat molt graciós. Viu en un llibre....vaja, millor dit, viu a la il·lustració d'un llibre. Realment ell no és molt important, perquè el protagonista és un cocodril que parla, però un bon dia, Emil s'adona que si fa molta força, mooooolta molta força i espenta la línia que tanca la il·lustració en la que ell viu, pot trencar-la, i aleshores... pot entrar en altra pàgina, en altre món. I això és el que ha fet...

És aquest un llibre molt divertit per a xiquets, amb la marca d'Emilio Urberuaga, il·lustrador d'un dels personatges més cèlebres de la narrativa infantil espanyola, Manolito Gafotas, que ha estat traduït a més de 18 llengües.

Mi primer Delibes

Miguel Delibes. Mi primer Delibes. Ed. Lunwerg

Aquesta adaptació de la novel·la "El Camino" serveix per apropar al públic infantil l'univers d'aquest autor val·lisoletà, tan essencial per a les nostres lletres.

Mariano Veloy ha estat l'encarregat de transformar el text en un conte, i Jesús Aguado ho ha acompanyat amb unes excel·lents i vistoses il·lustracions.

Així, Mi primer Delibes va dirigit a un públic infantil exigent de segon cicle de primària. I en aquesta nova versió, Daniel "El Mochuelo", amb les seues aventures, ens permet descobrir el contrast entre ciutat i camp. I amb els personatges i anècdotes que formen part de la seua vida ens apropa al seu poble, els seus amics, el col·legi, la partida cap a l'internat de la ciutat...

Aquest llibre, del que s'ha llançat una primera edició de 1.000 exemplars és una interessant manera que els xiquets i xiquetes s'apropen als clàssics.

dimecres, 1 de juny del 2011

Geografia literària: Viatge addictes

La web de Viatge addictes és "El lloc web per addictes als viatges alternatius i per lliure pel món mundial". Si esteu planejant fer un viatge al vostre gust, personalitzat, aquesta és una web que heu de consultar, però precís, precís. Trobem informació molt pràctica per a realitzar qualsevol viatge, a qualsevol lloc del món, en qualsevol moment.
Però anem al que ens interessa de debò. Dins d'aquest portal trobem una pestanyeta de Llibres amb una selecció personal de llibres de viatges o relacionats d'alguna forma amb els viatges. I com bé expliquen en la web, que acaba de complir ja 10 anys, aquesta biblioteca viatgera no pretén ser exhaustiva, ni erudita, sinó que conté llibres interessants de viatges, recomanats especialment per aquests viatgeaddictes.

Els llibres estan ordenats alfabèticament per autor, i de cadascú d'ells s'inclou un xicotet resum o sinopsi.

A més, aquests apassionats dels viatges ens conviden a suggerir llibres de viatges que ens hagen resultat força interessants per tal de compartir-los. Aleshores...on anem? Apa, a viatjar!

La il·lustració és de Santi Martín.

Enxarx@ts: http://audiolibrosparaciegos.blogspot.com

Hui presentem en aquest espai un blog molt interessant: Audiolibros para ciegos, un recull d'audiollibres per a discapacitats visuals. Els textos estan disponibles en fitxers d'àudio -format MP3 o WMA- i estan narrats en qualsevol cas amb veu real humana.
El blog és molt senzill. Podeu pegar-li un cop d'ull als últims posts publicats o  podeu buscar per autors disponibles o per gèneres literaris.

El material del que podeu disposar no està emmagatzemat al servidor del blog, sinó que aquest és redireccionat directament cap arxius localitzats en servidors externs i disponibles lliurement a la xarxa: webs o blogs. Aquest material està en alguns casos sota la llicència "Creative Commons" i ha sigut posat a disposició dels internautes per persones anònimes.

Què trobem? Doncs per exemple, si busqueu per gèneres literaris, trobem un gran ventall de possibilitats: intriga, suspens, literatura infantil, literatura per adults, terror, ciència ficció, poesia, radioteatre; i també astronomia, esoterisme, autoajuda, ciència... Si busqueu per autors... hi ha més de 400.

Per a poder descarregar el material sols heu de registrar-vos-es gratuït-. Apropar la lectura i facilitar el seu accés als discapacitats visuals ens sembla genial. Però, a més, podem fer servir aquests audiollibres per anar escoltant literatura mentre passegem, en el cotxe, etc.

La cúpula, de Stephen King

Stephen King. La cúpula. Ed. Plaza & Janés

La història d'aquest llibre ocorre en la petita i tranquil·la ciutat americana de Chester's Mill. Un matí de tardor, de sobte i sense avís, sense saber d'on ve ni qué és, una cúpula cau sobre el poble, aïllant la localitat. És una barrera invisible, transparent, que ha caigut com una bombolla cristal·lina irrompible, i que ha trencat tot allò que ha encontrat al seu pas.

La cúpula marca així una línia de separació entre aquest món tancat que s’ha creat i el món lliure. I els problemes comencen quan el menjar i l’aigua comencen a faltar, el calor es va fent cada vegada més insuportable i les tensions pel tancament inexplicable són cada vegada més insostenibles. El temps s’esgota, i els nens comencen a tindre premonicions que posen la pell de gallina…


Les més de 1100 pàgines que té aquesta novel·la també recullen un grapat de personatges, així com les seues històries: Julia Shumway, la directora del periòdic setmanal local Democrat; Dale Bárbara, un veterà de la guerra d’Irak reconvertit en cuiner que ha tornat al lloc del que volia fugir anys enrere; Jim Rennie, segon tinent alcalde del poble, corrupte i sense escrúpols i que controla els negocis obscurs i bruts de la ciutat; el seu fill Junior, que oculta un terrible secret.

És aquesta una molt interessant novel·la. Stephen King aconsegueix transportar al lector a l'interior de La Cúpula. Amb un ritme intrèpid i vertiginós t'atraparà i no podràs desfer-te d'ell fins al final. La crítica diu que és una de les novel·les més ambicioses d'aquest prolífic autor.

Una part d'aquest llibre podeu llegir-la ací, i se n'adoneu...

