Memòria dels oblidats: Wilt, de Tom Sharpe

 

 

Tom Sharpe (1928-2013) fou un escriptor britànic i professor universitari d'història conegut sobretot per la sèrie de novel·les d'humor protagonitzades per Henry Wilt, un mestre de mitjana edat, en plena crisi vital, fart de la seua dona i de la seua feina, qui és acusat d'assassinar la seua dona quan aquesta desapareix. A la fi tot esdevé un malentés amb una nina de mida natural i les peripècies per tractar de desfer-se d'ella per part de Wilt.

A aquest títol li seguirien Las tribulaciones de Wilt, ¡Ánimo Wilt!, Wilt no se aclara i La herencia de Wilt.

Amb tinta roja: María Carolina Geel

Maria Carolina Geel, pseudònim de Georgina Silva Jiménez (1913-1996), fou una escriptora xilena mitjanament coneguda als cercles culturals i literaris de l'època, la qual es va fer famosa en protagonitzar un crim, l'assassinat de la seua parella, Roberto Pumarino. Va ser condemnada a tres anys de presó i es va endur a la tomba les raons per a matar-lo.

Els tres anys que passà a la presó els va aprofitar per a escriure una novela novel·la, Cárcel de mujeres, on retrata la vida allí dins de les dones.  Un llibre que es convertirà en tot un èxit i li donaria notorietat. No va complir la condemna gràcies a la intervenció de la poeta Gabriela Mistral perquè la indultaren. Després d'aquest període va continuar escrivint i dedicada a crítica literària fins al final, que va morir malalta d'Alzheimer.

Pessiguets de llibres: Home lent, de J.M. Coetzee

 "A la feina, la Marijana no porta còfia d'infermera sinó un mocador, com tota bona mestressa de casa balcànica. A ell li sembla bé el mocador, com li sembla bé qualsevol senyal que demostra que ella no ha deixat del tot de banda el vell món a canvi del nou.

A banda dels diversos criminals de guerra i de l'alt jugador de tennis amb un gran servei el nom del qual se li escapa (¿Ilja? ¿Ilíc?¿Roman Ilic?), els croats són una quantital desconeguda per a ella. Els iugoslaus són una altra història. deu haver-se creuan amb desenes de iugoslaus en l'època en què encara n'hi havia; però, com és evident, no se liva acudir preguntar a quina varietat de iugoslau pertanyien.

¿Quien és el lloc de la Marijana en la imatge iusgoslava la Marijana i el marit que munta cotxes? ¿De què fugien quan van abandonar el vell país? ¿O era simplement que ,avorrits i tips de la guerra van fer les maletes i van creuar la frontera en cerca d'una vida millor i més pacífica? I si no es pot trobar una vida millor i més pacífica a Austràlia, ¿on es pot trobar?

La Marijana li parla del seu fill, que es diu Drago, però que els seus amics li deiuen Jag. Pel seu setzè aniversari, fa poc, el seu marit li va comprar una motocicleta. Un gran error, en opinió de la Marijana. Ara en Drago surt cada nit, no fa els deures i no hi va a sopar. Ell i els seus amics es passen hores a les carreteres secundàries, fent carreres, practicant derrapades i Déu sap què més. Li fa por que es trenqui una cama, o pitjor.

- El teu fill és jove - li diu ell a la Marijana -. S'està provant.

No pots impedir que els joves explorin els seus límits. Volen ser el més ràpid. volen ser el més for. Volen ser admirats.

No coneix en Drago, probablement no el coneixerà mai. Però li agrada la manera d'actual de la Marijana, li encata la transparència: massa ben educada per mostrar orgull pel seu fill, es queixa de la seua infobernabilitat, de la seva inquietud, de la seva joie de viure, i tem que la moto es converteixi en la seva ruïna.

- Si vols espantar en Drago - li suggereis no del tot seriosament -, porta'l un dia aquí. Li ensenyaré la meua cama.

- ¿Es pensa que escoltarà, senyor Rayment? dirà que no és res, només accident de bicileta.

- Li ensenyaré el que queda de la bicicleta, també."

 

 

 

El protagonista d'aquest novel·la, Paul Rayner, de seixanta anys, ha sigut fotògraf de professió fins que un accident el deixa invàlid. Home solitari, ha de deixar-se ajudar per altres, com la fisioterapeuta, una antiga amiga i Marijana, migrant croata a Austràlia i la seua infermera, de la qual s'enamora i l'anima a eixir de la resignació i l'amargura que tenia des de l'accident.

 

El invencible, de Stanislaw Lem

Stanislaw Lem. El invencible. Ed. Impedimenta

Aquest mes d'abril s'ha commemorat els cent anys del naixement de l'escriptor polonès Stanislaw Lem, i que millor que fer-li un homenatge mitjançant la lectura d'una de les seues novel·les més aclamades, juntament amb Solari, obra de culte, de la qual han fet vàries versions als cinemes.

