Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 06/03/2013. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 06/03/2013. Mostrar tots els missatges

dimecres, 6 de març del 2013

I hui, què em contes?

Il. Cuygirl
Cuentos a la orilla del sueño. 26 sonrisas y una ilusión. Ed. Fundación Thedora (payasos para niños hospitalizados)

La ciudad de las estrellas
 
Fernando Alonso

Había una vez una niña que se llamaba Luna. Quizá, por eso, le gustaba tanto mirar las estrellas. Estrellas del cielo y estrellas del mar. La niña pasaba con su abuelo las vacaciones del verano. Y el viejo faro donde vivían era un observatorio excelente para contemplar el cielo estrellado. Por eso, Luna era feliz.

Por la mañana, su mirada flotaba sobre las olas. Y soñaba con las estrellas que vivían en el fondo del mar. Después del atardecer, sus ojos trataban de perforar el manto de la noche. Se lo había dicho muchas veces:

- Las estrellas más lejanas son las más hermosas.

Luna se sentaba sobre la barandilla del faro. Y, sujeta por el brazo protector de su abuelo, balanceaba las piernas mientras escuchaba sus palabras:

-¿Sabes qué día es hoy?
- ¡Claro! El 10 de agosto...

La voz de Luna sonaba un poco triste. Porque se acercaba el final del verano.

- Hoy es la noche más hermosa para contemplar el cielo. La noche de la gran lluvia de estrellas fugaces. Unos llaman a este prodigio las Lágrimas de San Lorenzo. Y otros, la Lluvia de las Perseidas.

La niña tenía tantas preguntas... No sabía por dónde comenzar. Por eso, el abuelo continuó su relato:

- ¿Sabes, Luna? Las estrellas también enferman. Igual que las personas. Unas veces enferman de soledad. Otras, de tristeza. Entonces, comienzas a desmoronarse. Y caen en pedazos hacia la Tierra. Los trozos de estrella dibujan líneas luminosas sobre la piel de la noche. Desaparecen todos, menos uno. Ese trozo es el corazón de la estrella. Y el corazón de la estrella se hunde en el mar. En un lugar que se llama la Ciudad de las Estrellas.

La ciudad de las Estrellas está en un valle marino. Muy profundo. Lejos de la mirada curiosa de los submarinistas. Es una especie de hospital, o casa de reposa. Allí, las estrellas enfermas recuperan sus fuerzas.

Las estrellas de mar, impulsadas por un magnetismo misterioso, envuelven el corazón de las estrellas del cielo. Este atrae también corales, arena y caracolas. de esta forma, comienza a crecer. Y, al cabo de un tiempo, mucho tiempo, el corazón de las estrellas vuelve a lanzar destellos. Al principio, de una manera muy débil. Luego, con una cadencia acompasada. Como si respirase.

Una estrella necesita siete años para recobrar sus fuerzas. El deseo de regresar, sana y fuerte, a su lugar en el cielo mantiene viva su esperanza.

Todos los peces las visitan y les tren trocitos de coral. Por eso, no se aburren en su espera. Por eso, y por la compañía de los peces payaso, que las entretienen con sus risa, sus muecas y sus bromas. Los peces payaso moldean las burbujas que sueltan por su boca. Unas veces, tienen forma de sonrisas. Y otras, de flores y de caballitos de mar.

- Abuelo... ¿cómo consiguen las estrellas volver al cielo?

- Aprovechan el arcoíris que aparece después de la lluvia. El Sol lo dibuja en el cielo. Y la estrella, llena de vida, trepa por sus peldaños de colores. Entonces, el arcoíris se transforma en un tobogán invertido. (...)

Club Kirico: "Mujeres protagonistas"





Amb motiu de la celebració del Dia de la Dona aquest 8 de març, els llibreters a través del club Kirico han fet una guia de lectura al voltant de la figura de la dona amb llibres infantils i juvenils, per a totes les edats. Tot tipus de dones ténen cabuda en les històries que arreplega aquesta guia, no sóls contes o àlbums il·lustrats, sinó també obres d'informació.
Els llibres es clasifiquen dins de tres apartats:
 
Ellas deciden, històries protagonitzades per dones o xiquets que s'han enfrontat a les condicions impossades pel context històric o social que viuen.
 