La soledad de los números primos, de Paolo Giordano

Paolo Giordano. La soledad de los números primos. Ed. Círculo de lectores

La soledad de los números primos és la primera novel·la d'aquest jove escriptor italià de tan sols vint-i-sis anys, guardonada ja amb alguns premis literaris, como ara el Streaga 2008, i amb un èxit de vendes sense precedents.
El títol és una al·lusió metafòrica al contingut del relat. D'entre tots els "números primers", hi ha una classe que són encara més especials, els bessons, és a dir, parelles de d'aquestos números que estan quasi junts separats sempre per un nombre par que els impedeix tocar-se de debó.
Els protagonistes, Mattia i Alice, són com aquestes parelles, arrastren la seua solitud, estan sols i perduts, són dos primers bessons, però no estan tan prop com per a tocar-se de veritat.

És aquesta una història d'amor impossible entre dos adolescents, marcats per històries doloroses ocurregudes quan eren petits, secrets inconfesables que arrossegaran durant la resta de la seua vida.

És, a la fi, una novel·la relatada d'una manera senzilla i original, una història inoblidable que segur no us deixarà indiferents.

La redención de Alexander Seaton, de Shona MacLean

Shona MacLean. La redención de Alexander Seaton. Ed. Bóveda

Un jove trontolleja pels vells carrers de la ciutat escocesa de Banff, mentre que dos prostitutes intenten buidar-li les butxaques. Aquest els demana ajuda, i prompte fugen quan s'adonen de que no està ebri, sinó que li passa alguna cosa molt més sinistra. Finalment, el cos enverinat de Patrick Davidson apareix a l'escola on Alexander Seaton imparteix classes.

Aquest no és un home molt ben vist a la ciutat, degut a la deshonrosa relació amb la filla d'un noble que li va costar l'expulsió de l'església, acabant així amb el seu somni de convertir-se en un pastor protestant. A més, té pocs amics, així que quan un d'ells, Charles, és acusat d'aquest assassinat, no dubta en involucrar-se per resoldre el crim i demostrar la innocència del seu amic. I en aquest camí encontrarà bruixeria, crueltat, prejudicis, angoixa, patiment.

Un dels punts forts d'aquesta novel·la, ambientada al segle XVII, és la precisió amb la que Shona MacLean evoca aquesta època i el lloc on es desenvolupa.

Una lectura que ens atraparà des del principi. Aquest és el primer llibre d'una sèrie d'obres que l'autor té previst desenvolupar, seguint les sagues de detectius que ara estan tant de moda.

La mosca. Assetjament a les aules, de Gemma Pasqual

Gemma Pasqual i Escrivà. La mosca. Assetjament a les aules.  Perifèric edicions

La Isona és una jove que acaba de perdre el seu millor amic Marc. Va ser testimoni directe de la seua mort, i ha canviat d'institut per a poder superar aquella mala experiència que la va traumatitzar per complet.

Al nou centre, la situació d'assetjament que va patir abans de canviar-se es repeteix, i la sensació de fòbia a les aules torna a imposar-se. El setge és cada vegada més insuportable i la Isona s'adona que els seus nous amics també sofreixen aquestes burles, vexacions i ultratges. A més, aquests són amics dels antics assetjadors de l'institut on va ser testimoni del suïcidi de Marc.

Però l'aparició de Joan, el cosí de Marc, suposa un canvi en el desenllaç d'aquesta situació insostenible. Aquest farà que la trama d'aquesta novel·la finalitze d'una manera inesperada i sorprenent.

És aquesta una història que indaga en un dels problemes més greus que afecten a la comunitat educativa, l'assetjament a les aules, i que ha estat tractat d'una manera excel·lent per Gemma Pasqual, guanyadora del Premi Benvingut Oliver 2007 de Literatura Juvenil.

Un llibre molt recomanable per a joves! Cal reflexionar i prendre postura contra aquesta lacra que, malauradament, invaeix els nostres col·legis i instituts. No a l'assetjament escolar!!!

L'esclava de blau, de Joaquim Borrell

Joaquim Borrell. L'esclava de blau. Ed. Columna jove

L'autor presenta en aquest cas una novel·la de detectius ambientada en la Roma clàssica de l'emperador Cèsar. I conta el llibre com Diomedes, un jove grec, viatja a Roma en assabentar-se de que el seu oncle, al qui ha vist solament una vegada en la vida, ha mort.

Quan arriba li notifiquen que ell és l'únic hereu; però la herència consisteix en una petita casa i Baiasca, una jove esclava de vint anys, atractiva i enigmàtica, i que a més, coneix com ningú la professió del seu antic amo: investigador privat.

A falta de diners per tornar a Grècia decideix continuar temporalment amb el negoci. De seguida comencen a arribar els casos més inexplicables i l'esclava li ajudarà a aclarir molts enigmes, a més d'enfrontar-se amb criminals intel·ligents i situacions noves per a ell.
Vos anime a llegir aquesta novel·la, i moltes són les raons que fan que la seua lectura siga d'allò més interessant: la innocència de Diomedes pròpia de qui aterra per primera vegada a una gran ciutat i que es converteix en situacions còmiques; el sarcasme constant entre grecs i romans, el descobriment d'una manera de viure diferent a la que portava anteriorment, i sobretot, la manera excel·lent que te l'autor de contar les històries.

De detectius i amb romans! Perfecta mescla per gaudir de la lectura.

Els focs de la memòria, de Jordi Sierra i Fabra

Jordi Sierra i Fabra. Els focs de la memòria. Ed. Bromera

La història d'aquest llibre es desenvolupa en el petit poble de San Agustín del Valle, on hi ha una fosa comú de la Guerra Civil, coneguda amb el nom de "Los trece de San Agustín". En aquesta s'encontren soterrats els cossos de tretze homes republicans que van ser torturats i assassinats durant la guerra. La fossa ha sigut encontrada per un grup de voluntaris i estudiants de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, cosa que ha fet que, la gent d'aquest petit poble, com a "bons ciutadans d'un petit poble que són" estiguen vivint amb molta intensitat aquest succés, que està tenint inclús una repercussió nacional via informatius televisius i premsa.

