AMB TINTA ROJA: Thomas Malory

Thomas Malory, o Sir Thomas Malory, fou un escriptor britànic del segle XV conegut per l'obra La mort d'Artús, publicada per primera vegada el 1845, la més important entre les obres literàries en anglés sobre Artur i els seus cavallers. Realment, es basà en les obres ja escrites sobre Artur per uns monjos francesos i adaptades per ell. En aquesta obra narra la història del rei Artur i els seus cavallers de forma cronològica des del naixement d'Artur i llegirem sobre les aventures dels cavallers i el conflicte entre Artur i Lancelot per l'amor de Ginebra.

A banda de ser conegut per la seua llavor literària, també ho fou pel seu caràcter violent i dolent. Va ser condemnat i empresonat diverses vegades per robatori, assassinat, extorsió i motius polítics. De fet, va ser en la famosa presó de Newgate on escriví l'obra que li donaria la fama, La mort d'Artús.

PESSIGUETS DE LLIBRES: La llavor del silenci, de Lola González Montolío

 ARA QUE ESCLATEN LES ROSES

Les veus empresonades de l'enyor

són tan sols ja un murmuri que ompli

la nit pregona i transparent,

ara que esclaten les roses del silenci

i les llàgrimes s'expandixen en ones

divergents, desmemoriades, 

ara que no pertorba l'ànima

la veu desmesurada del desig,

ara que rasen l'horitzó

les ingràvides ales de l'oblit.

EL TEU LLIBRE

He obert el teu llibre, que dormia

amb altres, fa mil anys, mil decepcions,

quasi perdut i oblidat pels racons

empolegats de la prestatgeria;

i ha caigut, d'entre els fulls de la desídia,

les paraules nonades, les cançons

que no digueres mai, les il·lusions

de soca-rel tallades, flors d'un dia.

I del món que, pacient, jo havia bastit

per a tu, paraula per paraula,

estalviant-se l'espina i el pinyol,

només resta en el llibre esgrogueït

el silent testimoni d'una faula,

com esquelet d'amor estés al sol

Lola Gonzalez Montolío és una poetessa nascuda Nules (Castelló, 1945). Aquestes poesies estan incloses en el llibre "La llavor del silenci", Premi Ciutat de Vila-Real 2005, de l'editorial Brosquil. Podeu conéixer més sobre l'autora punxant açí.

La Ciudad de las Lágrimas, de Kate Mosse

 

Kate Mosse. La Ciudad de las Lágrimas. Ed. Planeta

Aquesta és la segona entrega de la sèrie que començà amb La ciudad del Fuego,  ambientada en la França del segle XVI durant l'època de lluites religioses entre protestants i catòlics. Al primer llibre diferents personatges es movien entre intrigues, secrets i venjances.

Ara, deu anys després, el matrimoni reial entre Margarita de Valois i Enrique de Navarra tracta de posar ordre al conflicte social que s'ha traslladat a altres països. Sabrem que ha passat amb els personatges que  ja vam conéixer al primer llibre i comença una nova etapa per a ells, tal volta més pacífica, o no. Entre ells està Minou Joubert, qui rebrà una invitació per a assistir a una boda que serà el començ d'una època complicada per a la seua família.

Si us va agradar La ciudad de Fuego, estareu desitjant continuar amb la trama. Si no l'heu llegit, a què esteu esperant? Una novel·la històrica molt bé documentada, que ens trasllada en el temps en una lectura apassionant.

 

 

Hijos del carbón, de Noemí Sabugal

 Noemí Sabugal. Hijos del carbón. Ed. Alfaguara

Hijos del carbón, un èxit editorial que va ja per la tercera edició, fa una mirada enrere al que ha sigut el treball i la vida de la gent dels pobles espanyols dedicada a la mineria del carbó. 

L'autora, filla i neta de miners, conta la història minera de tota Espanya, un viatge en el qual arreplega els testimonis i conforma el paisatge rural, el qual es veurà també afectat quan arribe la crisi del negoci del carbó, això com una forma de vida prop a extingir-se. 

Hijos del carbón és part de la nostra història, la qual cal no oblidar, i aquesta lectura és una forma perfecta de fer-ho.

 

Wërra, de Federico Jeanmarie

 

Federico Jeanmarie. Wërra. Ed. Anagrama

Wërra, o guerra en alemany, és una lectura al voltant de la guerra i els seus protagonistes, entre la ficció i la realitat.

