Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 15/05/2013. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 15/05/2013. Mostrar tots els missatges

dimecres, 15 de maig del 2013

I hui, què em contes?

 
LOS VIEJOS REFRANES
 
(Gianni Rodari. Cuentos del genio de la fantasía. Ed. La Galera)
  
En una ciudad, cuya historia os contaré algún día, describiéndoos, además, sus usos y costumbres, hay un edificio tranquilo, un poco apartado. Es el asilo de los Viejos Refranes, donde se han retirado a descansar, precisamente, los Viejos Refranes que un día fueron jóvenes y exactos, pero que ahora ya nadie quiere escuchar. ¿A descansar? Mejor debería decir a charlar y a discutir interminablemente.
 
- El que asno nace, asno muere - sentencia un Viejo Refrán.
- ¡Qué va! - rebanten los que escuchan -. ¿Y si estudia? ¿ Y si se sacrifica y trabaja? Todo el mundo puede superarse.
- Quien no se contenta, es porque no quiere - interviene otro Viejo Refrán.
- ¿Qué dices? - le rebaten- . Si los hombres se hubieran contentado co ser como eran, aún vivirían en los árboles, como los monos.
- ¡Quien bien te quiere, te hará llorar! - grita alguien.
 
En ese momento pasa el doctor, que también es un Viejo Refrán, y dice:
- Si, lágrimas de cocodrilo. Sin embargo, la unión hace la fuerza.
 
Los Viejos Refranes callan un momento. Después el más viejo vuelve a empezar:
- ¡Quien quiere la paz, prepara la guerra!
 
Los enfermeros lo oyen y le hacen tomar una manzanilla para que se calme, y le explican con buenas maneras que dos no se pelean si uno quiere.
Otro Viejo refrán va diciendo:
 
- En su casa, cada uno es rey.
- Entonces - le preguntan-, si es rey, ¿por qué tiene que pagar los impuestos? ¿Y la luz? ¿Y el gas? ¡Vaya un rey!
 
Como veis, los Viejos Refranes, cuando hablan entre ellos, también dicen cosas sensatas, pero solo cuando discuten. En fin, que su especilidad es decir cada uno lo contrario del otro.
- ¡En el bote más pequeño está la miel más dulce! - dice uno. En inmediatamente contesta otro:
- ¡Y el veneno más mortal!
 
A veces dan lástima. No se han dado cuenta de que el mundo cambia, que los Viejos Refranes ya no bastan para seguir adelante; que hace falta gente nueva, con coraje, que tenga confianza en su fuerza y en su inteligencia. Como vosotros.

Enxarxats: Jóvenes lectores

 
Des de l'Ajuntament de Cartagena (Murcia) fa vuit anys que mouen el proyecte Jovenes Lectores a través del Premi Mandarache. La finalitat és millorar els hàbits lectors de la població en general i dels joves i adolescents en particular, a través de diverses iniciatives canalitzades a través del Premi.
 
Mitjançant la convocatòria dels Premis Hache de Lectura Juvenil, Mandarache de Jóvenes Lectores i Clubs de Lectura Mandarache +30, adreçats a diferents franjes d'edat, s'invita als joves a llegir les obres presentades i votar-les per dedicir les guanyadores de cada modalitat. Autor de renoms del panorama literari espanyol participen en aquesta iniciativa amb els seus llibres, com Elvira Lindo, Lola Beccaria, Manuel Rivas o Clara Sánchez.
 
El proyecte està dut a terme per voluntaris lligats al món literari i de l'ensenyament, i mantenen un perfil al Twitter amb el nom @Joveneslectores. En ell es parla tot al voltant del premi, iniciatives, notícies i aconteciments al voltant dels llibres, la literatura i els joves lectors.
 
 
Il·lustració de Kim Ji Hyuck.

La primera mentira

Marina Mander. La primera mentira. Ed. Lumen

Luca és un xiquet que descobreix un matí a sa mare morta al llit. I com Luca és un xiquet despert i intel·ligent, decideix no contar-ho a ningú i amagar el fet. La seua primera mentida serà molt seriosa però Luca té clar que no vol anar a cap orfanat ni internat.
Contat en primera persona, Luca aprén a rel·lacionar-se amb els adults, a analitzar les seues reaccions, a saber que dir i què callar per tal d'aconseguir el seu objectiu.
 