Però quan comencen les exhumacions s'adonen que sols hi ha dotze cossos. Aleshores, on està el que resta?
Paral·lelament, Germà, el besnét de l'afusellat desaparegut, malviu a la gran ciutat. Treballa a una pizzeria, no és feliç i és conscient de que el passat no està tancant del tot.
Jordi Sierra i Fabra va aconseguir amb aquesta novel·la el Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil 2007, i ja va per la tercera edició. Podeu punxar ací si voleu llegir el primer capítol.

dimecres, 25 de maig del 2011

Geografia literària: Bernardo Atxaga

Il·lustració de Martín la Spina

Els llocs literaris són uns espais un tant difícils de crear, i com bé diu l'escriptor Bernardo Atxaga "forma y contenido deben ir unidos como van juntos la mente y el cuerpo". Esta cita forma part d'una conferència que aquest guipuscoà va donar dins del cicle "Voces de la literatura de hoy". I són precisament els llocs literaris i la seua classificació la base de la seua ponència.

Atxaga presenta quatre tipus de llocs literaris i especifica que a qualsevol llibre sempre podrem encontrar alguna cosa semblant a un d'aquestos quatre tipus o una barreja d'ells.
  • El primer lloc ha de veure amb el pessimisme, amb la sensació de viure en un món que no està ben compost. D'entre els llocs més comuns que es corresponen amb aquest primer tipus, estan els llocs utòpics, i al respecte Atxaga comentava que "aquello que está vivo siempre tiene defecto". I desenvolupa aquest lloc posant un exemple: "Mito de las Edades", de Hesíodo.
  • El segon lloc està relacionat amb la versemblança, "al desconocimiento no le sigue el silencio", i quan d'alguna cosa no sabem res, no necessàriament deixem de pensar o d'opinar d'ella. L'exemple que cita és "La isla del tesoro".
  • El tercer lloc es deté en el simbolisme. De vegades, els paisatges són una selecció dels llocs en general; solen ser espais creats que signifiquen alguna cosa que l'autor ha volgut destacar per algun motiu, bé per algun personatge, bé pel lloc en si mateix.
  • I el quart i últim lloc és el dels records, i ha de veure amb tot allò que s'ha viscut.
 Llocs i espais literaris al contingut dels llibres... una altra manera de viatjar

Enxarx@ts: El Tiramilla


El Tiramilla és un diari en xarxa dedicat a la literatura juvenil. I com la major part dels diaris que es publiquen en Internet, la primera impressió quan entres a la seua web és de que està tot un poc enrevessat. Però no vos preocupeu, que val la pena perdre uns minuts per a adonar-se de tot allò que ens ofereix. Podreu trobar les últimes novetats editorials... i qué més? Doncs notícies del sector, crítiques de llibres i articles amb recomanacions, racons literaris, anàlisis d'editorials, articles amb orientacions molt interessants per a pares i professors, i molt més.

A més de totes aquestes seccions hi han d'altres molt divertides, com l'apartat de gamberradas literarias, o la fisgonería, amb un fum de posts dedicats a contar curiositats del món de les lletres.

És en definitiva, un formidable espai amb recursos i consells per a fomentar l'hàbit de lectura entre els joves. I si punxeu ací us convertireu en un nou tiramillot més. Estan esperant-vos!

La il·lustració és de Noe Bofarull.

Operación Gladio, de Benjamín Prado

Benjamín Prado. Operación Gladio. Ed. Alfaguara

"La transición fue una victoria de todos que tuvo sus perdedores" és la frase que l'autor d'aquest llibre considera com a definitòria de la que és la seua primera novel·la d'intriga.

Alícia és una periodista de trenta cinc anys i que no espera ser-ho durant molt de temps. S'encontra en la Plaça San Juan de la Cruz de Madrid, on assisteix al desmuntatge i retirada de l'estàtua de Franco. I no sols està allí per a cobrir aquesta notícia, sinó perquè està intentant acabar un treball que li ha encarregat el seu cap, i que consisteix en una sèrie d'entrevistes amb personatges clau de la Transició. I aquesta investigació la porta molt més enllà del que podia pensar. Les investigacions la condueixen fins a la xarxa paramilitar Gladio, organització anticomunista promoguda per la CIA i que va matar milers d'innocents amb la finalitat d'evitar l'expansió de l'esquerra per Europa.

Benjamín Prado barreja amb aquesta novel·la realitat i ficció, i aconsegueix que els atemptats d'Atocha 55, ocorreguts en la famosa Setmana Negra del 1977 en Madrid, ens apropen al nostre passat més recent.

Cobra, de Frederick Forsyth

Frederick Forsyth. Cobra. Ed. Plaza & Janés

El president dels EUA decideix posar fi al poder de les xarxes de narcotraficants, destructives organitzacions que durant dècades han sigut causa de incalculables morts i on el seu domini pareix imparable. Per a poder aconseguir-ho recorreix a Paul Deveraux, més conegut com "Cobra", ex director de operacions especials de la CIA, intel·ligent, dedicat, atrevit i despiadat.

Això sí, el president posarà a la seua disposició tot allò que necessite: diners, agents, recursos...no hi ha límits, no hi ha regles, no hi ha preguntes. La guerra ha començat i les normes del combat han desaparegut.

L'autor del llibre presenta d'una manera molt precisa un mapa interactiu del tràfic de cocaïna, que mou cada any milers de milions de dòlars. I Paul Deveraux ho viu molt a prop passant per llocs molt perillosos i insegurs i adonant-se'n que l'imperi de la droga és el més poderós que pot existir.

Acció, aventures, intigra, corrupció... una barreja interessant.

La tierra de las cuevas pintadas

Jean M. Auel. La tierra de las cuevas pintadas (Los hijos de la tierra). Ed. Maeva

És aquest llibre la continuació de la sèrie Los hijos de la tierra, que amb aquest sext volum dóna per tancada les aventures de la nostra protagonista Ayla, una xiqueta Cro-Magnon de tan sols cinc anys. En 1980 es va publicar el primer llibre, "El clan del oso cavernario", on l'autor va sorprendre a tothom amb una reconstrucció del que va poder ser la forma de viure a la Prehistòria, amb una interessant mescla d'aventures i informació històrica molt rigorosa.

En aquest llibre, ja han passat molts anys des de que la protagonista va ser expulsada del clan dels Neanderthals i va iniciar un llarg viatge pel que en l'actualitat és Europa. Ara ella i el seu company Jondalar, amb el qui ha tingut una filla molt desitjada, arriben a la Novena Caverna dels zelandonii, la llar d'aquest últim, el que hui en dia és la vall de la Dordonya francesa. La jove lluita per encontrar l'equilibri entre les seues obligacions com a mare i la seua preparació per a convertir-se en líder espiritual i curandera. Durant la seua formació va adquirint coneixements totalment nous per a ella. A més, descobreix llocs nous amb meravelloses pintures dels seus avantpassats que li fan sentir-se molt a prop de la Mare Terra.