L'operació Chariot, durant la Segona Guerra Mundial, és el fil conductor de tot el llibre. És 1942 i Europa està dominada pels nazis.  Els anglesos planegen afonar un poderós vaixell de guerra alemany a la costa de França per salvaguardar la ruta des dels Estats Units que proveeix de subministraments als britànics. Cadascun dels capítols, molt curts, duu el títol d'alguns dels caiguts en aquesta operació i dona peu a la narració cronològica dels fets. 

A través de la veu del narrador, Jeanmarie entrellaçarà records de la seua vida, altres fets bèl·lics al segle XX o reflexions personals sobre les guerres en general. 

Una lectura per a parar-se a pensar sobre els despropòsits de la guerra. 

 

 

La muntanya de llibres més alta del món, de Rocío Bonilla

 Rocío Bonilla. La muntanya de llibres més alta del món. Ed. Bromera

A Enric, el xiquet protagonista d'aquest conte, sempre li ha agradat la idea de volar, enlairar-se com els pardals i solcar el cel. Sa mare, vista l'impossibilitat de poder fer-ho, l'invita a llegir un conte, mostrant-li que hi ha altres formes d'enlairar-se, com amb la imaginació. I Enric li agrada tant llegir que comença a devorar llibre rere llibre, de sa casa, del veïnat, de la biblioteca pública, els que li compren els pares, fins que forma una muntanya de llibres i arriba al cel.

Gràcies als llibres i la lectura, l'Enric ha complit el seu somni. I això mateix podem ensenyar els nostres menuts, els llibres són portes a tots tipus de mons i viatges fantàstics on viure grans aventures, sense moure's de casa. 

El truco más asombroso del mundo, de Beatriz Martín Vidal

 

Beatriz Martín Vidal. El truco más asombroso del mundo. Ed. Thule

Una xiqueta al parc es dirigeix al lector al qual s'ofereix a mostrar-li un truc de màgia. Pot traure del seu barret tot allò que imaginem. I aleshores ens explica que fer màgia és fàcil quan tens uns amics prou peculiars que t'ajuden a buscar tot allò que necessita. 

Una oda a la imaginació, amb la qual tot és possible, inclús el més sorprenent truc de màgia.

Bea baila, de Luciano Lozano

 

Luciano Lozano. Bea baila. Ed. Tres Tigres Tristes

Bea és una xiqueta molt inquieta que no para un moment. No li agrada estudiar i no trau bones notes a l'escola. I quan ha d'aprendre's les taules de multiplicar, no hi ha manera que li entren al cap. La mare preocupada la duu al metge i després al psicòleg. Què li passarà a Bea? Aleshores, descobreix l'afició per la música i el ball i al, mateix temps, una nova manera d'aprendre millor.

MEMÒRIA DELS OBLIDATS: Colette

Colette és el pseudònim de Sidonie-Gabrielle Colette (Borgoña 1873-París, 1954). Va ser molt coneguda a França i la resta del món perquè va trencar amb les normes socials d'aleshores, a més de la forma de vida controvertida que va portar, sense pensar en el que diran i anant al seu aire. 

Criada en un poble per una família que li va procurar una bona educació i molta lectura, la qual cosa no era normal en aquella època sent dona, va ser el germen de la seua forma de pensar i de la que seria després a la vida adulta. Es va casar als setze anys amb un home vint anys més major que ella, Henry Gauthier-Villars, un vividor i ensarronador, que es dedicava a explotar escriptors i firmar les seues obres com a pròpies. Prompte va intuir el potencial de Colette, a qui tancava a una habitació perquè escrivira per a ell. Així van néixer les famoses novel·les protagonitzades per una jove Claudine, en realitat alter ego d'ella mateixa i basada en la seua infantesa. Claudine en la escuela, Claudine en París, Claudine en su casa i Claudine desaparece són els títols de la sèrie. Des d'aleshores comença la seua carrera com a escriptora. Escrivia obres teatrals, articles, assaigs, contes i novel·les, com Chérie, que li va donar fama en narrar la història d'amor entre una dona madura i un jove.

 

Després de divorciar-se del seu home, Colette es va convertir en una persona liberal, rebel, lliure de les obligacions socials imperants, actuant als teatres i mantenint relacions sentimentals amb dones, mentre creixia la seua importància al món literari. De fet, va ser l'única dona membre de l'Acadèmia Goncourt, societat literària francesa de gran prestigi.