"He descubierto que los detalles dicen más que las cosas; si cuidas los detalles puedes convencer a los adultos de que todo va sobre ruedas, ellos te creen porque no has descuidado nada." 
 
Ja des del començament es tracta d'una lectura dura, emocional, en la que acompanyem a Luca fins al desenllaç inevitable. 
 
 

Las lágrimas de San Lorenzo

Julio Llamazares. Las lágrimas de San Lorenzo. Ed. Alfaguara

Un professor universitari torna a Ibiza després de molts anys recorrent universitats per tota Europa. Allí es reuneix amb el seu fill i junts aniràn a vore una lluvia d'estrelles. Cada caiguda d'una estrella i l'espera mentre veuen altra dona pas als records del professor de la seua vida passada.
El lector podrà acompanyar-lo durant la seua infantessa a l'illa, conèixer la seua família, recòrrer Europa mentre conta les seues experiències vitals i recompondre la vida del protagonista mentres anem llegint.
 
Una lectura intimista, dividida en capítols curts, de fàcil lectura i entretinguda, sobre la vida del professor.
 
 
 


El azar de la mujer rubia

Manuel Vicent. El azar de la mujer rubia. Ed. Alfaguara

Els records de l'expresident Adolfo Suárez li serveix a Vicent per construir una narració ambientada en la transició espanyola, entre la ficció i la realitat.
 
Nombrosos personatges de la política espanyola desfilen per les seues pàgines, combinant fets històrics coneguts i allò que succeeix darrere bambalines en les rel·lacions entre les personalitats.
 
El llibre es divideix en rel·lats curts que poden llegir-se per separat,  on la reflexió i la ironia lligen amb el retrat curiós d'aquesta època.

Adéu, petit amic!



Helena Portella. Adéu, petit amic!. ING Edicions

Un dia la Sara, passetjant, es troba una cria d'ànec abandonat. Decideix endur-se'l a casa per cuidar-lo. Gràcies a les atencions de la Sara l'anaguet creix i es converteix en company de jocs de la Sara durant l'hivern. Amb l'arriba de la primavera, la Sara l'ajudarà també a volar perquè quan arribe el momento puga emigrar amb la resta d'ànec. Serà un acomiadament trist, però l'aneguet sempre ocuparà un lloc al cor de la Sara.

 

Agnès Atzur




Pablo Albo / Pablo Auladell. Agnès Atzur. Ed. Thule

La xiqueta que porta la veu narradora és amiga d'en Miquel, un xiquet amb qui comparteix jocs. Junts passetgen i imaginen mil i una històries al voltant dels elements naturals que els envolten, la mar, l'aire, els arbres. Les il·lustracions de Pablo Albo col·laboren durant la lectura per transmetre la visió dels xiquets.
 
Conforme anem llegint intuïm a través de les paraules de la seua amiga, que alguna cosa li passa a Miquel. Fins que un dia Miquel ja no apareix. Ell es queda esperant-lo, però li expliquen que s'ha adormit per molt de temps o se n'anat a fer un viatge molt, molt llarg.
 
Un àlbum il·lustrat que tracta el tema de la mort, sense nombrar-la en cap moment,  en aquest cas d'un amic proper, a través de la mirada de la xiqueta protagonista.
 

Com gat i gos


Salvador Comelles / Valentí Gubianas. Com gat i gos. Ed. Castellnou

Us sona l'expressió "es duen com gat i gos"? Doncs és ben sabut que aquest dos animalets no poden evitar dur-se malament i barallar-se sense parar. Però en aquest llibre s'han possat d'acord per compartir protagonisme als poemes i omplir de somriures la lectura dels xiquets i xiquetes que els llisgen.
Versos sobre tot tipus de gats i gossos es van alternants, cadascún dels poemes acompanyat d'una il·lustració representativa del contingut i que empatitzen perfectament amb els versos.




 
Gos meteoròleg
 
Tot just s'acaba de llevar
i ja ensuma el temps que fa.
 
Obre bé els ulls, alça el mussell
i veu si gira el seu penell.
 
El cel serè o ennuvolat
es mira bé des del terrat.
 
Per a la humitat toca un mitjó
que es va quedar a l'estenedor.
 
La temperatura resol
tot comprovant l'aigua del bol.
 
I escriu després un bon pronóstic,
com u metge fa un diagnòstic.
 
"Farà un bon sol", diu a la nota.
Per tant, si plou, fica la pota.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...