Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 30/01/2013. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 30/01/2013. Mostrar tots els missatges

dimecres, 30 de gener del 2013

I hui, què em contes?

Doncs anem a contar un conte adreçat als més menudets de la casa tret del llibre Cuentos para chiquitines, el qual trobareu a l'apartat de Pares, en la secció Infantil de la biblioteca.

 


LAS TRES PREGUNTAS
Cuento español

Fue en aquellos tiempos cuando uno podía convertir la p
aja en plata, que vivía una princesa tan bella y bonita como no era posible encontrar otra igual. Un príncipe joven se enamoró de ella y penso que había nacido de rango bastante alto para pedir su mano. Pero la princesa dijo:

Sólo me casaré con aquél
que me pueda contestar tres preguntas:
¿Cuál es el alimento más alimento?
¿Cuál es la bebida más bebida? Y,
¿cuál es la especia más especia?
Si no lo sabes, no me casaré contigo.

El pobre príncipe se quedó muy triste porque no sabía contestar ninguna de las preguntas. Y como estaba muy enamorado de la princesa, decidió ir a recorrer el mundo para encoentrar la solución a las tres preguntas. Anduvo y anduvo, visitó un país tras otro, atravesó miles de reinos, pasó por altas montañas, atravesó profundos ríos y torrentes y densos bosques, pero allí donde preguntaba no encontraba ninguna información.
 
Una mañana encontró un pastor que tocaba su flautita y guardaba un rebaño de ovejas. El príncipe le quiso preguntar por una gran ciudad, en la que vivía un hombre sabio y anciano, y el pastorcillo contestó a las preguntas del príncipe amable y hábilmente. Al final quiso saber también su nombre:

- ¿Cómo te llamas pequeño pastor?
- Diablito
- ¡Qué raro! ¿Cómo es que te llamas diablito?
- Porque soy el hijo de un diablo y una diablesa
- ¿Cómo es eso?
- Sí señor, soy un diablo, pues mi madre dice a menudo a mi padre: "Eres el diablo en persona", y el contesta: "y tú eres una auténtica diablesa". Con lo cual yo soy un diablillo.

Toda esta explicación la dio con tanta gracia que el príncipe tuvo que reírse y puesto que pensaba que el zagalillo era bastante listo, le preguntó:

- Escucha pues, diablillo, ¿me puedes decir cuál es el alimento de los alimentos?
- Pero, ¡qué pregunta! Eso lo sabe cualquier niño. El pan es el alimento de los alimentos, pues todos los hombres lo comen, tanto paganos como cristianos y judíos. Y cada vez que un hombre tiene hambre, ¿no reclama siempre pan?

El príncipe estaba convencido de que el pastorcillo había acertado en su respuesta, y por so siguió preguntando:

- ¿Y cuál es la bebida de las bebidas?
- ¡Cómo! ¿Tampoco lo sabéis? Todo el mundo sabe que el agua es la bebida de todas las bebidas. Los hombres, los animales y las plantas morirían si no hubiera auga. Y cada vez que un hombre tiene sed, ¿no reclama siempre agua?

La respuesta le gustó al príncipe tanto como la primera y por eso preguntó por tercera vez:

- Ahora me gustaría saber, ¿cuál es la especia de las especias?
- Pero, ¿es qué hay alguien en el mundo que no lo sepa? La especia d elas especias es la sal. Sin la sal las comidas no tendrían sabor, ni siquiera mis ovejas y mis cabras querrían vivir sin sal.

Entonces el príncipe reconoció que también esta respuesta era la mejor explicación y no podía entender cómo no se le había ocurrido a él y que tampoco los sabios ancianos hubieran encontraod esta fácil solución. Regaló al pastorcillo una bolsa llena de ducados de oro, y lleno de esperanza, tomó el camino hacia la casa.
 
Cuando llegó a la ciudad donde vivía la princesa, preguntó enseguida si aún seguía soltera y si se había casado ya. Pero a pesar de haber llegado muchos pretendientes, ninguno había encontrado la respuesta, y la princesa había perdido la esperanza de casarse algún día. De forma que el príncipe fue al palacio y dio a la princesa respuestas a sus preguntas. Y ella quedó muy satisfecha. El más feliz era el rey que, por fin, había conseguido casar a su hija. Y así pues celebraron una brillante boda.
 
 
Us ha agradat?
 

