Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 22/01/2014. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 22/01/2014. Mostrar tots els missatges

dijous, 23 de gener del 2014

S'alça el teló... El parlamento de los animales

En el programa anterior us vam presentar aquesta xicoteta obra teatral, El parlamento de los animales, basada en un conte popular hindú, i que Antonio Rodríguez ha actualitzat. Una obra còmica que ens presenta dos bàndols d'animals humanitzats que s'identifiquen prompte amb polítics de dretes i esquerres, els quals posen de relleu l'egoisme i la hipocresia del seu pensament.
 
Així comença...
 
ESCENA I
 
(Mañana tempranito de un verano caluroso. Sale la perdiz de su casita trayendo entre las manos-alas un enorme nido que deposita en el suelo. Viene sofocada y calurosa)
 
PERDIZ: ¡Qué noche, Dios mío, qué noche! En esta casa no hay quien pare. ¡No he pegado ojo de perdiz en toda la noche! Estaba desatinada por que amaneciera y poder salirme a la puerta a recibir este fresquito de la mañana. ¡Y con este sistema de traer hijos al mundo! Días y días sentada como una pazguata, ¡qué tengo el culo "escosío"! A mi, que me arde la sangre si no hago algo.
 
(Se abanica, saca algún cacharro del nido y lo limpia, hace punto, lo que sea. No debe quedar duda de que nadie en el pueblo es más activo y laborioso que doña Perdiz)
 
PERDIZ: ¡La leche! ¿He dejado puesta la leche en la candela? ¿La he dejado o no? ¡Qué cabeza de pájaro tengo!
 
(La perdiz sale del nido sofocada y ligera, dando soltitos, y entra en su casa. Mientras esto ocurre, entra en escena un ratoncito que viene corriendo como loco, asustado y gritando. Detrás, la zorra, que al ir vestida y calzada como una señorita que aún no se ha ido a dormir, poco puede hacer para alcanzarlo.)
 
RATONCITO: ¡Soco, socorro, socorrito y piedad! ¡Zorrita linda no me comas, que soy muy chiquitito! ¡Socorro!
 
ZORRA: Ven aquí, estúpido equilibrista, tengo que desayunar; anoche no pude comer nada y estoy que me muero, ah...
 
RATONCITO: Seño, seño, señorita, yo le buscaré algo más agradable: croissants, bollos mermelada, cornflakes.
 
ZORRA: ¡Idiota!, ¿crees que soy una turista a media pensión?
 
RATONCITO: A lo mejor te gustaría un zumo de naranja, pomelo o melocotón, y...
 
ZORRA: ¡Cállate, ratón repugnante, con esos brebajes vegetarianos! Yo soy una zorra golosa ¡y te quiero a ti!
 
RATONCITO: ¡Ay!
 
(Este diálogo se desarrolla durante una persecución por el escenario. En un momento, comienza una loca carrera. El ratón salta por encima dle nido, pero como la zorra es despisatada y un poquito miope, me te una pierna dentro y rompe los huevos de un pisotón.)
 
[...]

dimecres, 22 de gener del 2014

Enxarxats: Blog de cómics



http://blogdecomics.blogspot.com.es/
 
 
Per als aficionats a la lectura de novel·la gràfica i còmic, no podeu perdre's aquest blog que us recomanem: Blog de cómic. Un raconet a la xarxa que engloba novetats, col·leccions, editorials, personatges, recomanacions, encontres, subgèneres, notícies, autors...

Tot un món per descobrir, on hi ha còmic per a totes i tots. Una bona forma de mantindre's al dia d'allò que va publicant-se al mateix temps que conèixer estils i autors. Tal volta teniu a casa algun jove que podeu enganxar a la lectura a través d'aquest gènere. En tot cas, s'adonareu de la gran quantit d'oferta que teniu per tal de triar el vostre estil de còmic.
 

Dos taüts negres i dos de blancs



Pep Coll. Dos taüts negres i dos de blancs. Ed. Proa

El cas real d'un assassinat sense resoldre serveix com a punt de partida d'aquesta novel·la.
Una familia de pallaresos apareix morta a la població de Carreu (Lleida) l'any 1943. La sorpresa i la por prén en els seus veïns davant el descobriment de la matança, només trascendent per a la gent de la zona i ignorat per la justicia franquista.
 
L'autor, testimoni del fets durant la seua infantessa, reconstrueix la història a través de les veus i la perspectiva dels diferents personatges implicats, cadascún dels quals ocupa un capítol de la novel·la.
 
Realitat i ficció s'entremesclen en un inquietant rel·lat.   

Bajo sospecha



Brian Freeman. Bajo sospecha. Ed. Círculo de Lectores

L'escriptor americà Brian Freeman va guanyar el Premi Thriller Award 2013 de forma merescuda amb aquesta novel·la, una lectura de suspens que compta amb els millors ingredients perquè els amants de la novel·la negra no es despeguen de les seues pàgines.
 
Una jove és acusada de l'assassinat d'altra jove i serà el seu pare, advocat, qui es farà càrrec de la seua defensa. Investigarà el cas a través dels testimonis i les declaracions de la jove i anirme coneixent a als veïns de dos pobles enfrontats, possant al descobert secrets i allò pitjor de la condició humana.
L'escriptor sap donar les pistes justes i incloure girs inesperats o sorpreses perquè el lector no puga descobrir fins el final el desenllaç.
 
Un títol perfecte per descobrir a aquest autor i enganxar-se a la lectura d'aquest gènere.

Por qué los gatos no llevan sombrero

 
Victoria Pérez Escrivá / Ester García. Por qué los gatos no llevan sombrero. Ed. Thule

Una atractiva i visual portada ens introdueix allò que trobarem a l'interior d'aquest preciós àlbum il·lustrat per Ester García. Il·lustracions i un text encadenat de no més de dues frases, va intercalant-se i afegint raons pàgina rere pàgina, fins respondre  l'interrogant que planteja el títol:
 
"Si un gato llevara sombrero,
tropezaría con todo.
 
Y pronto necesitaría unas gafas.
 
si un gato llevara sombrero y gafas,
necesitaría una funda para las gafas (...)"
 
Encara que es tracta d'un llibre per a xiquets, no gaudiràn menys aquells adults que tinguen la sort d'apropar-se a ell i a qui agraden els llibres il·lustrats.
 
 

Todo lo que querías saber sobre Dragones & Dragonas



Bet Capdevila / Equipo Cromosoma. Todo lo que querías saber sobre Dragones & Dragonas. Ed. Cromosoma

Paseu a conèixer als peculiars dracs que poblen aquest llibre: dracs informàtics, esportistes, dormilecs o, fins i tot, poregosos. Cada drac ocupa una pàgina, amb una simpàtica il·lustració del drac fent allò per la qual cosa rep el seu nom, i a la que acompanya un xicotet text en maiúscula amb la descripció del drac. Una lectura divertida, amb l'atractiu que aquests "animalons" fantàstics ténen per als xiquets.


La gata que aprendió a escribir


Vicente Muñoz Puelles / Noemí Villamuza. La gata que aprendió a escribir. Ed. Anaya. Col. Sopa de Libros

Pareix increïble però quan quan Vicente i Laura, dos germans, descobreixen una carta per al pare tot indica que la carta l'escrita... la seua gata! I damunt feta en el ordinador. Com podrà ser això? Ha aprés la gata a escriure? I què dirà a la seua carta? Descobriu-lo en aquesta original lectura.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...