El invencible conta l'expedició de la nau El Invencible a la recerca d'una altra nau bessona a aquesta que ha desaparegut en estranyes circumstàncies mentre orbitava el planeta desèrtic Regis III. La sorpresa arriba quan descobreixen les restes de la nau i cap supervivent. Aleshores s'obrirà una investigació que traurà a la llum una forma de vida alienígena.

Lem és considerat un geni del gènere de la ciència-ficció. Malgrat nàixer als cinquanta del segle passat, ja va avançar tecnologies que hui en dia s'han fet realitat.

Los ojos cerrados, d'Edurne Portela

Edurne Portela. Los ojos cerrados. Ed. Galaxia Gutemberg

 

 

Ariadna i el seu home es traslladen a viure al poble de Pueblo Chico des de la ciutat. A prop d'ells viu Pedro, un home major que l'observa. La lectura anirà alternant les dues veus, la de Pedro en primera persona, qui anirà recordant episodis de la seua infantesa i vida adulta al poble, així com fets i persones, mentre un narrador en tercera persona va contant l'anar i vindre d'Ariadna.

A través de capítols curts i una narració àgil, compartirem el passat del poble i els seus habitants i descobrirem la relació d'Ariadna amb Pueblo Chico.

La muerte en sus manos, d'Ottessa Moshfegh

 Ottessa Moshfegh. La muerte en sus manos. Ed. Alfaguara

"Se llamaba Magda. Nadie sabrá nunca quién la mató. No fui yo. Este es su cadàver". D'ençà que Vesta Gul, la dona protagonista d'aquesta novel·la, troba aquesta nota passejant pel bosc, no para de pensar en la identitat de Magda, del cos ausent i el presumpte culpable. Amb setanta-dos anys i vídua, Vesta es comença a obsessionar, investiga, crea un perfil, inventa una vida i pensa en possibles culpables. 

A través del diàleg interior amb ella mateixa anem descobrint com és Vesta i el seu passat, així com els pasos que va seguint en la seua investigació del possible assassinat, fins a arribar a un sorprenent final.

Nyam! Sobre allò que mengem, de Diana Oliver

 Diana Oliver / Carmen Saldaña. Nyam! Sobre allò que mengem. Ed. Andana

L'alimentació és fonamental i cal començar des de ben menuts a identificar els aliments que són millor per al nostre cos. Per això us recomanem que li doneu una ullada a aquest llibre d'informació per a xiquets on, a partir d'una introducció sobre la funció de menjar i un poc de geografia per saber què menjen al món, descriu els aliments, el seu origen, afegeix consells, curiositats i receptes i idees saludables. 

Un llibre molt complet explicat de forma molt amena, amb llenguatge senzill i amb molta il·lustració i colors, el que fa que visualment siga atractiu per als menuts.

Una lectura recomanada, no només per als xicotets lectors, sinó per compartir amb tota la família i aprendre a menjar sa.

¡Sin agua nada es posible!, de Christina Steinlein

 Christina Steinlein / Mieke Scheier. ¡Sin agua nada es posible! Ed. Lóguez

Hem de ser conscients, grans i menuts, de la importància d'un recurs com és l'aigua, sense la qual no podríem viure si faltara. La contaminació i el mal ús han fet que actualment siga encara més important tindre cura i no malgastar-la.

Aquest és el missatge del llibre d'informació que us recomanem, el qual ens explica d'on ve l'aigua, quanta hi ha segons on vivim, l'ús que se'n fa als diferents països i allò que amenaça la seua existència, com el canvi climàtic. I tota aquesta informació a través d'idees directes, amb frases senzilles i bellament il·lustrat perquè estiga a l'abast dels menuts des de primària.

 

Un món plé d'històries de por, d'Angela McAllister

 Angela McAllister / Madalina Andronic. Un món ple d'històries de por. 50 relats que fan posar la pell de gallina. Ed. Cruïlla

Per als xiquets que els encanta passar por tenim aquesta proposta lectora, un recull de relats habitats per tota mena d'éssers i ambients esgarrifosos. Estan classificats segons el lloc on passen o el tema que tracten, per exemple els que es desenvolupen al bosc, els que tenen com a tema els llocs encantats, els que tenen com a protagonistes els esperits o aquells que tracten de morts i cementeris. 

Els contes estan trets de la tradició europea i al començament de cadascun informa de quin país és. Son contes curts, la majoria d'un parell de pàgines, il·lustrats, els quals ens descobreixen les llegendes i contes i una forma d'apropar-nos a la cultura d'altres països. Sou valents? S'atreviu amb aquesta lectura terrorífica? Doncs ja us està esperant a la Biblioteca de Cocentaina.