Memòria dels oblidats: Nada, de Carmen Laforet

 

Carmen Laforet (1921-2004) fou una escriptora espanyola, la qual va guanyar als vint-i-tres anys el Premi Nadal en 1944 amb aquesta, la seua primera novel·la, amb el títol Nada. Un clàssic, amb moltes reedicins d'ençà que es publicara per primera vegada.

Nada conta la història d'Andrea, una jove òrfena que es trasllada a casa d'uns parents en Barcelona per a estudiar a la Universitat de la ciutat catalana. És l'època de la postguerra espanyola, un temps de penúries i desigualtat social. Els familiars i les situacions personals que pateixen reflecteixen aquesta vida difícil i sotmesa a les circumtàncies del temps que viuen, la qual s'enfrontarà amb la forma de pensar i la visió optimista que té Andrea de la vida. 

Amors, relacions familiars, amistat i la realitat d'una època històrica que li donaran forma a l'estada d'Andrea a Barcelona.

Amb tinta roja: José Giovanni

 

José Giovanni (1923-2004) fou un important escriptor francés especialista de la novel·la del gènere negre. Nascut a París, havia exercit diferents oficis durant la seua vida fins que es va veure implicat en un cas contra la màfia, empresonat i condemnat a mort. Sortosament es va lliurar gràcies a les gestions del seu pare i va ser condemnat a vint anys de treballs forçats. En eixir de la presó, als trenta tres anys, coneixedor del món mafiós i gràcies a la seua experiència delictiva va començar a escriure i es va fer prompte conegut entre els lectors del gènere, entusiasmats amb els seus llibres. Això va fer que algunes de les seues novel·les foren adaptades al cinema, també amb gran èxit, en les quals era guionista. A la fi, els llibres i l'escriptura li van donar la vida.

 

Pessiguets de llibres:

"Cansament. Fatiga de pensar a explicar-li alguna cosa a quest home que està aquí assegut al llit dient ximpleries. La meva vida, la meva immortal, la meva vida més enllà del que és humà. La meva vida anunciada. El nen marcat. El pare confós. S'ajup per mirar-me de fit a fit, repassant els signes de la cara, els ullets, obre la boca i treu la llengua, preocupat pel meu insomni. Has de fer exercici físic, t'has de tonificar. Això és el que et passa, histerisme. Ja comença a ser hora que entreu el amón dels homes, tu i el teu germà sembleu donetes de tan contemplats que us tenen.

Calla, Celina, calla. No portaré el petit a cap meiga. Que sóc metge, collons. A més a més, ja sé que ja l'hi has portat sense el meu permís, o et penses que sóc burro i que no sé el que passa a casa meva? I si està preocupada pel nen, llavors és perquè la meiga ha endevinat alguna cosa dolenta sobre ell. És retorçat, això bé ho sé, però et guanayaràs uns cops de cinturó també tu si tornes a fer una cosa així. Mai no s'ha d'anar a fer-te endevinar el futur, que després les profecies sempre volen complir-se. No s'han de dir paraules que ens condemnen, amb les paraules no s'hi juga. I no, al pare Virxilio tampoc no el porto. per més que digueu, no veig jo què hi pot veure un que gairebé és cec, encara que sigui capellà, em cago en la llet. Ja m'esteu fent parlar malament. Que jo sóc catòlic i monàrquic, però també sóc científic, que sóc metge, que he estudiat una carrera de medicina a Santiago, collons, que em feu parlar malament. Sóc metge, i no curandero."

Suso de Toto. Home sense nom. Ed. Bromera

Un jove al llit d'un hospital escolta els records de tota una vida d'un vell en estat terminal que comparteix l'habitació amb ell. Així sabrà de la seua infantesa, la seua família, les seues idees nazis i la participació mentre era membre de la División Azul de les tortures i violacions que es van produir.

