Cristian Segura. El cau del conill. Ed. DestinoAmadeu Conill és el protagonista d'aquesta novel·la Premi Josep Pla 2011 i que l'autor defineix com "un retrat irònic de la burgesia catalana, amb paral·lelismes amb el auca del Senyor Esteve".
Conta el llibre que el Senyor Conill és director general i copropietari, amb la seua mare, de Setrills Conill, companyia dedicada a la producció i comercialització de setrills i setrilleres, i que veu com va enfonsant-se per culpa de la globalització.
Tota la seua plàcida i còmoda vida, amb les partidetes de tenis al Reial Club de Tenis Barcelona, les vespradetes entretingudes a la tribuna del Barça, els vermuts al Turó Park i les compres a l'Illa Diagonal s'acabaran i hauran de ser sacrificades per salvar la seua empresa i la seua pròpia vida. Tot açò farà que Conill es descobrisca a sí mateix i que haja d'afrontar dilemes existencials i misèries que ell ni s'ho podia imaginar.
El Cau del conill no és una obra antiburgesa, sinó que és una sàtira social sobre la burgesia catalana, que com diu Segura, té virtuts, com el seu caràcter emprenedor, però també defectes, com ara el tradicionalisme i la dificultat per adaptar-se als nous temps.
Amb humor i ironia l'autor ens recorda que "los ricos también lloran". A fi de comptes, els burgesos són persones que també tenen els seus petits problemes.
Conta el llibre que el Senyor Conill és director general i copropietari, amb la seua mare, de Setrills Conill, companyia dedicada a la producció i comercialització de setrills i setrilleres, i que veu com va enfonsant-se per culpa de la globalització.
Tota la seua plàcida i còmoda vida, amb les partidetes de tenis al Reial Club de Tenis Barcelona, les vespradetes entretingudes a la tribuna del Barça, els vermuts al Turó Park i les compres a l'Illa Diagonal s'acabaran i hauran de ser sacrificades per salvar la seua empresa i la seua pròpia vida. Tot açò farà que Conill es descobrisca a sí mateix i que haja d'afrontar dilemes existencials i misèries que ell ni s'ho podia imaginar.
El Cau del conill no és una obra antiburgesa, sinó que és una sàtira social sobre la burgesia catalana, que com diu Segura, té virtuts, com el seu caràcter emprenedor, però també defectes, com ara el tradicionalisme i la dificultat per adaptar-se als nous temps.
Amb humor i ironia l'autor ens recorda que "los ricos también lloran". A fi de comptes, els burgesos són persones que també tenen els seus petits problemes.
