Memòria dels oblidats: El amante del volcán, de Susan Sontang

 

Susan Sontag fou una famosa escriptora de la segona meitat del segle XX. Va nàixer el 1933 a la ciutat de Nova York i ingressa als quinze anys a Universitat de Califòrnia i després estudia en la de la ciutat de Chicago. Activista contra la guerra, en defensa dels drets humans i els drets de les dones, va ser una autora prolífica - va publicar tant articles, assaig como novel·la - i va rebre el prestigiós National Book Awards als Estats Units. Va morir el 2004, també a la ciutat de Nova York.

El 1992 publica aquesta novel·la que volem recuperar de la memòria. Entre la ficció i la realitat, Sontag ens apropa a la figura d'una dona del segle XVIII que va trencar amb les convencions classistes d'aquella època, l'Emma Hamilton, coneguda per haver sigut amant de l'almirall britànic Nelson. Una dona que va eixir del no-res, nascuda a una família pobra d'Anglaterra i prostituta, per arribar a la Cort i admesa, no sense reticèncias, per la noblesa, una cosa impensable. Físicament l'Emma coincidia amb els ideals per a una dona d'aquesta època, era molt bella, i va ser una de les més retratades en pintures quan un artista la va descobrir, la qual cosa li va obrir moltes portes. Però també va ser intel·ligent per a aprofitar les oportunitats que la vida li posava davant.

Sontag ens situa cronològicament i, recreant la vida d'Emma, ens proporciona els sentiments i la vida interior dels diferents personatges històrics que aniran desfilant durant la narració d'aquesta apassionada lectura sobre una dona excepcional. 

Memòria dels oblidats: Asesinos sin rostro, de Henning Mankell

 

Aquest és el primer títol de la sèrie de novel·la negra protagonitzada per l'inspector Kurt Wallander i que va fer conegut el seu autor, l'escriptor suec Henning Mankell. Caracteritza la seua obra el retrat i anàlisis que fa de la societat sueca, moltes vegades una visió crítica o de denúncia, mentre acompanyem a l'inspector en la resolució del cas d'assassinat.

En Asesinos sin rostro, en una xicoteta comunitat sueca de grangers ha aparegut assassinada un matrimoni major. L'última paraula que pot expressar la dona abans de morir és "estranger" i això provoca un moviment de xenofòbia i odi contra els de fóra, la qual cosa xoca amb els principis que se suposava  en una societat igualitària i moderna com la sueca. A aquests fets li sumarem els problemes personals del mateix Wallander, un antihéroe, el qual ha perdut a la seua dona, la filla no vol saber-ne res d'ell i les relacions familiars són difícils, gelades com l'escenari on es desenvolupa aquesta magnífica novel·la que us animem a descobrir. 

Memòria dels oblidats: Mis poemas mejores, de Vicente Aleixandre

Vicente Aleixandre (1898-1984) va ser un destacat poeta espanyol del segle XX, nascut a Sevilla, encara que va créixer a Madrid. Va ser professor universitari i membre de la Reial Acadèmia Espanyola. El 1934 va ser Premi Nacional de Literatura i el 1977 va rebre el Premi Nobel de Literatura. 

El gust per la literatura i la poesia el porta a estudiar a grans poetes espanyols com Bécquer i Ruben Darío, fent amistat, a més, amb poetes de la generació del 27. Va publicar les seues primeres composicions poètiques en revistes culturals de l'època amb gran èxit, el que el va fer conegut. 

Mis poemas mejores és una antologia que recull una tria pel mateix Aleixandre. En ell introdueix els poemes amb una xicoteta informació sobre l'any de publicació, temes i alguna curiositat sobre ells o el llibre que el recull. 

De "Ámbito", el primer poemari que publica, traiem aquests versos:

ADOLESCENCIA

Vinieras y te fueras dulcemente,

de otro camino 

a otro camino. Verte,

y ya otra vez no verte.

Pasar por un puente a otro puente.

- El pie breve ,

la luz vencida alegre -.

Muchacho que sería yo mirando 

aguas abajo la corriente,

y en el espejo tu pasaje

fluir, desvanecerse. 

Memòria dels oblidats: Delirio y destino, de María Zambrano

 

María Zambrano (1907-1991) fou una filòsofa i escriptora espanyola, figura destacada del panorama intel·lectual del segle XX. Va estudiar Filosofia amb Ortega i Gasset i Xavier Zubiri, fou professora de Metafísica a la Universitat Central de Madrid i els seus articles apareixen en diferents revistes especialitzades. Coneixerà als integrants de la Generació del 27 i publica diverses obres polítiques i filosòfiques. En començar la Guerra civil espanyola s'exiliarà a Sud-Amèrica i diversos països d'Europa, com Roma o París, i continuarà escrivint. 