Llegir aquest llibre, documentat en jaciments del sud d'Europa i de la Península Ibèrica com Altamira i Atapuerca, és una forma fabulosa de tancar aquesta saga, i per anar fent boca, podeu llegir el primer capítol punxant ací.

Los 100 mejores juegos infantiles

Eulalia Pérez / Maria Rius (Il·lustr.). Los 100 mejores juegos infantiles. Ed. Editorial Molino

Hui plou i no podem eixir al pati...a què juguem? Hui se n'anem de viatge amb el cotxe...com podem fer el viatge més entretingut? Hui anem a veure als iaios al camp...ens avorrirem, o no? Ací tens la solució. Amb aquest llibre s'ho passareu d'allò més bé, ja que conté un recull de 100 jocs super divertits per a omplir el temps lliure i les hores d'avorriment.

Aquestos jocs també contribuiran a desenvolupar la capacitat intel·lectual i física dels xiquets, així com la seua relació social amb els demés. A més, jugant els xiquets es senten feliços, poden expressar-se lliurement i poden deixar volar la seua imaginació.

El llibre classifica els jocs en dos grups principals: jocs d'interior i d'exterior, i al mateix temps els jocs de cada grup es divideixen en altres tipus tenint en compte altres característiques.

Els jocs presenten una fitxa que inclou l'edat aproximada a qui van dirigits, el número de jugadors, les regles, etc. i va dirigit a pares, mestres i xiquets a partir dels 3 anys.

230 jocs per a tota la família!

Isabelle Bertand. 230 jocs per a tota la família!. Ed. Combel

És aquest un llibre imprescindible per a tots els membres de la família, i per als amics, i per als pares dels amics, i per als amics dels amics...

El contingut d'aquest llibre és precisament el títol del mateix, és a dir, 230 jocs de tot tipus i per a jugar tots junts. Els jocs estan separats per àrees temàtiques: de cartes, d'aigua, de misteri, de màgia, de bricolatge, de grup, de pistes...

Cada joc té una fitxa amb tota la informació que heu de saber per a poder jugar, com per exemple, el nombre de jugadors, l'edat recomanada, el material que necessiteu i unes instruccions clares i senzilles.

A més, aquest llibre serveix també per a entendre el joc com una activitat enriquidora, ja que pots aprendre moltes coses. Sabíeu que l'awalé és un joc tradicional africà? I és molt divertit!

Les il·lustracions del llibre són de Joëlle Dreidemy, Aurélien Débat i Roland Garrigue.

Jueguero

Valentín Rincón; Cuca Serratos/ Alejandro Magallanes (Il.lutr.). Jueguero. Ed. Nostra

Saps que els ésser humans no som els únics que juguem? Els gats poden jugar amb una piloteta, con si estigueren entrenant per algun dia poder atrapar ratolins; els grans felins com els lleons o tigres juguen amb els seus germans, desenvolupant una musculatura que els servirà per a caçar una vegada siguen adults.

I al igual que alguns animals utilitzen el joc per a preparar la seua vida adulta, els xiquets també necessiten jugar, perquè a més de servir-los per assajar el comportament o hàbits que portaran una vegada siguen majors, també desenvolupen altres habilitats com: la creativitat, la interacció amb els qui els envolten, la forma física, la imaginació, la comunicació...

I aquest llibre és perfecte precisament per a ells, ja que recull un grapat de jocs tradicionals i populars de Sud-Amèrica, però semblants als que juguen els xiquets d'ací. Els jocs estan classificats per categories: jocs per a elegir torn, jocs sense cap utensili, jocs amb objectes fàcils d'aconseguir o jocs senzills per als més menuts...

Menys ordinadors i videoconsoles, tots a jugar ara que ve el bon temps!!! A més, t'aconsellem que li pegues un cop d'ull a l'índex de continguts, perquè és genial i  molt original.

dimecres, 18 de maig del 2011

Geografia literària: el Camí del Cid


No sabem en quin any es va escriure el Cantar del Mío Cid, ni tan sols l'autor del mateix. Però el que si podem contar-vos és que aquest poeta anònim, a mesura que va anar redactant el text del seu conegut llibre, va anar ideant un itinerari on història i imaginació van donar fruit a un itinerari literari que ha servit per a iniciar el Camí del Cid.

Ara estan ficant-se de moda aquests tipus d'itineraris, més enllà del Camí de Santiago. El Camí del Cid  recorre les principals rutes castellanes descrites en aquest llibre, buscant en tot moment les petjades d'aquest cavaller i heroi medieval. Podem recòrrer la ruta de dues formes: per carretera, indicat especialment per a vehicles de motor, o per senders, perfecte per a caminants i ciclistes de BTT.
Actualment aquest itinerari està gestionat pel Consorci Camí del Cid, integrat per huit diputacions: Burgos, Sòria, Guadalajara, Saragossa, Terol, Castelló, València i Alacant, tot amb l'objectiu de posar en valor i promoció aquest camí mitjançant recursos patrimonials i mediambientals.
"La defenssa del Sud" és la ruta que travessa les nostres terres i que recorre una important línia estratègica defensiva durant l'Edat Mitjana en la que història i literatura es creuen. Així, esta ruta travessa un gran nombre de localitats alacantines amb castells defensius, com Banyeres de Mariola, Beneixama, Biar, Villena, Monforte del Cid, Cox o Villena.

I per als intrèpids i literaris viatgers que s'endinsen en aquest Camí, existeix el salconduit, credencial per a rebre els segells de les diferents localitats de la ruta. Aquest salconduit rememora el document que durant l'Edat Mitjana s'usava per assegurar el pas lliure i segur dels viatjants i les mercaderies. D'una forma al·legòrica, el Cid concedeix aquest pas segur als viatgers del segle XXI al llarg de tota la ruta.
Teniu més de 3.000 kilòmtres per a recórrer. Per on comencem? Ara que s'apropen les vacances estivals, caldrà prendre nota. Us recomanem primer llegir el llibre i després... gaudir d'un bon viatge.