Enxarxats: nuevo blog de novela negra de El País


Elemental és el títol del nou blog dedicat al gènere de novel·la negra del diari El País. Un espai a Internet que s'afegeix a la amplia oferta de blogs literaris, i amb els que té en comú compartir resenyes, opinions i donar a conèixer els últims títuls i notícies al voltant del gènere negre. Els seus autors són periodistes del mateix periódic els quals comparteixen el seu gust per la lectura d'aquesta temàtica. No s'oblideu doncs, que es tracta d'opinions subjectives i articles personals.
 
Títols i autors d'arreu del món que trobareu en un espai per als entusiastes de la lectura d'intriga, que val la pena recòrrer i descobrir.
 
 
 Il·lustració de Yuko Shimizu.

La chica mecánica

Paolo Bacigalupi. "La chica mecánica". Ed. Plaza y Janés

Aquesta obra ja té un temps, fou publicada l'any 2010 amb gran èxit i va ser guanyadora de diversos premis de ciència ficció.

Durant la seua lectura ens traslladema al futur de la Terra, al segle XXII, un període post-apocalíptic on els recursos naturals pràcticament han desaparegut i la genètica i la biotecnologia han guanyat la batalla a la agotada natura.
En aquest context Tailandia s'ha convertit en una illa tancada per protegir les seua reserva natural, on només es pot accedir amb permís i on es comenta que és una reserva de llavors no manipulades d'aliments que es creien extinguits. Amb la intenció de fer-se amb elles Anderson Lake, que treballa per a una multinacional genètica, s'infiltra com a director d'una empresa. Alli coincidirà amb Emiko, un neoèsser, un humà manipulat pels japones amb diversos fins. I altres personatges al voltant d'aquest dos, els quals protagonitzen els capítols curts que formen la novel·la.

Un thriller de ciència ficció que ens presenta un futur gens inverosímil.


 

Trampa de amor

Stephanie Laurens. Trampa de amor. Editorial Harlequin Ibérica

Un ric i jove comerciant de cavalls, Harry Lester, després d'una amarga experiència amorosa, es dedica a disfrutar de la vida i es nega a caure a les garres del matrimoni. Fins que coneix a la jove Lucienda Babbacombe, jove i guapa, però vídua, una dona a la que no li falten els pretendents per la bona possició económica que li va deixar el seu home. Davant l'acosament a que es veu sotmesa, Harry es nombra el seu defensor sense adornar-se'n que ha caigut de nou en la trampa de l'amor.
 
Una novel·la amorosa molt entretinguda, amb tots els ingredients per convertir-se en una lectura ideal per als lectors d'aquest gènere.




Familia y escuela, escuela y familia

Óscar González. Familia y escuela, escuela y familia. Guía para que padres y docentes nos entendamos. Ed. Manuscritos

L'àmbit familiar està molt rel·lacionat amb l'educació dels nostres fills. Des de casa debem comprendre la llabor de l'escola i recolzar-la perquè això es traduïsca en el bon funcionament de l'escola a nivell educatiu.
 
Óscar González, professor en un col·le de Bocairent (València) i fundador de diverses fundacions dedicades a l'àmbit educatiui,  està convençut d'allò important que es fomentar la col·laboració familia-escola. Aixó ho exposa com autor d'aquest llibre, una lectura imprescindible adreçada tant als docents com als pares.

 

10 historias de hadas

10 Historias de Hadas. Ed. Pirueta

Deu fades protagonitzen les meravelloses històries d'aquest llibre on viureu mil i una aventures. Però, aquesta és la gràcia d'aquest llibre, podeu anar més enllà de la simple lectura dels contes per aprendre rimes i versos, jugar amb les endevinalles i fer les manualitats que porten cadascún dels rel·lats.
 
 
 
 

Los zancos rojos

Éric Puybaret. Los zancos rojos. Ed. Edelvives

Al poble de Marespuma les persones caminen amb xanques i entre ells Leopoldo amb les xanques més altes de tots. És un xiquet sol·litari amb una urraca com única amiga i que no se n'adona d'allò que passa al seu voltant.
 
Un àlbum il·lustrat que dona peu a moltes lectures, del que podeu llegir més informació al blog Pinzellades al món.

Els animals també es tiren pets


Ilan Brenman / Ionit Zilberman (il.). Els animals també es tiren pets. Ed. Bromera

Laura, la xiqueta protagonista, aprén moltes coses a l'escol·la i la seua curiositat possarà en un compromís al seu pare quan l'interroge sobre els pets que es tiren els animals. Podríem respondre que sí ràpidament com el pare però, esteu segurs que un poll, un dofí o un cuc es tiren pets?
 
Amb aquesta lectura tant divertida enganxareu als xiquets per aprendre alguna cosa més que l'olor que fan, puag!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...