En tornar a Espanya serà reconeguda el 1988 amb el Premi Miguel de Cervantes de Literatura i el Príncep d'Astúries. 

Escrit el 1952 en l'Havana però publicat el 1989, Delirio y destino arreplega les vivències de la mateixa autora durant el període de 1929 a 1931, any de la proclamació de la Segona República. La seua vida s'entremescla amb pinzellades històriques de l'Espanya d'aquella època i ens permet un retrat de l'ambient polític i la societat mentre coneixem a la jove María Zambrano.

Memòria dels oblidats: Farenheit 451, de Ray Bradbury

 

El nord-americà Ray Bradbury (1920-2012) va publicar aquesta novel·la el 1953, un clàssic del gènere de la ciència-ficció, la qual ens trasllada a un futur distòpic al planeta Terra. Ens trobem al segle XXIV, estem davant un Estat totalitari on la societat està controlada pels mitjans de comunicació i audiovisuals i els llibres estan prohibits. Els bombers, o cremadors de llibres, són els encarregats de destruir els que troben i es persegueix a aquells que violen aquesta llei. 

Guy Montag és un dels bombers i la seua visió de la realitat canviarà quan conega una dona, Clarisse, qui li explicarà la veritat sobre la destrucció dels llibres. Guy començarà a pensar i qüestionar-se tot, per la qual cosa intentarà per tots els mitjans deixar el treball, cosa que no li posaran gens fàcil. 

Fahrenheit 451, la temperatura a la qual crema el paper dels llibres, avisa sobre una societat conformista i manipulada per les grans corporacions audiovisuals, on ningú pensa ni se n'ix d'allò marcar pel govern, i, a més, la cultura i les humanitats en general i els llibres i la lectura en particular, estan prohibides. 

Un clàssic de la literatura on podem veure pinzellades d'un món que guarda unes quantes coincidències amb el que vivim actualment.

Memòria dels oblidats: Les mil i una nits

Les mil i una nits és un clàssic de la literatura árab que conta la història d'un sultà que, enfadat amb la seua dona per enganyar-lo amb un altre home, decideix anar-se'n al llit cada nit amb una jove verge, a la qual decapita a l'endemà. Però una d'ella, la jove Xahrazad està disposada a què això acabe i idea una forma perquè el sultà no la decapite: li conta una història cada nit però no l'acaba, deixant al sultà encuriosit per saber-ne el final a la següent nit, així fins a mil i una nits.

El llibre és un compendi de relats i poemes de la tradició àrab de vuit segles i les històries són molt diverses: inclou històries d'amor, faules, tragedies, comèdies, entre altres, i els gèneres també són nombrosos. Algunes d'aquestes històries s'ha fet conegudes de forma independent gràcies a versions cinematogràfiques o literàries, com Aladí i la llàntia meravellosa, Sinbad el Marí o Alí Baba i els quaranta lladres.

Una lectura per viatjar a mons meravellosos i gaudir durant mil i una nits.

Memòria dels oblidats: La mujer rota, de Simone de Beauvoir

Simone de Beauvoir (1908-1986) fou una novel·lista francesa coneguda per les seues idees feministes que plasmaria als seus llibres. Es coneguda sobre todo pel llibre El segundo sexo, on analitza la situació de la dona i la discriminació que pateix, un text actual abans i ara. 

Entre les seues novel·les recuperem de la memòria aquest títol, on llegim tres relats sobre diferents dones - La mujer rota, La edad de la discreción i Monólogo - cadascuna d'elles en unes circumstàncies vitals diferents. 

L'autora perfila les vides de les dones, detallant el seu sentir pel que viuen, el dolor i el fracàs, al mateix temps que aprofita per a denunciar la situació de les dones, la impossibilitat de superar les dificultats constretes pels límits que les imposa la societat.

En La mujer rota, relat que dona títol al llibre, la dona protagonista, mestressa de casa, descobreix que el seu home, després de vint anys de matrimoni, li és infidel amb una dona més jove. Ella intenta mostrar-se tolerant i escolta consells del seu entorn sense deixar de sentir-se fracassada com a mare i com a esposa. L'autora posa de manifest eixa exclusivitat de la dona dedicada a la família sense altres interessos fora d'aquesta i sotmesa a allò que espera la societat d'ella.

Una lectura que cal recuperar per a pensar i reflexionar sobre la situació de la dona avui dia i gaudir de la ploma d'una gran escriptora i pensadora.