Una figura que cal recuperar del passat per conéixer a una dona que va revolucionar la societat d'aquell temps, igual que ho va fer amb la seua escriptura. Busqueu-la a la biblioteca!

AMB TINTA ROJA: Nancy Crampton Brophy

Nancy Crampton Brophy és una reconeguda escriptora de novel·les romàntiques d'intriga als Estats Units. L'estiu del 2018 va ser notícia, no pels seus llibres, sinó perquè el seu home, un reputat xef, va aparéixer assassinat a l'institut culinari on treballava. 

Mentre investigaven, la policia es va adonar que en una de les novel·les tractava de com la protagonista planeja assassinar el seu home. Un fet anecdòtic massa casual que va fer pensar als investigadors que l'autora podria haver portat a terme l'argument del llibre. Pareix que el matrimoni passava per una mala època. Poc després, ja amb proves, va ser detinguda i acusada de la mort de l'home. Segons pareix, tenien dificultats econòmiques i ell tenia un segur de vida milionari.

 

De nou, la realitat supera la ficció...

PESSIGUETS DE LLIBRES: Els set aromes del món, de Alfred Bosch

 El gran Iostos es va tombar de cop, els ulls enrogits i les mans xopes de sang. Em va veure i va arronsar les celles abundants.

- Magdala - va dir - ¿Què us agafa, ara?

- Deixeu anar l'home blanc, Negus. El vull per a mi.

- ¿Aquest ratolí? - va dir.

És sabut que dir ratolí a algú és el pitjot que se li pot dir. És un injúria més grossa que insultar la seva mare, un mal més gros que la mort. I estic segura que el rei de reis estava sorprès: de fet, més que enutjat o enrabiat, estava sorprès. Mai no s'hauria imaginat que algú el desafiés per rescatar un ratolí. I crec que no savia com obrar, perquè ell era el lleó, i jo només era una pantera vella, que sortia en defensa d'un miserable rosegador. D'acord, jo era la Itegue, la reina mare. Havia estat esposa de rei, mare de reis, tia àvia de rei i potser algun dia seria àvia de rei. Les corones havien anat canviant de cap, i jo em mantenia a la sella del meu cavall; havia viatjat jornades i jornades amb les tropes, sense rondinar mai, i ara tornava a Gòndar amb una esquena de setanta anys, pèro de setanta anys ben drets. El gran Iostos no sabia com posar-s'hi, però jo sí que ho sabia.

- Senyor, ignorava que un ratolí us pogués robar tanta atenció - vaig dir.

I aleshores ell va mirar-me amb totes les serves forces. Primer em va estudiar, després em va odiar, després em va tornar a estudiar, i a la fi va mostrar les dents de gat mesquer i es va burlar de mi. Va consentir que jo, la Itegue, m'emportés aquella bestiola estranya, sempre que acatés les tradicions. O sigui, sempre que pagués el rescat que el sobirà estiulava a canvia del patiu. I e preu que marcar va ser el d'un cavall, el meu cavall. 

 

 

Alfred Bosch. Els set aromes del món. Ed. Planeta 

Al segle XVIII el café és una beguda venerada a tota Europa. Novel·la de viatjes, acompanyarem a Fèlix Dufoy, fill d'un predicador, en la recerca del millor café. De Londres a Brasil, passant per Aràbia i França, viurem tota una aventura.

La biblioteca de los sueños imposibles, de Lin Rina

 Lin Rina. La biblioteca de los sueños imposibles. Ed. Roca

Lin Rina és una escriptora alemanya i aquest és el primer llibre publicat al nostre país. Amb una edició molt cuidada que ja crida l'atenció de qualsevol aficionat als llibres, ens presenta a Animant Crumb, una jove britànica de dènou anys a la Anglaterra del segle XIX, amb una afició pels llibres i la lectura tant rara com el seu nom, la qual es resisteix a que l'únic destí per a ella siga casar-se i tindre fills.

Gràcies al treball del seu oncle a la universitat a Londres, entrarà a treballar en una de les biblioteques d'aquesta, al servei d'un malhumorat i desagradable bibliotecari que ningún no aguanta. Animant sabrà fer-se un lloc i aprendre el que és treballar en una biblioteca, mentre la visió que té del bibliotecari va canviant quan el coneix de veritat, i desperta els seus sentiments.

