Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 09/06/2010. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 09/06/2010. Mostrar tots els missatges

dimecres, 9 de juny del 2010

Quin llibre apadrinaríes?

Mari Julia Cardona, mestressa de casa, ha decidit apadrinar Agua para elefantes, de l'escriptora Sara Gruen i publicat per Alfaguara. I ho fa perque ho troba ben escrit, amb un vocabulari fluid i la història li va semblar molt interessant.
En ell un jove, Jacob, ens conta la seua vida. Als anys trenta, després de perdre a la seua família i el seu futur, decideix deixar-ho tot i treballar de veterinari en un circ. Allí trobarà curiosos personatges i una vida molt peculiar. També trobarà l'amor i una amistat inesperada, la d'una elefanteta. Una bonica història d'amor i amistat.
Per a l'any que ve ja està preparant-se la seua adaptació al cinema, amb els actors Robert Pattinson (Crepúsculo) i Sean Penn, i dirigida pel director Francis Lawrence (Soy leyenda).


Mentres es feu amb la novel·la, podeu començar a llegir les primeres pàgines, i si esteu interessats, sapiau que el teniu a la biblioteca.

Cinema i literatura: Celda 211

Si no ho sabíeu ja esteu informats. També la pel·lícula Celda 211, que tant bones crítiques ha tingut i guanyadora indiscutible als premis Goya de l'any passat, també està basada en un llibre. Concretament en la novel·la escrita per Francisco Pérez Gangul i editat per Lengua de Trapo.

Juan començarà a treballar com a funcionari de prisions en uns díes, però abans es passa per la cárcer per conèixer el lloc de treball i als companys. La mala sort fa que, degut a un motí, es quede atrapat a una de les cel·les, i el confundisquen amb un del·lincuent, la qual cosa li salva la vida. Perquè dins, amb ell, es troba el pitjor del·lincuent conegut com Malamadre. Haurà de mentir i ingeniarse-les per enganyar als pressos i guanyar-se la confiança de Malamadre perquè no el maten.

Està interpretada pels actors Luis Tosar (Malamadre), Alberto Ammann (Juan), Antonio Resines i Carlos Bardem, entre altres, i dirigida per Daniel Monzón, qui ja estrenà El corazón del guerrero i La Caja KovaK, amb molt bona acollida també.





Enxarx@ts: Colorín Colorado

Colorín Colorado és una molt bona iniciativa del gobern dels Estats Units, orientada a aquelles famílies americanes que en casa parlen un idioma diferent de l'anglés.  La pàgina dóna tot tipus de consells, informació i orientació a pares i educadors per facilitar als xiquets de famílies inmigrants aconseguir un bon nivell lector en anglés i alhora comprensió lectora. Això els permetrà assolir millor la etapa educativa i afavorir el desenvolupament en la resta d'àmbits socials.
Ens ha interessat sobre tot l'apartat de consells per a pares per fomentar l'hàbit lector, que anima als pares a involucrar-se en l'educació dels fills. Sense oblidar aspectes tant importants com l'accés a les biblioteques i l'ajuda que poden trobar-hi per la tria de lectures. Val la pena que li féu una ullada perquè aprofiten també al nostre context.
A més d'espanyol, podem traduïr la pàgina a rus, xinés, "navajo" i sis idiomes més perquè, encara que els hispanoparlants són majoria, també poden orientar a la resta de famílies inmigrants.


Il·lustració de Jessi Wilcox Smith.

L'accident, d'Ismael Kadaré

Ismael Kadaré. L'accident. Ed. 62

Un accident fortuït de cotxe deixa al descobert la rel·lació entre un home madur, de nacionalitat albanesa i encarregat pel Consell d'Europa de supervisar el procés de desmembració de Iugoslàvia, i una dona jove, també de nacionalitat albanesa, que podria estar implicada en les activitats d'ell. El conducto, que ix ferit, no recordà allò que va provocar l'accident, tal volta la sorpresa de vore pel retrovi
El caso, arxivat com un simple accident per la policia polaca, desperta la curiositat dels serveis secrets serbis, albanesos i un detectiu anònim, els quals començen una investigació i revel·len una profunda història d'amor que unia a la parella.

Un rel·lat amorós, amb el rerefons històric de la guerra dels Balcans.

La voz, d'Arnaldur Indridason

Arnaldur Indridason. La voz. Ed. RBA/ Círculo de Lectores

Gràcies a l'èxit de la trilogia Millenium d'Stieg Larsson, hem descobert una sèrie d'escriptors suecs de novel·la negra molt interessants, entre ells el finlandés Arnaldur Indridason. Ja varem comentar al programa dos dels seus llibres, La mujer de verde i Las marismas, i ara us presentem l'últim llibre que ha publicat, La voz.