Memòria dels oblidats: 20.000 leguas de viaje submarino, de Julio Verne

Quan encara no existien els submarins i l'exploració de la mar i oceans era un viatge a allò desconegut, en una època fascinant de la nostra història com fou el segle XIX, un temps de grans avanços tecnològics, veu la llum aquest clàssic de la literatura d'aventures. El seu autor fou l'escriptor francés Julio Verne (1828-1905), o Jules Gabriel Verne,  dotat d'una gran imaginació i que va ser capaç d'avançar invents que posteriorment es farien realitat.

20.000 leguas de viaje submarino es va publicar en format novel·la el 1870 i conta com una expedició va a la recerca d'un enorme polp que ha enfonsat diversos vaixells. Entre la tripulació coneixerem al naturalista Aronnax, al seu criat i el marí Ned Land, protagonistes i únics supervivents del naufragi del seu vaixell, els quals seran rescatats per l'enigmàtic Capità Nemo. Amb ell, i a bord del seu extraordinari submarí, el Nautilus, viuran aventures i troballes fantàstiques al fons marí.

Memòria del oblidats: La veu melodiosa, de Montserrat Roig

 

La mare de l'Espardenya va morir al nàixer ell i el seu avi, a causa de l'aspecte lleig del xiquet, el protegeix i l'educa tancat a casa, amb tutors i intel·lectuals que li descobriran un món fantàstic marcat pels llibres que llig i l'ambient que li ha creat el seu avi. Però quan arriba a l'edat adulta i deixa la casa per a anar a estudiar a la universitat enfrontarà una realitat aliena a ell, amb la qual no s'identifica.  

Ambientada a la Barcelona de la postguerra espanyola, l'autora transmet la realitat a través dels ulls del jove protagonista i la seua particular concepció del món.

Montserrat Roig (Barcelona, 1946 - Barcelona, 1991) fou una destacada periodista i escriptora en llengua catalana, les obres literàries de la qual van ser premiades en diverses ocasions. La veu melodiosa fou publicada per primera vegada el 1987.

Memòria dels oblidats: El libro de la selva, de Rudyart Kipling

El libro de la selva de l'escriptor britànic Rudyart Kipling fou publicat el 1894 i la fama l'acompanyat fins avui dia gràcies, no sols als lectors, sinó també a Disney, que el va convertir en pel·lícula animada per a xiquets. Trobarem, a més, multitud d'edicions en qualsevol idioma, com l'edició moderna que veieu dalt, de l'editorial Austral en espanyol.

El libro de la selva és un llibre d'aventures recomanable per a totes les edats, començant per les adaptacions il·lustrades fins a l'obra original, la qual gaudiran grans i joves. Kipling, que va nàixer a l'Índia quan era colònia britànica, ens endinsa en la selva del seu país natal, on una colla de llops adopten un xiquet, Mowgli, el qual troben abandonat a la selva. El menut creixerà rodejat d'animals i natura salvatge, convertint-se en un més d'ells i vivint mil i una aventures en companyia dels seus amics inseparables, la pantera Bagheera i l'os Baloo.

Memòria del oblidats: Celia, d'Elena Fortún

Cèlia és una xiqueta de vuit anys, protagonista d'una sèrie de novel·les ambientades en l'Espanya dels anys trenta i escrites per Elena Fortún, pseudònim de Encarnació Aragonesos d'Urquijo (Madrid, 1886- Madrid, 1952), dedicada a la literatura infantil i juvenil. Nascuda en una família acomodada de l'època, es va basar en la seua vida per crear aquest personatge infantil, una xiqueta entremaliada i curiosa, qui no para de ficar-se en problemes i donar que fer a les monges del col·legi on va. 

Cèlia al col·legi, el títol que recordem, és el segon de la sèrie composta per vint-i-un llibres, i va ser publicat el 1932. Cèlia ens narra totes les peripècies i entremaliadures que porten de cap a les monges de l'internat en el qual està. Proporciona al lector una mirada infantil i innocent de temes importants, incongruències del món dels adults, com la religió, el paper de la dona o les classes socials, sense que falte l'humor derivat les situacions que Cèlia provoca. 

Els llibres de Cèlia van ser un gran èxit i milers de xiquetes es van enganxar a la lectura gràcies a ella però avui dia pot resultar una lectura actual i igual de recomanable per als joves lectores i lectores.

Memòria dels oblidats: Rayuela, de Julio Cortázar

 

Julio Florencio Cortázar (1914-1984) fou un escriptor argentí reconegut pels seus contes, relats curts i novel·les, com aquesta que us recomanem.