Una novel·la romàntica, amb referències històriques a l'època, com la difícil situació de les dones per accedir a una educació, a més de l'atractiu de desenvolupar-se en una biblioteca. 

Una lectura molt agradable, sense ser empalagosa en cap moment, que es llig en un no res quan t'atrapa i que no dubtem en recomanar.

 

 

Dicen los síntomas, de Bárbara Blasco

 Bárbara Blasco. Dicen los síntomas. Ed. Tusquets

Virgínia, la protagonista d'aquesta novel·la, guanyadora de l'últim Premi Tusquets 2020, no té una relació fàcil amb la seua família, en especial amb el seu pare. Quan ha d'acompanyar-lo a l'hospital on esta ingressat, aquestes diferències es posen de manifest, igual que amb la seua mare i la seua germana, una jove consentida. 

Per altra part, Vírginia, obsessionada amb les malalties, enfronta la dificultat que el seu desig per ser mare es faça realitat així com les dificultats laborals que pateix.

Aleshores apareix en escena un pacient en la mateixa habitació que el seu pare, un home misteriós amb qui entabla relació i que pot ser siga la seua tabla de salvació quan la seua vida s'enfonsa al seu voltant.

 

 

Una chica es una cosa a medio hacer, de Eimear McBride

 

Eimear McBride. Una chica es una cosa a medio hacer. Ed. Impedimenta

Acaba de publicar-se al nostre país aquesta novel·la, de la irlandesa Eimear McBride, novel·la amb la qual va debutar i guanyadora del Premi Goldsmith el 2013. 

Narra la complicada relació de la jove protagonista amb la seua família, amb un germà discapacitat, i el despertar cap a la seua vida adulta. El drama acompanya la seua vida doncs a això es suma un fet de la seua adolescència que influirà en la forma d'entendre la sexualitat, que utilitza per a manipular i que condiciona les seues relacions.

Una lectura intensa, on la veu de la protagonista arrosega al lector als seus pensaments i la seua mirada cap al món.  

 

 

L'abella feinera, de Jack Tickle

 

 

Jack Tickle. L'abella feinera. Ed. Combel

L'abella i la seva amiga

es dediquen a ensumar

les floretes amoroses

i les fan estornudar

Així comença aquest llibre pop-up que ens presenta diferents animals que omplin de vida el camp quan comença l'estiu. L'abella, el caragol, la formiga, la llagosta, l'eruga, l'escarabat i l'espiadimonis ixen de les pàgines del llibre i s'acompanyen d'un text rimat que fa referència a allò que fan. 

Un primer llibre sobre animals i natura adreçat als xiquets més menuts, i una lectura senzilla i poètica, per jugar i descobrir.

 

Qui o què?, de Martine Perrin

 

Martine Perri. Qui o què? Editorial La Galera

Aquest és un llibre encunyat, que aprofita els buits per a presentar diversos objectes continguts uns dins d'altres. Allò que pareix en un primer moment amaga a la següent pàgina altre objecte o animal, i on els cridaners colors també juguen el seu paper per descobrir-ho. Unes botes, un paraigua, un gat... i molts més perquè el xicotet lector jugue a descobrir, com si es tractara d'endevinalles visuals, i aprenga noves paraules.

La calle mayor, de Jonathan Emmett

 Jonathan Emmett/ Angel P Arrhenius. La calle mayor. Ed. Timun Mas

Per als xicotets curiosos tenim aquest llibre ideal per a ells, un volum en cartró dur, acolorit, desplegable i plé de detalls de les tendes i els personatges animals que es passetgen o compren.  A més, en cadascuna de les pàgines-tendes trobem pestanyes i anem descobrint allò que passa dins d'elles. 

Un llibre cridaner, pel seu original format, per jugar i gaudir de la lectura amb els menuts.   

 

 

MEMÒRIA DELS OBLIDATS: Chéjov

Anton Pàvlovitx Txékhov (Taganrog, Rúsia, 1860- Badenweller, Alemanya, 1904) és considerat el creador del relat modern. Metge de professió, la literatura va ser la seua altra passió. Des de ben jove escriu per guanyar diners i mantindre la seua família. Va escriure teatre però la fama li arribà gràcies als seus contes, amb temes propers a la vida quotidiana, senzills i sense moralina on procura despertar la curiositat i els interrogants en el lector.

Entre tots els contes que va escriure destaca un, La dama del perrito (1889), el més conegut d'ell, el qual tracta sobre la relació adúltera que un home casat manté amb aquesta jove també casada, de la qual acaba enamorant-se. 

