MEMÒRIA DELS OBLIDATS: Colette

Colette és el pseudònim de Sidonie-Gabrielle Colette (Borgoña 1873-París, 1954). Va ser molt coneguda a França i la resta del món perquè va trencar amb les normes socials d'aleshores, a més de la forma de vida controvertida que va portar, sense pensar en el que diran i anant al seu aire. 

Criada en un poble per una família que li va procurar una bona educació i molta lectura, la qual cosa no era normal en aquella època sent dona, va ser el germen de la seua forma de pensar i de la que seria després a la vida adulta. Es va casar als setze anys amb un home vint anys més major que ella, Henry Gauthier-Villars, un vividor i ensarronador, que es dedicava a explotar escriptors i firmar les seues obres com a pròpies. Prompte va intuir el potencial de Colette, a qui tancava a una habitació perquè escrivira per a ell. Així van néixer les famoses novel·les protagonitzades per una jove Claudine, en realitat alter ego d'ella mateixa i basada en la seua infantesa. Claudine en la escuela, Claudine en París, Claudine en su casa i Claudine desaparece són els títols de la sèrie. Des d'aleshores comença la seua carrera com a escriptora. Escrivia obres teatrals, articles, assaigs, contes i novel·les, com Chérie, que li va donar fama en narrar la història d'amor entre una dona madura i un jove.

 

Després de divorciar-se del seu home, Colette es va convertir en una persona liberal, rebel, lliure de les obligacions socials imperants, actuant als teatres i mantenint relacions sentimentals amb dones, mentre creixia la seua importància al món literari. De fet, va ser l'única dona membre de l'Acadèmia Goncourt, societat literària francesa de gran prestigi.

Una figura que cal recuperar del passat per conéixer a una dona que va revolucionar la societat d'aquell temps, igual que ho va fer amb la seua escriptura. Busqueu-la a la biblioteca!

AMB TINTA ROJA: Nancy Crampton Brophy

Nancy Crampton Brophy és una reconeguda escriptora de novel·les romàntiques d'intriga als Estats Units. L'estiu del 2018 va ser notícia, no pels seus llibres, sinó perquè el seu home, un reputat xef, va aparéixer assassinat a l'institut culinari on treballava. 

Mentre investigaven, la policia es va adonar que en una de les novel·les tractava de com la protagonista planeja assassinar el seu home. Un fet anecdòtic massa casual que va fer pensar als investigadors que l'autora podria haver portat a terme l'argument del llibre. Pareix que el matrimoni passava per una mala època. Poc després, ja amb proves, va ser detinguda i acusada de la mort de l'home. Segons pareix, tenien dificultats econòmiques i ell tenia un segur de vida milionari.

 

De nou, la realitat supera la ficció...

PESSIGUETS DE LLIBRES: Els set aromes del món, de Alfred Bosch

 El gran Iostos es va tombar de cop, els ulls enrogits i les mans xopes de sang. Em va veure i va arronsar les celles abundants.

- Magdala - va dir - ¿Què us agafa, ara?

- Deixeu anar l'home blanc, Negus. El vull per a mi.

- ¿Aquest ratolí? - va dir.

És sabut que dir ratolí a algú és el pitjot que se li pot dir. És un injúria més grossa que insultar la seva mare, un mal més gros que la mort. I estic segura que el rei de reis estava sorprès: de fet, més que enutjat o enrabiat, estava sorprès. Mai no s'hauria imaginat que algú el desafiés per rescatar un ratolí. I crec que no savia com obrar, perquè ell era el lleó, i jo només era una pantera vella, que sortia en defensa d'un miserable rosegador. D'acord, jo era la Itegue, la reina mare. Havia estat esposa de rei, mare de reis, tia àvia de rei i potser algun dia seria àvia de rei. Les corones havien anat canviant de cap, i jo em mantenia a la sella del meu cavall; havia viatjat jornades i jornades amb les tropes, sense rondinar mai, i ara tornava a Gòndar amb una esquena de setanta anys, pèro de setanta anys ben drets. El gran Iostos no sabia com posar-s'hi, però jo sí que ho sabia.

- Senyor, ignorava que un ratolí us pogués robar tanta atenció - vaig dir.

I aleshores ell va mirar-me amb totes les serves forces. Primer em va estudiar, després em va odiar, després em va tornar a estudiar, i a la fi va mostrar les dents de gat mesquer i es va burlar de mi. Va consentir que jo, la Itegue, m'emportés aquella bestiola estranya, sempre que acatés les tradicions. O sigui, sempre que pagués el rescat que el sobirà estiulava a canvia del patiu. I e preu que marcar va ser el d'un cavall, el meu cavall. 

 

 

Alfred Bosch. Els set aromes del món. Ed. Planeta 

Al segle XVIII el café és una beguda venerada a tota Europa. Novel·la de viatjes, acompanyarem a Fèlix Dufoy, fill d'un predicador, en la recerca del millor café. De Londres a Brasil, passant per Aràbia i França, viurem tota una aventura.