Rayuela, publicada el 1963, és una de les obres més conegudes de l'escriptor argentí, un clàssic de la literatura amb un plantejament lector força original: està escrit de forma que la seua lectura pot ser assolida de dues maneres, lineal o seguint un ordre proposat pel mateix autor. 

La novel·la ens conta la relació amorosa de Horacio Oliveira, qui treballa com a traductor en París, amb Lucia, la Maga, mare d'un nen i de nacionalitat uruguaiana.  Quan sobtadament el xiquet mor, Lucia desapareix. Horacio la buscarà incansablement, vivint diferents successos, fins que a la fi de la seua vida acaba malalt obsessionat amb la Maga.

Memòria dels oblidats: La muntanya màgica, de Thomas Mann

La muntanya màgica és considerada un clàssic i la més important de les que va publicar el seu autor, l'escriptor alemany Thomas Mann (1875-1955). Guanyador del Premi Nobel de Literatura el 1929 amb la novel·la Els Buddenbrook, aquesta és més coneguda. 

El protagonista és un jove enginyer, Hans Castorp, qui visita a un cosí en un sanatori per a tuberculosos en la ciutat de Davos (Suïssa). Amb la idea d'estar tres setmanes finalment es queda durant set anys. Allí descobrirà una altra vida, més natural i lenta, gaudint d'allò que l'envolta i compartirà el temps amb el personal del sanatori i altres malalts, en un món apartat on li passaran moltes coses al jove Castorp. 

Altres personatges tindran també veu i, juntament amb el jove Hans, la tranquil·litat i la vida relaxada donarà peu a disquisicions intel·lectuals al voltant de temes polítics, filosòfics i la forma de viure de finals del segle XIX, que és el temps en què es desenvolupa la novel·la.

Un gran clàssic, no només per la seua importància literària sinó també per les, més o menys, mil fulles que la componen, que val la pena recuperar entre els oblidats.

Memòria dels oblidats: Matar a un ruiseñor, de Harper Lee

 

 

 

 

La discriminació de la població de color als Estats Units ve de lluny. També ha sigut un tema protagonista a la literatura i, entre els llibres més coneguts que el tracta, està Matar a un Ruiseñor. Era la primera novel·la d'una desconeguda autora, Harper Lee (1926-2016), que vivia en un poble d'Alabama, al sud dels Estats Units. Publicada l'any 1960, va ser un gran èxit en tot el món, la qual cosa feu que Hollywood la convertira en pel·lícula, amb el famós actor Gregory Peck al paper principal de l'advocat, i fora reconeguda amb el Premi Pulitzer.

La novel·la ens trasllada a un xicotet poble d'Alabama on viuen els xiquets i germans Jem i Scout Finch. La història està narrada a través de la veu de la xiqueta, Scout, i coneixerem més sobre la societat racista d'aquella època i com es desenvolupen els esdeveniments dels quals és testimoni. Atticus Finch és el pare dels xiquets, advocat de professió, el qual destacarà en aquesta xicoteta comunitat quan accepta defensar a un home de color, anomenat Tom Robinson, acusat de violar i assassinar una jove blanca. 

Matar a un Ruiseñor és un llibre tan actual ara com anys enrere quan es va publicar, en un país on continuen succeint situacions de desigualtat i injustícies contra la població de color. Un llibre que defensa la igualtat i la justícia per a tots independentment del color de la pell.

Memòria dels oblidats: 1984, de Georges Orwell

George Orwell, pseudònim d'Eric Arthur Blair (1903-1950), fou un escriptor britànic, nascut a l'Índia, conegut fonamentalment per les novel·les Rebel·lió a la granja (1945) i 1984 (1949). Aquesta última és aquella que volen recuperar de la memòria, malgrat que el seu argument us resultarà molt actual pel que conta. 

La narració ens trasllada a un món distòpic marcat pel control i el sotmetiment de la població. Per altra part, les xarxes socials capten i analitzen tot allò que puja la gent en elles, avançant-se i modificant les preferències personals i recol·lectant informació com a mercaderia.

Winston Smith és el protagonista principal, qui treballa com a censor al Ministeri de la Veritat, però amaga el seu inconformisme amb el Partir al poder. Winston sofrirà les conseqüències d'aquest règim en la seua persona en el moment que decideix establir una relació amorosa prohibida amb una altra jove, Júlia. 

Un poder totalitari, el "Gran Germà", controla aquest món, reprimint i manipulant la informació per a eliminar el pensament crític i que el govern puga assolir un control total sobre tots els aspectes de la vida de la gent i posar fi a la democràcia.