Però té una extensa relació de relats igual de recomanables, que tal volta us descobriran perquè agrada tant aquest autor encara avui dia.

AMB TINTA ROJA: François Villon

 

 

 

 

Si aneu a París trobareu una estàtua en homenatge a aquest personatge, François Villon, un poeta francés del segle XV. Amb una personalitat aventurera i delinqüent, no poques voltes va acabar a la presó. Fins que en una baralla en un prostíbul va ferir de mort a altre home i va ser finalment condemnat a la forca. 

És considerat un poeta destacat de la poesia lírica, molt expressiva i intensa, que ens fa viatjar pels barris baixos de Paris frequentats pel poeta i compartim amb ell la seua vida dissipada, on l'humor i la parodia estan sempre presents, i que el va fer conegut.

Precisament, empresonat, va ser el temps d'escriure algunes dels seus versos més coneguts, com El Testamento o Balada de los ahorcados. Però va tindre sort, va ser indultat i expulsat de la capital francesa, moment que es perd la seua pista.

                            Yo soy Francois, aunque no quiera,

                            nacido en París, de Pontoise cerca,

                            y en el extremo de una cuerda

                            sabrá mi cuello lo que mi culo pesa.

PESSIGUETS DE LLIBRES: El nas de Mussolini

La Berta era conscient que tothom hi veuria una relación de causa-efecte entre el fet de salvar la vida del petit Lladonosa i acceptar la protecció de l'industrial. 

- Rumia-t'ho - va insistir-li el seu pare - No só jo, qui d'acceptar res, ets tu.

Al final la noia, una mica enduta pel seu espertir aventurer, va consentir a canviar de feina:

- Serà com si fós una espia, pare, una mena de talp infiltrat, una oportunitat immirable de continuar penetrant fins al mateix cor del capitalisme. Com més endins arribi, més gros serà el pet que hi penso provocar...

 A ell li feia pena que la seua noia, en comptes de dedicar-se a l'amor i a ballar, ja es plantegés la vida en funció de la lluita de classes. Va recomanar-li que anés amb compte. Un cop presa la decisió, no podia fer-hi gaire més. La Berta ja era tota una dona.

Algún del sindicat, anònim, va estar torturant-lo gairebé un any amb el recordatori de cadascuna de les morts provocades per la patronal. Rebia cartes amb una descripción concreta dels difunts i de les seves circumtàncies familiars: "Deixa vídua i tres fills, de tants, tants i tants anys. Sense possibles. Van directes a la misèria. El sindicat els ajudarà mentre pugui". Totes acabaven amb la frase: "Per culpa teva, fill de puta".

 

Lluís-Anton Baulenas. El nas de Mussolini. Ed. Proa

Durant la dictadura de Primo de Rivera a Espanya, una jove i el seu pare esperen amagats en un poble dels Pirineus fins a rebre l'ordre d'assassinar el dictador. Però el temps passa sense que arribe l'ordre, mentre malviuen al poble i s'aferren als seus ideals. Una mirada a la societat catalana d'aquell temps, representada pels diferents personatges que poblen la novel·la.

 

 

 

 

El jove Enric Valor, de Francesc Gisbert

 Francesc Gisbert. El jove Enric Valor. Una vida de novel·la. Ed. Bromera

L'autor alcoià Francesc Gisbert retrata la vida d'una figura important del folklore valencià com és l'Enric Valor, conegut sobretot per les seues rondalles. 

D'ençà que era xiquet correns pels carrers de Castalla, el poble on va nàixer, fins a la primera joventut i la vida adulta, vivim amb ell les dificultats econòmiques patides per la seua família, més endavant l'activitat política i la guerra i, més tard, el seu compromís amb la llengua i el poble valencià i l'activitat literària.

Una lectura perfecta per apropar-se a la vida d'aquest autor, en un format, el de novel·la, proper per a qualsevol lector interessat.

 

Las tinieblas y el alba, de Ken Follet

Ken Follet. Las tinieblas y el alba. Ed. Plaza y Janés

L'escriptor Ken Follet reprèn l'argument de la seua obra més coneguda, Los Pilares de la Tierra, per presentar-nos un temps anterior als fets que llegíem en aquella. No obstant això, es pot llegir de forma independent.