Enxarx@ts: Literatura infantil i cinema

Literatura infatil y cine és un interessant blog creat per dos estudiants de 4t curs de Filologia Hispànica i Comunicació Audiovisual, als qui els apassiona tant l'univers literari com el cinema.

I és aquest blog una barreja de ambdós; a més, han prestat especial atenció a la fantasia del món infantil.

Què podem encontrar en aquest quadern de bitàcora? Doncs un munt de posts que ens apropen a personatges o històries infantils i juvenils que han traspassat les fulles dels llibres fins arribar a la gran pantalla. Personatges diversos com el Capitán Alatriste, les germanes de Mujercitas, Tintín, Astérix y Obélix, i pel·lícules com La Historia Interminable, El Señor de los Anillos, La vuelta al mundo en 80 días, entre d'altres, són una petita mostra del que podem trobar, comentat tot d'una manera clara i senzilla, amb una gran quantitat d'enllaços per aprofundir un popc més en tot allò que ens interesse.

Com tot bon blog, ens permet deixar comentaris, així la interactivitat està assegurada. A més, si ens fixem en la part dreta de la pantalla, ens apareixen una sèrie d'enllaços a algunes webs oficials de personatges o pel·lícules. Us recomanem visitar aquest blog...nosaltres ja estic llegint el post de Daniel Defoe...

Un recurs excel·lent per a l'aula, d'aquests que cal afegir als nostres favorits!

La il·lustració és de la portada d'una edicuió de Mujercitas.

Jesús me quiere, de David Safier

David Safier. Jesús me quiere. Ed. Seix Barral

Aquesta és la segona novel·la de David Safier, autor del gran èxit Maldito Karma, que es va convertir en un fenòmen editorial arreu del món.

Marie, la protagonista d'aquesta novel·la, viu a Malente, un xicotet poble alemany. Després de moltes relacions fallides, està a punt de casar-se amb Sven, a qui abandona vestida de blanc perquè abans de pronunciar el "si, quiero" te un mal pressentiment.

Poc després coneix a Joshua, un fuster un poc estrany, però amb un bon cul i una semblança a...un Bee Gees!!!. Prompte se n'adona de que aquest tampoc és l'home perfecte, ja que a la seua primera cita li confessa que és Jesús. I el que Marie no sap és que Joshua ha baixat a la Terra per a lliurar la batalla final entre el Be i el Mal.

Com la seua anterior novel·la, estem davant d'una història divertida, que es llig d'una tirada: diàlegs ben carregats d'ironia i mordacitat, moments totalment surrealiste i inversemblants. Cal dir que... qualsevol semblança amb la vida que coneixem de Jesús "és pura coincidència".

No se la podeu perdre!

Que el vasto mundo siga girando, de Colum McCann

Colum McCann. Que el vasto mundo siga girando. Ed. Círculo de lectores

Ens traslladem a l'agost de l'any 1974. Estem a Nova York i el blau de la matinada comença a cobrar intensitat. Els transeünts que allí estan comencen a senyalar amb el dit cap a dalt. Allà, a cent deu pisos d'altura, es divisa una minúscula figura que camina fent equilibri sobre un cable enganxat a les famoses Torres Bessones. Els espectadors d'aquesta obscura silueta són els milers de persones que passen pel World Trade Center, i que es pregunten sobre la seua identitat.

I entre tota aquesta gent els destins i les històries de varies persones s'aniran creuant. Son històries tristes, obscures, de renúncies, però també d'anècdotes de gent ordinària, de generositat i entrega: un sacerdot irlandès que viu entre prostitutes, unes mares que ploren els seus fills morts al Vietnam, un jutge que no comprèn a la seua esposa, una artista testimoni d'un terrible accident.

Històries interdependents, contades amb un ritme viu i trepidant en alguns moments combinat amb una narració pausada i encisadora en altres.

Els lluitadors, de Francesc Gisbert

Francesc Gisbert. Els lluitadors. Ed. Bromera

S'obri aquesta novel·la juvenil amb dos cites, la última de les quals, que pertany a Ovidi Montllor, té molt a veure amb els lluitadors dels qui fa referència el títol del llibre:

Poble d'història d'homes
que han volgut llibertat;
Poble tossut i obert,
carrascós, clevillat (...)
Un poble que l'ofeguen
i que no mataran:
El meu poble Alcoi.

Alcoi és el poble on es desenvolupa esta història col·lectiva. Una sèrie de personatges, inquiets i somniadors, comparteixen una mateixa idea: el sentiment de formar part d'un poble en una lluita secular per sobreviure. Perquè els lluitadors són ells mateixos, les classes humils que treballen de sol a sol, els infants que en lloc de jugar porten un sou a casa, són els obrers que s'enfronten a la desigualtat, són el empresaris que alcen fàbriques penjades dels barrancs i creen autèntics emporis amb l'explotació laboral dels seus treballadors.

És aquesta una novel·la que ens ajuda a entendre la sociologia quotidiana de l'època, que transcorre als primers anys de la Guerra Civil espanyola i on, al final de la mateixa, encontrem un punt d'inflexió que ens introdueix en altres escenaris com el camp de batalla, els hospitals al front, l'exili a França o l'estada als camps de concentració nazis.

Una novel·la històrica, realista, molt interessant. Un retrat del nostre passat, amb pinzellades de sentiments corals.

El Cuentófago

Antonio Granados / Leticia Martínez (Il·lustr). El Cuentófago. Ed. Ediciones El Naranjo

Tot comença una nit quan el pare de Mara, a l´arribada del treball, no pronuncia les seues tres frases màgiques: "hola a tots", "estic cansat", "què hi ha de menjar?", sinó que demana que algú li conte una història, deixant-los a tots bocabadats. I així cada dia.

I és que al pare de la nostra al·lucinada narradora li estan passant coses molt estranyes: quan ix de l'andana del metro un ser misteriós, vestit amb gavardina i barret, s'arrima a ell i amb una veu d'ultratomba que posa la pell de gallina li demana que li conte un conte.

Aquest personatge és el Cuentòfago, un ésser insaciable...

Els contes de Marc: Bon dia!