De nou l'inspector Erlendur i els seus col·laboradors, Sigurdur Óli i l'agent Elínborg, s'enfronten a un cas d'assassinat. És Nadal i a un conegut hotel de luxe apareix mort el recepcionista, disfressat de Pare Noël i amb evidències d'haver estat mantenint rel·lacions sexuals. Ningú no el coneixia massa bé però en realitat es tractava d'un prodigi infantil de la música, fins que li camvià la veu i la seua vida. Els dos únics discos seus publicats són peçes cobdiciades pels col·leccionistes i ell en tenia al seu poder, per la qual cosa podíen haver-lo matat.
Erlendur, allotjat en una de les habitacions de l'hotel, sense família amb qui celebrar el Nadal, reviu en aquesta època la solitut i la mala rel·lació amb els seus fills. Els seus records ens permetràn conèixer una història personal que l'atormenta des de la infantessa, i que ha marcat el seu caràcter d'adult.

Una novel·la que es deixa llegir molt bé, amb una trama a la qual no li sobra ni li falta res, i que ens mostra altra perspectiva de la vida als païssos nòrdics, diferent a la d'Stieg Larsson o Asa Larsson.

Si és dolent, t'ho recomano, de Steven Johnson

Steven Johnson. Si és dolent t'ho recomano. Com la cultura de masses ens fa més intel·ligents. Ed. La Campana

Tots hem sentit a la nostra infantessa o hem dit als nostres fills que vore molt la tele o estar tot el dia capficats amb els videojocs ens farà més babaus. I això perquè la cultura de masses està íntimament lligada al concepte de consum pasiu, com passa amb la tele.
En teoría, sempre s'ha cregut que aquesta manera de consumir disminueix les nostres capacitats intel·lectuals, doncs demanen el mínim esforç. En altres paraules, no ens fan pensar. Tanmateix, l'autor d'aquest llibre argumenta en sentit contrari: els mitjans de cultura de masses són cada cop més complexos i demanen del consumidor una actitut activa i un esforç intel·lectual i, segons els test realitzats als Estats Units, augmenten la nostra intel·ligencia.
L'autor analitza els videojocs, les sèries de televisió i Internet. Als videojocs el jugador ha de pendre una sèrie de decisions a curt termini, sense perdre de vista els de llarg termini, i analitzar el context. O les sèries de televisió, amb trames cada volta més complicades, amb multitut de personatges i línies argumentals. I Internet, que és qualsevol cosa menys senzill. I per demostrar-ho, aquests els compara amb la simplicitat de productes culturals de generacions anteriors.  
Una lectura controvertida pels seus arguments, però que planteja una sèrie de interrogants al voltant del concepte de cultura de masses, sense el to despectiu que ha pogut tindre des de la seua aparició.

Un llibre interessant a l'hora de formar la nostra pròpia opinió, doncs cal llegir molt i contrastar diferents arguments, sobretot al context actual, marcat per uns mitjans audiovisuals que han evolucionat molt i envolten la vida dels nostres fills.

¡Tú puedes!

Ole Könnecke. ¡Tú puedes! Ed. Lóguez

Quan ens fem grans hem d'enfrenar moltes situacions noves i tindrem por. Per això calen unes paraules d'ànim: Tu pots!
Així comença aquest conte per als més menuts que els parla de la superació personal. Perquè el pardalet protagonista no té molt clar allò de saltar de la branca, té por de caure! Però a vegades, com comprén després el nostre amiguet, hem de ser valents.
Un àlbum il·lustrat, de xicotet format, amb poc text, on la il·lustració es fa càrrec de la narració. Una lectura molt recomanable per compartir amb els xicotets lectors.

Una cocina toda de chocolate

Alain Serres. Una cocina toda de chocolate. 60 recetas y relatos en torno al mundo del chocolate. Ed. Kókinos

Hi ha poques persones que es resistisquen a la xocolata, i encara menys els xiquets. Aquest llibre és un monogràfic dedicat als xiquets perquè coneguen el seu origen, com arribà al vell continent i les llegendes que expliquen les seues virtuts.
Una lectura per despertar el sentit del gust, mentres disfrutem de qualsevol de les receptes que ens proponen els autors: mousse de xocolate, tarta de Reis de xocolata, amanida de gambes amb troçets de xocolata o cacao i moltes més. Per a llepar-se els dits!

La princesa ojerosa

Juan Kruz Igerabide. La princesa ojerosa. Ed. MacMillan

Al nostre món real també existeixen les princeses. No ho creieu? Doncs conegau la princesa d'aquest conte, que vé d'un lloc llunyà...en patera! Sí, perquè la seua vida no ha sigut fàcil, cuida de la seua mare malalta i ha passat moltes penalitats. Fins que treballant de caixera venent pernils trobarà l'amor i al seu príncep blau, capaç de transformar la seua vida en una vertadera història d'amor.



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...