És l'any 997, Anglaterra es troba en guerra amb diferents pobles i el conflicte al país és constant. En aquest context trobem a Edgar, un jove constructor de vaixells, Ragna, la filla d'un comte francés i casada amb un noble anglés i Aldred, un monjo intel·lectual. Tots tres es veuran enfrontats al malvat bisbe Wynstan, entre altres fils argumentals. 

Una lectura amb dosis d'aventura, lluites, amors, venjances... que es mou per tota la societat d'aquell temps, amb un context històric ben documentat i reflectit a la novel·la i que promet ser molt entretinguda. 

Busqueu-la ja a la nostra biblio!

Rompamos el hielo, de David Safier

 

David Safier. Rompamos el hielo. Ed. Seix Barral

Fèlix, el protagonista de l'última novel·la de David Safier, i la seua filla d'onze anys viatgen en un creuer quan es troben durant el trajecte amb una dona de la prehistòria congelada amb un xicotet mamut als braços. Amb l'ajuda d'una amiga de Fèlix, experta en criogenització, la descongelen i, mentre uns volen emportar-se-la per estudiar-la, Fèlix, que tracta de vendre una app perquè la gent trobe la felicitat i millorar el món, es proposa ajudar a Urga a trobar el seu lloc en aquest temps. L'adaptació d'Urga i el contacte amb Fèlix i la resta de personatges donarà peu a una sèrie de situacions divertides i absurdes.

Una lectura d'humor molt recomanable per passar una estona molt entretinguda que segur us farà feliços.

 

Los niños tontos, de Ana María Matute

 

Ana María Matute. Los niños tontos. Ed. Media Vaca

 

Aquest llibre recull vint-i-un contes breus que l'escriptora espanyola va escriure als anys cinquanta protagonitzats per xiquets, però des d'una vessant obscura, d'infelicitat o de crueltat. Xiqueta de la postguerra, Ana María Matute transmet als contes aquesta circumstància, conscient que la vida no és sempre de color de rosa.

Amb un llenguatge poètic, enfronta una realitat dura i violenta a la comprensió infantil. Xiquets com "La niña fea", "El hijo de la lavandera", "El niño al que se le murió un amigo" o "El jorobado", que pateixen insults, violència o ténen algun conflicte.

Una lectura aclaparadora, plena de sentiments, poc coneguda dins de l'obra d'Ana Maria Matute, qui sempre va defensar que es tractava d'un llibre de xiquets però no per a xiquets. No obstant això, una obra molt recomanable per a xiquets més majors i adults d'una de les millors escriptores en llengua espanyola.

 

Érase una (y otra) vez, de Lucía Serrano

Lucía Serrano. Érase una (y otra) vez. Lo que nunca te contaron en los cuentos clásicos. Ed. Anaya Infantil y Juvenil

 

Els personatges dels contes clàssics amaguen alguns secrets que ningú no coneix, com ens explica l'àvia que diu ha fet aquest catàleg, el qual conté dades i característiques curioses de cadascun d'ells perquè tots s'assabentem.

Un complet repertori amb l'hàbitat, virtuts, defectes i finals que res tenen que veure amb el conte original i on l'humor no falta, tant al text com a les il·lustracions. Els contes clàssics es reinventen amb lectures originals i divertides com aquesta.

 

 

 

El legado de Catherine Elliot, de Gemma Camblor

 

Gemma Camblor / Esther Gili. El legado de Catherine Elliot. Ed. Lunwerg

Un llibre és el nexe d'unió dels relats d'aquest llibre, tots al voltant de l'escriptura. El legado de Catherine Elliot és un llibre sobre dones i llibres des del segle XIX, on coneixem la primera protagonista, Catherine Elliot. És una època complicada per a ser dona i escriptora, però ella aconsegueix el seu somni, encara que siga baix pseudònim. Un dels seus llibres viatjarà a través del temps per diferents circumstàncies.

Així, en diferents èpoques, llegim sobre diferents dones com una institutriu, una vídua, una col·leccionista de llibre, una bibliotecària... la vida de les quals gira al voltant dels llibres d'una manera o altra i tindran relació amb el llibre de la Catherine Elliot.

Les il·lustracions d'Esther Gili completen un volum que per les seues característiques en principi pot anar adreçat al lector infantil, però que atraparà l'atenció de qualsevol que s'aprope a les seues pàgines. Conegueu el llegat de la Catherine, una lectura molt recomanable pels enamorats dels llibres de totes les edats.