Carme Miquel / Mara Pastor Granell (il·lustr.). Els contes de Marc: Bon dia!. Ed. Edicions 96 (Col·lecció Bressol de lletres)

Marc és un xiquet molt afectuós i responsable que cada dia es desperta molt content, i després de desdejunar i preparar-se l'esmorzar acudix al col·legi per veure als seus amics i passar-s'ho d'allò més bé; fins que els seus pares l'arrepleguen de nou quan acaben les classes.

Bon Dia és el primer llibre d'una col·lecció que du per nom Els contes de Marc, orientada a petits lectors d'entre dos i sis anys. Les suggerents i fantàstiques il·lustracions van acompanyades d'un text en forma de rima, fàcil d´ entendre i amb la possibilitat de completar-los i enriquir-los amb uns recursos didàctics que podem encontrar en les últimes pàgines del llibre.

Un boniquet i interessant llibre per als més menudets.

Un amigo entre las estrellas



Francesc Infante. Un amigo entre las estrellas. Ed. Fundació la Caixa

Any 3030. Un dia qualsevol en un lloc qualsevol de la nostra galàxia. Una nau espacial realitza un tour interplanetari. Pròxima visita: Planeta Terra, actual paradís terrenal i on la cooperació científica entre planetes va permetre erradicar els tres mals congènits de la Galàxia: la fam, la servitud al treball i les malalties.

El professor Zettón i la seua becària Alfa han d'acudir immediatament a l'asteroide Aspirón, viatjant cinc trilions de megaquilòmetres. Quan arriben s'adonen que un virus informàtic ha fet rebrotar una malaltia que pensaven extingida i anomenada d'Alzheimer. De sobte s'adonen que tot allò que semblava meravellós, ja no ho es tant...

T'agradaria endinsar-te en l'hiperespai? Doncs aquest còmic segur que t'agradarà!!! Molt divertit, us ho asseguro.

dimecres, 11 de maig del 2011

Geografia literària: George Sand i Mallorca

George Sand -pseudònim d'Amandine Aurore Lucile Dupin-, baronessa Didevant i escriptora francesa. Nascuda a París a primeries del segle XIX, fou una novel·lista romàntica, amb un estil de vida poc convencional i on la seua agitada vida sentimental va escandalitzar la societat parisenca.

La seua literatura es caracteritzava per expressar als seus llibres una profunda preocupació pels problemes humans i la situació de les dones a la seua època.

Unida sentimentalment al compositor polonès Fréderic Chopin durant uns anys de la seua vida, va recórrer amb ell una bellíssima part de l'illa mallorquina, residint durant l'hivern del 38 a la Cartuja de Valldemossa.

Aquest apassionant viatge el va descriure posteriorment al seu llibre Un invierno en Mallorca, publicat en 1855. Així, us recomanem donar-se un tomb pel seu llibre i visitar tots els llocs per on passejaven els dos amants. El lloc és un dels més turístics de l'illa i també dels més bells. Lectura i entorn, tot un. Recuperem als clàssics amb passejades literàries.

La il·lustració que acompanya el text correspon al Campanar de la Cartuja Valldemossa a Mallorca, pintat per Eliseo Meifren i Roig.

Enxarx@ts: http://www.neotake.com

Neotake és un cercador especialitzat en llibres digitals. Encara que pot ser un inconvenient el fet de que la web estiga en anglés, les possibilitats que presenta aquest lloc són força interessants. Hi ha una gran quantitat de llibres que podem descarregar-nos d'una forma totalment gratuïta; a més, les descàrregues les podem realitzar en diversos formats (ePUB, Kindle, PDF, Custom PDF, Mobipocket, etc.). I si ens registrem a la web tenim la possibilitat de comprar els llibres digitals que ens interessen i que no siguen gratuïts. Trobem llibres en moltes llengües diferents, entre elles en castellà.

Fer una recerca és fàcil, ja que la web és simple i senzilla d'utilitzar. Però també ens ofereix altres possibilitats. Per exemple, encontrem un apartat on podem llegir la valoració i comentaris dels lectors. També podem visualitzar els top 100, on ens apareixen els llibres més descarregats pels internautes.

A què espereu per entrar en www.neotake.com? Hi ha més de quatre milions de llibres indexats. Segur que encontres alguna cosa que t'agrada.... i a llegir!!!

Si els morts no ressusciten, de Philip Kerr

Philip Kerr. Si els morts no ressusciten. Ed. La Magrana

Bernie Gunther és un ex policia cínic, però honrat i sensible al mateix temps. Treballa a un hotel de Berlín, després d'haver abandonat la KRIPO -Policia Criminal Alemanya-. És en aquest lloc on coneix a la periodista nord-americana Noreen Charalambides de la que s'enamora alhora que investiguen conjuntament la pista d'una trama que involucra a les altes esferes nazis amb el crim organitzat dels Estats Units.

Quan l'americana és obligada a tornar al seu país, Bernie la veurà desaparèixer de la seua vida fins que, vint anys més tard, tots dos es retroben a l'Havana de Batista.

Si els morts no ressusciten, novel·la guanyadora del Premi Internacional de Novel·la Negra RBA, és un llibre molt recomanable pels amants del gènere negre. No us decebrà!

La hora de las sombras, de Johan Theorin

Johan Theorin. La hora de las sombras. Ed. Círculo de lectores

A l'illa sueca d'Öland, al caure el vespre, el petit Jens Davidsson, un xiquet de tan sols sis anys, ix de sa casa i s'endinsa en la espessa boira del seu jardí, desapareixent misteriosament sense deixar cap rastre.

Vint anys després la mare de Jens, qui des de la pèrdua del seu fill viu sumida en un pou de dolor i desesperació del que cada vegada li és més difícil eixir, rep la trucada de son pare, Gerlof Davidsson, mariner jubilat al qui li han fet arribar un paquet que conté una sabata que portava el nen el dia que va desaparèixer.

Així, aquesta meravellosa i idíl·lica illa anirà transformant-se en un lloc misteriós on la desaparició sense resoldre del petit Jens despertarà vells fantasmes i ens aproparà més a aquell fatídic vespre, aquella desgraciada hora de les ombres.

Aquesta és la primera novel·la publicada de Johan Theorin i forma part de la sèrie El cuarteto de Öland, composta per quatre títols ambientats en aquesta illa durant les quatre estacions de l'any.