La biblioteca de los sueños imposibles, de Lin Rina

 Lin Rina. La biblioteca de los sueños imposibles. Ed. Roca

Lin Rina és una escriptora alemanya i aquest és el primer llibre publicat al nostre país. Amb una edició molt cuidada que ja crida l'atenció de qualsevol aficionat als llibres, ens presenta a Animant Crumb, una jove britànica de dènou anys a la Anglaterra del segle XIX, amb una afició pels llibres i la lectura tant rara com el seu nom, la qual es resisteix a que l'únic destí per a ella siga casar-se i tindre fills.

Gràcies al treball del seu oncle a la universitat a Londres, entrarà a treballar en una de les biblioteques d'aquesta, al servei d'un malhumorat i desagradable bibliotecari que ningún no aguanta. Animant sabrà fer-se un lloc i aprendre el que és treballar en una biblioteca, mentre la visió que té del bibliotecari va canviant quan el coneix de veritat, i desperta els seus sentiments.

Una novel·la romàntica, amb referències històriques a l'època, com la difícil situació de les dones per accedir a una educació, a més de l'atractiu de desenvolupar-se en una biblioteca. 

Una lectura molt agradable, sense ser empalagosa en cap moment, que es llig en un no res quan t'atrapa i que no dubtem en recomanar.

 

 

Dicen los síntomas, de Bárbara Blasco

 Bárbara Blasco. Dicen los síntomas. Ed. Tusquets

Virgínia, la protagonista d'aquesta novel·la, guanyadora de l'últim Premi Tusquets 2020, no té una relació fàcil amb la seua família, en especial amb el seu pare. Quan ha d'acompanyar-lo a l'hospital on esta ingressat, aquestes diferències es posen de manifest, igual que amb la seua mare i la seua germana, una jove consentida. 

Per altra part, Vírginia, obsessionada amb les malalties, enfronta la dificultat que el seu desig per ser mare es faça realitat així com les dificultats laborals que pateix.

Aleshores apareix en escena un pacient en la mateixa habitació que el seu pare, un home misteriós amb qui entabla relació i que pot ser siga la seua tabla de salvació quan la seua vida s'enfonsa al seu voltant.

 

 

Una chica es una cosa a medio hacer, de Eimear McBride

 

Eimear McBride. Una chica es una cosa a medio hacer. Ed. Impedimenta

Acaba de publicar-se al nostre país aquesta novel·la, de la irlandesa Eimear McBride, novel·la amb la qual va debutar i guanyadora del Premi Goldsmith el 2013. 

Narra la complicada relació de la jove protagonista amb la seua família, amb un germà discapacitat, i el despertar cap a la seua vida adulta. El drama acompanya la seua vida doncs a això es suma un fet de la seua adolescència que influirà en la forma d'entendre la sexualitat, que utilitza per a manipular i que condiciona les seues relacions.

Una lectura intensa, on la veu de la protagonista arrosega al lector als seus pensaments i la seua mirada cap al món.  

 

 

L'abella feinera, de Jack Tickle

 

 

Jack Tickle. L'abella feinera. Ed. Combel

L'abella i la seva amiga

es dediquen a ensumar

les floretes amoroses

i les fan estornudar

Així comença aquest llibre pop-up que ens presenta diferents animals que omplin de vida el camp quan comença l'estiu. L'abella, el caragol, la formiga, la llagosta, l'eruga, l'escarabat i l'espiadimonis ixen de les pàgines del llibre i s'acompanyen d'un text rimat que fa referència a allò que fan. 

Un primer llibre sobre animals i natura adreçat als xiquets més menuts, i una lectura senzilla i poètica, per jugar i descobrir.

 

Qui o què?, de Martine Perrin

 

Martine Perri. Qui o què? Editorial La Galera

Aquest és un llibre encunyat, que aprofita els buits per a presentar diversos objectes continguts uns dins d'altres. Allò que pareix en un primer moment amaga a la següent pàgina altre objecte o animal, i on els cridaners colors també juguen el seu paper per descobrir-ho. Unes botes, un paraigua, un gat... i molts més perquè el xicotet lector jugue a descobrir, com si es tractara d'endevinalles visuals, i aprenga noves paraules.

La calle mayor, de Jonathan Emmett

 Jonathan Emmett/ Angel P Arrhenius. La calle mayor. Ed. Timun Mas

Per als xicotets curiosos tenim aquest llibre ideal per a ells, un volum en cartró dur, acolorit, desplegable i plé de detalls de les tendes i els personatges animals que es passetgen o compren.  A més, en cadascuna de les pàgines-tendes trobem pestanyes i anem descobrint allò que passa dins d'elles. 

Un llibre cridaner, pel seu original format, per jugar i gaudir de la lectura amb els menuts.