 

 

MEMÒRIA DELS OBLIDATS: Octavio Paz

Octavio Paz (Ciudad de México 1914-1998) fou un escriptor mexicà, Premi Cervantes el 1981 i Premi Nobel de Literatura 1990. Participà activament en la política i fou una figura destacada en el panorama cultural mexicà i en llengua espanyola del segle XX. El seu treball com a diplomàtic li va donar una visió del món i de la cultura que es va reflectir en la seua manera de pensar i escriure.

Va publicar assaig però especialment poesia, un gènere que li va agradar des de ben jove, i va ser fundador de nombroses revistes culturals. Va conéixer i mantindre amistat amb intel·lectuals, autors i escriptors de l'època com Julio Cortázar, Pablo Neruda, Antonio Machado o Miguel Hernández.

Entre la seua obra destaca un títol especialment, El laberinto de la soledad, un assaig que el qual el va fer destacar al panorama literari internacional i que tracta sobre la identitat mexicana.

El laberinto de la soledad és un dels llibres més coneguts però us podeu apropar a la seua escriptura a través de qualsevol poemari. 

I si es quedeu amb curiositat de saber-ne més sobre ell, RTVE li va dedicar un documental en els cent anys de la seua mort, molt recomanable també per esbrinar perquè es considerat un dels millors poetes del segle XX.

Cal llegir o rellegir a aquest gran escriptor. No el deixeu en l'oblit

AMB TINTA ROJA: Johan Jack Unterweger

 

Jack Unterweger, de nacionalitat austríaca, va ser un assassí en sèrie, un psicòpata que matava prostitutes i que va ser condemnat a cadena perpetua. En ingressar a la presó va aprendre a llegir i escriure bé i es va convertir en escriptor de contes i poesia. La notorietat de la seua autobiografia, amb una infantesa marcada pels maltractaments i la relació amb la prostitució, va fer que escriptors i persones públiques feren un escrit per defensar la seua rehabilitació i que el posaren en llibertat, cosa que va ocórrer. La conseqüència d'això van ser sis dones mortes més. Després de tornar a la presó aquesta segona vegada, es va suïcidar. 

Underweger era un psicòpata que estava obsessionat amb les prostitutes, totes mortes amb el mateix modus operandi, agredides sexualment de forma salvatge, ofegades amb alguna peça de roba de les víctimes i abandonades al bosc.

Per a que després diguen que l'escriptura no obri portes, fins i tot les de la presó...

PESSIGUETS DE LLIBRES: El caníbal, d'Isabel-Clara Simó

Isabel-Clara Simó. El caníbal. Ed. Columna, 2007

 El caníbal és la història de Blai, un jove sense aspiracions que busca el seu lloc a la vida, treballant en diversos oficis, fins que el destí el converteix en un reputat xef. I aleshores descobreix l'amor,  s'enamora perdudament d'una prostituta colombiana, tan intensament que precipita un desenllaç de la relació sorprenent.

I, a continuació, unes línies per a atrapar la vostra atenció en una de les novel·les de la recentment desapareguda autora alcoiana. 

 

 

És un fet claríssim: hi ha gent que ha tingut la xamba de trobar el seu camí a la vida i gent que no sols no ho ha aconseguit sinó que ha matat la vida, en el mateix sentit que diem "matar l'estona", fent una cosa o altra, estimant una gent o altra, però sense cap pograma, sense cap propòsit: gent que viuen a la balaà, sense substància ni profit. I no es tracta noés dels qui han fet diners i dels que no n'han fet, sinó dels que s'hi troben a gust i els que no. No es tracta de néixer amb dots per a una determinada activitat, ni de sentir endins del cor una vocació que costa tant de definir - alerta amb els mots que costen massa de definir... - potser perquè és tan inventada com el amors de les novel·les, les aventures de les pel·lícules i els altruismes dels responsables de la cosa pública. No, no: es tracta de tenir la xamba de trobar l'indret on la nostra ànima encaixi. I això s'aconsegueix o no s'aconsegueix...

Música, sólo música, de Haruki Murakami

 

Haruki Murakami. Música, sólo música. Ed. Tusquets

No és cap secret que l'escriptor japonés Haruki Murakami és un enamorat de la música. I aquesta afició es trasllada a aquesta novel·la on reprodueix les converses que va mantindre durant dos anys amb el conegut director d'orquestra Seiji Ozawa, l'aficionat i el professional, cadascun des del seu punt de vista.