Misteri i intriga que t'atrapa des de les primeres pàgines

Mire al pajarito, de Kurt Vonnegut

Kurt Vonnegut. Mire al pajarito. Ed. Sexto piso

Una carta de l'autor al poeta Walter J. Miller en 1951, que acaba amb el text "si no sóc un escriptor, aleshores no sóc res", encapçala aquest volum de 14 relats inèdits que van ser escrits als anys 50.

Mire al pajarito és una antologia de contes divertida, amb l'humor àcid i sòrdid que caracteritza l'obra d'aquest escriptor i on la major part dels relats tenen al final un gir inesperat i inquietant que us sorprendrà.

Relats de ciència ficció, d'humor negre, de crítica social, acompanyats amb els seus característics dibuixos amb tinta, són ideals per a llegir-los en aquestes vacances. Anima't!!!

Podeu fer un tastet del llibre punxant ací.

Elefante corazón de pájaro

Mariasun Landa (Il.lustr. Emilio Urberuaga). Elefante corazón de pájaro. Ed. Anaya (Col. Sopa de Libros)

Una mestra d'animals, cansada i avorrida de donar classe a les aranyes, accepta un treball que ha vist en un anunci i decideix anar-se'n a la selva per a donar classe a un grup d'elefants. L'anunci exigeix esperit aventurer i una dieta vegetariana, però ella és molt decidida i se'n va sense pensar-s'ho dos vegades.

El problema arriba quan descobreix que els seus alumnes són molt entremaliats i caòtics i que prefereixen saber quants parells de sandàlies poden portar els Reis Mags abans que aprendre a llegir!!!

A més, la mestra descobreix que existeixen diferents classes d'elefants, determinades pel cor de cadascú d'ells. Hi ha elefants cor de tigre, rebels i ferotges, elefants cor de simi, inquiets i revoltosos, elefants cor de formiga, que sempre estaven treballant i fent coses, i elefants cor de pardal, els més especials i en perill d'extinció.

Una història deliciosa, divertida i molt tendra. 

La Ratolina al circ

Nathalie Pons (Il.lustr. Anna Llenas). La Ratolina al circ. Ed. Lynx Edicions (Col. Ales de paper)

La Ratolina espera impacient la primera funció del circ que s'ha instal·lat al poble. Amagada dins d'una butxaca d'un espectador observa meravellada el fabulós espectacle: cavalls veloços, elefants equilibristes, mags i pallassos...i un lleó enorme, una fera espectacular que rugia feroçment i posava els pels de punta, però també amb una mirada trista i profunda.

A la Ratolina li agradaria ser un lleó fort i valent per a poder rebre els aplaudiments del públic. Al lleó li agradaria ser petit i poder esmunyir-se pels racons per fer sempre el que volgués. De sobte a la ratolina li se ocorrix una idea: amb la caixa màgica del mag podrien intentar canviar la seua identitat.

Si voleu pegar-li un cop d'ull a algunes pàgines del llibre per veure les fantàstiques il·lustracions d'Anna Llenas, ací us deixem el link.

El hombrecillo de papel

Fernando Alonso. El hombrecillo de papel. Ed. Gaviota Junior

Està considerat com un clàssic de la LIJ. Va estar exhaurit durant molt de temps i ara tenim, de nou, l'oportunitat de poder-lo llegir. Sobre aquest llibre s'han realitzat moltes i diverses activitats d'animació lectora. Us adjuntem un link on podreu trobar idees per treballar el llibre: punxeu ací.

I conta el conte que... hi havia una xiqueta que s'avorria jugant amb les joguines que tenia a la seua habitació. I un dia, amb un full de periòdic va fer un petit home de paper que es va convertir en la seua màxima diversió. I tant es va divertir amb ell que se'l va emportar al parc per a que els seus amics el conegueren.

L'homenet de paper començà a contar-los històries de guerres i misèries que van fer plorar als xiquets. Aleshores l'homenet es va posar tan trist que se'n va anar a esborrar totes les coses lletges que feien plorar als nens.

I per a omplir-se de nou de coses bones se'n va anar al camp. I tornà a buscar als xiquets i els contà com hi ha persones que ajuden als demés, i els parlà dels ocells, i de les flors, i dels peixos, i del mar...i a partir d'aquest dia, els nens ja no van estar tristos mai mes.

dimecres, 4 de maig del 2011

Geografia literària: Rutas literarias por Ávila y provincia

Àvila és una ciutat declarada Patrimoni de la Humanitat  per la UNESCO (1985). El seu patrimoni cultural, reflexe de la seua història, arquitectura, gents i paisatges ha estat una font constant d'inspiració per escriptors i poetes.

Aquesta inspiració literària ens porta a recórrer racons d'Àvila i província, rutes que han estat analitzades, d'una forma exhaustiva, en un curs organitzat per la Universitat de Salamanca i que s'han recopilat a posteriori en aquest llibre, Rutas literarias por Ávila y provincia.

El libre ens proposa un grapat de rutes literàries diferents, on nosaltres fem la tria:

-la ruta dels místics, al voltant de San Juan de la Cruz o Santa Teresa de Jesús
-la ruta dels modernistes amb Rubén Darío entre altres
-la ruta de la Generació del 98, dedicada a Miguel de Unamuno o Pío Baroja
-la ruta d'Ernest Heminway, escriptor americà enamorat de la nostra cultura
-la ruta del Neoclàssic, seguint les plomes de José Somoza o Jovellanos
-la ruta dels escriptors romàntics, en que sobresurt Gustavo Adolfo Bécquer
-la ruta de la Generació del 27 amb García Lorca...

Podeu veure que, des del punt de vista literàri-viatger, Àvila dona molt per visitar. Si t'interessa aquest llibre i vols llegir unes quantes pàgines pots fer-ho punxant ací.

Enxarx@ts: http://book coverarchive.com

The Book Cover Archive és una excel·lent web és un lloc on podem trobar una gran quantitat de portades de llibres de diferents èpoques. La forma de recerca és molt senzilla: hi ha un buscador en la part superior de la mateixa on podem buscar llibres pel títol, l'autor o el gènere.

A més, dins la fitxa de cada llibre, apareixen dades que de vegades no són fàcils de trobar, com per exemple la data de publicació, el dissenyador o il·lustrador de la portada, inclús el fotògraf de la mateixa cas de que siga una fotografia la que il·lustra la portada del llibre.