Protagonistas de sus vidas, llibres on la protagonista reivindica la seua condició.
 
Mujeres notables, llibres protagonitzats per dones que han desempenyat un paper important a la història.

 
 
 Il·lustració Teodor Axentowicz.

Una habitación propia

Virginia Wolf. Una habitación propia. Ed. Seix Barral

Virginia Woolf desentranya en aquest llibre les raons de la quasi inexistent activitat literària femenina fins a finals del segle XIX. La principal raó es que no disposaven d'una habitació propia, es a dir, independència econòmica i personal. Fins aleshores la dona ha tingut el seu lloc a la llar, criant els fills, ocupant-se de la casa, l'home, les amistats i poc més, sempre supeditades les seues necesitats a altres. 
Virginia Woolf fa un retrat molt interesant de l'època, durant la revolució industrial, quan la dona vota per primera vegada però encara té vedades molts aspectes educatius i socials, i defensa la activitat literària de la dona.
 
Una obra imprescindible, tant actual aleshores com avui dia.
 
 

La comunera

Toti Martínez de Lezea. La comunera. María Pacheco, una mujer rebelde. Ed. Maeva

Aquesta és la biografia novel·lada de Maria Pacheco, filla dels Grans de Castella, casada amb Juan de Padilla, un hidalgo de Toledo. Junts lluitaràn contra el rei Carlos I en la revolució comunera de Castella, en defensa dels drets del poble, fins que ell es apresat i ajusticiat. Aleshores, serà ella a soles qui continuarà la lluita fins al final, condenada a l'exili, rebutjada per la seua família però no oblidada per la història.
 
Una lectura per apropar-se a la nostra història d'una forma amena i entretinguda i conèixer la figura d'una dona destacada.
 
 
 
 
 
 
 
 

La reina descalza

Idelfonso Falcones. La reina descalza. Ed. Graijalbo

Ambientada en la Espanya del segle XVIII, Falcones rel·lata la vida de dues dones, Caridad, una esclava lliure vinguda de Cuba, i Milagros Carmona, de raça gitana, que es fan amigues i companyes de penuries i problemes pels seus orígens.
Viuràn en Sevilla fins que un decret reial converteix als gitanos en proscrits i han de separar-se, per tornar a coincidir en Madrid temps després.
 
Llegirem sobre la vida de l'època però en la pell de les dues dones protagonistes que hauràn de sofrir la intolerància i els prejudicis de la societat.
 
 

La escuela secreta de Nasreen


Jeanette Winter. La escuela secreta de Nasreen. Una historia real de Afganistán. Ed. Juventud

Ser dona en alguns païssos àrabs és una dificultat afegida a l'hora de fer inclús les coses que al nostre país tenim assolit , com el dret dels xiquets a rebre una educació.
Això passa a l'Afganistàn on els talibans han prohibit a les xiquetes anar a escola. Però gràcies a persones valentes i decidides que saben de la importància d'aquesta educació de cara al futur , com l'àvia de la Nasreen, una xiqueta afgana, aquesta tindrà el privilegi d'anar a una de les escoles secretes que hi ha al país per a les xiquetes.




Dos hermanas reciben visita


Sonja Bougaeva / Carme Sala (il.). Dos hermanas reciben visita. Ed. Takatuka.

La visita d'un cosí trastocarà la vida de dos germanes ja grans, que no volen saber-ne res de camviar les seues costums. El cosí voldrà arreglar, camviar i aconsellar-les com han de fer les coses i això no convencerà gens a les dues germanes.
Una historia amb humor que tracta d'aquelles persones benintencionades que es fiquen en la vida dels demés.


Un puñado de semillas




 

Monica Hughes / Luis Garay (il.). Un puñado de semillas. Ed. Ekaré

 
Sofia té vuit anys i, en morir la seua àvia, deu abandonar la granja on ha viscut per anar a la ciutat. Allí descobrirà les dificultats per sobreviure en companyia d'altres xiquets que, com ella, es troben sols. Un grapat de llavors que guarda Sofia significarà per ells una esperança per millorar la seua vida.
Una lectura per obrir els ulls als nostres xiquets sobre les condicions en que molts nens i nenes es troben al món, lluitant per sobreviure en condicions extremes.

 
 
 
 
 
 

 
 
 

 
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...