 

Memòria dels oblidats: La tia Tula, de Miguel de Unamuno

La tia Tula és un clàssic de la literatura espanyola escrit per Miguel d'Unamuno (1864-1936) i publicada el 1927. En ella ens conta com una dona, Gertrudis o la tia Tula, s'emporta el seu cunyat i els nebots a viure amb ella quan mor la seua germana, una pràctica usual a l'època i que l'escriptor critica.

La relació entre ells anirà fent-se més difícil a mesura que passe el temps, agreujada per la pressió d'un pretendent que vol casar-se amb ella i l'interés romàntic del seu cunyat a qui també agrada.

Tula és veurà condicionada a més pels costums religiosos d'aleshores, les quals marquen molt com es viu l'amor en aquell temps i el concepte que es té de la dona.

Memòria dels oblidats: Los versos satánicos, de Salman Rushdie

 

Los versos satánicos fou una novel·la molt controvertida que es va fer coneguda perquè parlava de Mahoma i l'Islam. Molts musulmans al món es van veure insultats per la manipulació de la seua religió per l'escriptor i la seua publicació va desatar un odi visceral contra Salman Rushdie i els editors. Es van cremar exemplars arreu del món i va ser inclús prohibida en molts països. 

 

La novel·la conta la història de dos supervivents en una illa després de patir un accident d'avió a causa d'un atemptat terrorista i la sorprenent transformació que sofreixen: un d'ells com si fos un àngel i l'altre amb l'aparença del mateix diable. Entre ells confrontaran la forma de viure de la societat moderna amb un to humorístic, incloent-hi l'aspecte religiós, amb la incorporació de personatges de diferents religions com Mahoma, la visió del qual no va agradar gens als musulmans, especialment a l'Iran, que va posar preu al seu cap.

Memòria dels oblidats: Eloisa está debajo de un almendro, de Enrique Jardiel Poncela

Nascut el 15 d'octubre de 1901 en Madrid, Enrique Jardiel Poncela es va iniciar com a periodista i, amb un do innat per a l'escriptura i l'humor comença a escriure obres de teatre, de les que forma part "Eloisa debajo de un almendro", estrenada el 1940 i que va consagrar aquest autor com una destacada figura del teatre còmic.

L'obra ens conta la relació entre dos enamorats, Fernando i Mariana, i l'encontre entre les seves dues famílies, els Ojeda i los Briones marcat pel misteri de la desaparició d'Eloisa. El comportament estrambòtic i les situacions surrealistes dels diferents personatges es combinen per provocar l'humor i la diversió de l'espectador.

Memòria dels oblidats: Hijos de hombres, de P. D. James

 

P.D. James és el seudónim de l'escriptora britànica Phyllis Dorothy James (Oxford, 1920 - Oxford 2014), qui es dedicaria a la novel·la d'ntriga principalment, gènere en el que destacaria, i va escriure d'altres com aquest llibre, el qual ens trasllada a un futur distòpic a la Terra marcat per l'impossibilitat de l'èsser humà de reproduir-se, la qual cosa farà que esdevinga el caos.

El protagonista és Theo, un professor universitari a Oxford (Anglaterra), qui serà testimoni dels canvi de mentalitat de les persones, ara que no hi ha futur, així com el destí d'institucions com la universitat o les biblioteques, quan ja no fa falta deixar cap coneixement a les generacions futures. De forma paral·lela a les reflexions de Theo basades en la realitat que viu, es desenvolupa una altra trama d'intriga quan un grup de rebels es posen en contacte amb Theo perquè aquest els ajude a acabar amb la dictadura al pais per part del seu cosí. 

El llibre va ser adaptat per als cinemes el 2006, amb el títol Hijos de los hombres, i amb Clive Owen, Michael Caine i Julianne Moore als papers principals.

Si és del vostre gust, tant el llibre com la pel·lícula estan disponibles a la biblioteca de Cocentaina.

 

Memòria dels oblidats: Historia de una escalera

Antonio Buero Vallejo (1916-2000) fou un important escriptor espanyol de teatre, guanyador de multitut de premis i reconegut autor en Espanya i a l'estranger. 

Historia de una escalera, publicada el 1949, va se la primera obra de l'autor i fou estrenada al Teatre Nacional de Madrid. Amb ella va guanyar el Premi Lope de Vega de Teatre. Al voltant d'una escala de veïns Buero Vallejo representa la societat espanyola de postguerra a través de quatre famílies durant diverses generacions. A més, tractarà altres temes com l'educació dels fills, l'empeny per millorar de vida o la incapacitat d'alegrar-se de l'èxit dels altres. 

Dividit en tres actes, és una obra dramàtica curteta, apenes cent pàgines, sobre les anades i vingudes d'un grup de persones que comparteixen escala. No us sona de res?