Us convidem a pegar-li un cop d'ull a aquesta web i intentar buscar la portada d'algun llibre del que vareu gaudir en el seu moment i que ja teníeu en l'oblit o rescatar les portades dels llibres que més us han agradat. Hi ha molts artistes, dins del camp de la il·lustració i el disseny, que s'han donat a conèixer mitjançant les portades o s'han convertit en especialistes d'aquestes.

En aquest cas la il·lustració que vegem és la portada de la biografia de Gabriel García Márquez escrita pel filòleg mexicà Ilan Stavans. El disseny pertany a Jason Ramírez i la fotografia és de Jo Whaley.

Una secreta alquimia, d'Emma Darwin

Emma Darwin. Una secreta alquimia. Ed. Alianza

Una Pryor és una historiadora que compagina el treball al front del negoci familiar amb la investigació de la vida d'Elizabeth Woodvill, viuda d'un cavaller de Lancaster i casada posteriorment amb el rei Eduard IV. L'execució i mort del seu germà Antony, segon comte de Rivers, l'empresonament en la Torre de Londres dels seus dos fills Ned i Dickon, la mort del rei Eduard IV i la successió de la corona per part del seu germà són alguns dels fets que esta apassionada de les joies bibliogràfiques intentarà aclarir.

És aquesta una novel·la on es conten, al mateix temps, les vides d'Elizabeth, d'Antony i d'Una Pryor, jugant entre dos èpoques històriques distants i distintes, i al mateix temps pròximes entre si.

Una lectura que ens remunta a l'Anglaterra del segle XV i que barreja passions ocultes, vells fantasmes familiars, misèries humanes i lluites pel poder, així com la secreta alquímia de l'amor i de la puresa.

La trampa dorada, de Philippa Gregory

Philippa Gregory. La trampa dorada. Ed. Planeta Internacional

En 1953 i desprès de la mort de la seua tercera esposa, el rei Enrique VIII d'Anglaterra torna a casar-se amb Ana de Cléveris, filla del duc de Cléveris i a la que únicament ha vist retratada en pintures.

Juana Bolena, cunyada d'Ana Bolena -que va veure com el seu marit era executat juntament amb la seua germana- i Catalina Howard, una jove cosina d'Ana Bolena són les elegides per a servir a la nova reina protestant.

Però la reina prompte se n'adona que el passat voluble del rei es repetix, doncs aquest s'enamora d'una de les seues dames de companyia.

Philippa Gregory, escriptora de reconegut prestigi internacional, ens delecta amb una història intensa de traïcions, ambició i venjança. Captura d'una manera excel·lent la personalitat ben diferent de tres dones que veuen com el seu destí s'uneix en una lluita per la supervivència dins de la cort d'Enric VIII.


Interessant barreja d'intriga i novel·la històrica.

El cerco, d'Ismaíl Kadaré

Ismaíl Kadaré. El cerco. Ed. Alianza Literaria

A principis del segle XV, els albanesos saben que l'expansió de l'Imperi Otomà avança cap al centre d'Europa, i les tropes otomanes, no tardaran en arribar al seu territori muntanyós. I saben que la guerra era el seu destí immediat després d'haver renunciat a negociar amb els turcs.

Jorge Castriota, príncep d'Albània i convertit al cristianisme, lidera la resistència. Quan la primera ciudadel·la cau en mans dels turcs, l'angoixa dels seus habitants es fa gran, s'apodera d'ells a mesura que veuen arribar milers de guerrers otomans disposats a tenyir de dolor, mort i sang, tot allò que encontren pel seu camí.

Aquesta novel·la carregada de duresa, amb la recreació de les aferrissades i crues batalles per a la conquesta d'Albània, és l'inici de les continues guerres balcàniques que s'han succeït fins als nostres dies, amb la religió com a important factor de fons.

Un llibre interessant per a poder entendre el conflicte dels Balcans fins a l'actualitat i la posició estratègica i complicada que va ocupar Albània durant la Guerra Freda.

La niña que riega las albahacas

Antonio Rodríguez Almodóvar. La niña que riega las albahacas. Ed. Ediciones de la Torre (Col. Alba y mayo)

Es tracta aquest llibre d'un text teatral basat en un conte popular, i com be diu l'autor "rescatat de la sabiduria popular, per a que tots puguen gaudir-lo tant com llegir-lo. I el resultat ha sigut esta divertidíssima obra que ha arreplegat grans aplaudiments allà on s'ha representat.

Conta el llibre com, la vella Maricastanya, a petició d'una espècie de nens traviesos i jocosos anomenats "currutacos" els narra la història de tres germanes que reguen a diari i per torns una petita mateta de albahaca. I el que sembla una tasca tan rutinària i senzilla es convertix en el moment més esperat del dia per a les tres.

Pots llegir llegir les primeres pàgines d'aquest llibre punxant ací

El cas de les esqueles

Robert Cortell i Giner. El cas de les esqueles. Ed. Brosquil

La detectiva Gemma Gavina s'asseu al banc d'una plaça al costat d'un home que llig detingudament uns papers. No ho ha fet per casualitat, ja que coneix perfectament la seua identitat. És el Marc Cabut, un agent de la propietat inmobiliària que no es pot creure que tots dos busquen la mateixa persona, encara que per diferents motius.

Així comença aquest llibre de teatre juvenil on la espavilada protagonista intentarà resoldre el misteri d'un doble segrest que ocorre davant dels seus ulls.

I aquesta investigació permetrà que se'ls creuen pel camí altres personatges com el Joan Amorós, antic soci de Marc Cabut, o la Mira Salinsky, una gran cantant i artista.

¡Vaya lío de ratas y gatos!

Anna Tortajada / Mabel Piérola. ¡Vaya lío de ratas y gatos! Ed. Algar

Aquest és un llibre de teatre infantil on un grapat de rates i gats formen un gran embolic. La rateta, que escombrava l'escaleta es amiga del gat amb botes i pel lloc surt també el falutista d'Hamelin. Uns i altres ens faran passar una bona estona amb la lectura.

Us recordem que els llibres de teatre, a més de servir per a representar-se, també són força interessants per llegir: amb molt diàleg, acció, poca descripció... fantàstics inclòs per als que no els agrada molt llegir.

Us recomanem, per aquesta setmana, participar dels jocs de les rates i els gats.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...