Un assaig centrat en la música clàssica i grans compositors, solistes i directors d'orquestra reconeguts o sobre òpera,  que farà les delícies de qualsevol que s'aprope a la fluida escriptura de l'escriptor japonés, no sols als aficionats a aquest gènere musical. Com ja va demostrar altres títols parlant de l'ofici d'escriure o de la seua afició a córrer, és capaç d'interessar i despertar la curiositat en esta particular mirada al món musical.

A més, podreu escoltar tota la música en la llista que amb el títol del llibre hi ha a Spotify.

La mujer de la falta violeta, de Natsuko Imamura

 Natsuko Imamura. La mujer de la falda violeta. Ed. Duomo Nefelibata

La noia de la falda violeta fa referència a la protagonista d'aquesta novel·la ambientada al Japó.  

Mudada sempre amb la característica faldilla, l'estranya dona passeja pels carrers sense parlar ni tocar a ningú, sempre seguint les mateixes rutines i sent objecte de burla dels seus veïns. Sabrem de les seues rutines i comportaments a través de la veu narradora, una altra dona que l'observa, la qual la coneix molt bé i espera el moment per interactuar amb ella. 

Un llibre que parla sobre la soledat, la invisibilitat i el fet de trobar el nostre lloc a la societat, que ha sigut l'últim guanyador del premi literari més important al Japó, l'Akutagawa.

 

 

 

Ji-young, nacida en 1982, de Cho Nam-joo

 

Cho Nam-joo. Ji-young, nacida en 1982. Ed. Alfaguara

Aquesta novel·la ha aconseguit ressò a tot el món després de la seua publicació a Corea. En ella coneixem la història d'una jove coreana que ha de renunciar als seus desitjos i somnis per la seua condició de dona doncs, com marca la tradició al seu país, ha de casar-se, tindre fills i dependre per a tot de l'home. Us sona? Sí, el seu èxit editorial és la traducció d'una situació comuna a la resta del món, on les dones sofreixen el masclisme, no tenen drets o són menyspreades per la seua condició femenina.  

Una lectura curta però amb una forta reivindicació pels drets de les dones a viure la seua vida com vullguen y decidir el seu destí, que us animem a llegir-la, no us decebrà.

El cielo y el espacio, de Virginie Loubier

 Virginie Loubier. El cielo y el espacio. Ed. Edelvives (col·lecció Ideaka)

 

I viatgem de nou a l'espai amb aquest llibre de la col·lecció Ideaka pensada per als més menuts, llibres senzills, amb poc text i molta il·lustració, de fàcil comprensió per als xiquets fins als sis anys. 

Descobriran els planetes, inclosa la Terra i molta informació sobre ella, la conquesta de l'espai per l'home, la lluna, curiositats a través de preguntes en cadascún dels apartats i algunes activitats i jocs. Un llibre d'informació molt complet per introduïr el tema i despertar la curiositat dels xicotets lectors a partir dels sis anys fins als nou anys.

 

 

¿Hay vida extraterrestre?, de Heather Couper i Nigel Henbest

 

Heather Copuer, Nigel Henbest / Luciano Corbella. ¿Hay vida extraterrestre? Ed. SM

Aquest llibre d'informació tracta de donar resposta a l'interrogant del títol a través de dades i informació històrica sobre l'origen de la vida, descobriments espacials, investigacions i programes internacionals dedicats a la vida extraterrestre adreçat als més lectors més majors que es poden plantejar el tema,a partir de deu anys.

Una lectura curiosa sobre l'interés de l'èsser humà al llarg de la història de trobar vida fora de la Terra, que es complementa amb multitud d'il·lustracions a tot color acompanyant al text.

¿Què penseu vosaltres?

Busca en el espacio, d'Eduardo Trujillo

 Eduardo Trujillo / F. Valiente. Busca en el espacio. Ed. Susaeta

Aquest llibre ens proposa una manera diferent i divertida d'aprendre sobre l'espai. Entre el llibre-joc i llibre d'informació, anirem coneixent detalls i dades sobre els planetes, la conquesta per l'home de l'espai, l'univers, a més de jugar buscant els objectes i elements que hem de trobar en les profuses il·lustracions a cadascuna de les pàgines. 

Té l'al·licient d'estar fet de cartó, la qual cosa permet que es puga manipular moltes vegades sense por a trencar-ho. Estaria adreçat a xiquets a partir dels vuits anys. ¿Jugueu?