El jurament, de Sílvia Romero i Olea

 Sílvia Romero i Olea. El jurament. Ed. Bromera

El jurament ens submergeix una novel·la a cavall entre la novel·la de suspens i la novel·la històrica darrere del misteri d'un quadre del reconegut pintor neerlandés del segle XVII,  Rembrandt. Combinant dues línies cronològiques, passat i present, anirem sabent de les circumstàncies en què es va pintar, per encàrrec de l'Ajuntament d'Amsterdam, el qual finalment ho va rebutjar i va obligar al pintor, que es trobava en bancarrota, a dividir-lo  i vendre'l per peces.

En l'actualitat un d'aquells quadres arriba a una parella relacionada amb el món de l'art, els quals investigaran en adonar-se que la pintura amaga un altre quadre anterior i pot ser de més valor. A partir assistim a la reconstrucció de la història del quadre i viatjarem a l'Holanda del segle XVII.

Una rosa sola, de Muriel Barbery

 Muriel Barbery. Una rosa sola. Ed. Seix Barral

Rosa és una dona de quaranta anys, qui s'ha quedat sola en morir la seua mare i l'àvia. Aleshores haurà de viatjar a la ciutat de Kyoto, al Japó, per conéixer l'herencia del seu pare, al qual no ha conegut. La seua estada significarà conéixer el seu pare i perquè no va tindre contacte amb ella. Allí, mitjançant la cultura japonesa i la companyia d'un jove belga que treballava amb el seu pare, anirà descobrint el goig de viure i iniciarà una transformació personal.

Una lectura senzilla, per a reflexionar, a través de la delicadesa i la bellesa de la cultura japonesa.

Me dejaste entrar, de Camilla Bruce

 Camilla Bruce. Me dejaste entrar. Ed. Destino

Una escriptora desapareix en estranyes circumstàncies deixant una herència substanciosa i un manuscrit als seus hereus, els seus nebots. Encara que al poble on vivia tothom la considera morta, els nebots es desplaçaran per investigar i obtindre responstes sobre l'estranya i sobtada desaparició. Eixiran a la llum diferents fets de la infantesa l'escriptora, alguns amb tints sobrenaturals i fantàstics, i d'altres més actuals i més reals, els quals s'intercalen en forma de retalls de periòdic durant tota la narració donant pistes d'una vida prou misteriosa.

Una lectura de suspens, narrat en primera persona per la mateixa escriptora, que enganxaran el lector fins a resoldre el misteri.

Busca y encuentra 1000 hadas y otros objetos

Busca y encuentra 1000 hadas y otros objetos. Ed. Estudio Didáctico

Per als fans incondicionals dels llibres de buscar us recomanem aquest, el qual promet hores de diversió i entreteniment buscant allò que proposa a les seues pàgines, i que està ambientat al País de les fades. Les il·lustracions no són massa denses i el nivell de dificultat és baix, si el xiquet o xiqueta és minuciós no tardarà a trobar tots els objectes. 

En la Biblioteca de Cocentaina el trobareu a l'apartat del roig però invitem també als papà i mamàs a compartir una estona ben entretinguda amb els més menuts a jugar a buscar i trobar amb aquest fantàstic llibre.

Dos para mi, una para ti

 Jörg Mühle. Dos para mi, una para ti. Ed. HarperKids

Un os i una mostela són amics  i viuen al bosc i un dia es troben tres bolets. La mostela, a qui li encanten, les neteja i les cuina amb molta cura, però el problema vindrà quan tinguen que repartir i tots dos troben que a ells li toquen més que a l'altre per diverses raons que aniran dient, cada volta més enfadats. Fins que arriba una guineu i posa fi al problema. O això pensem, fins que la mostela trau tres maduixes de postre...

Un conte original, sobre la problemàtica de compartir, que a més s'acompanya d'il·lustracions que transmetren molt bé la història per als xiquets que encara no lligen, la lectura del qual us deixarà amb un somriure.

¿Cómo te como?

 Rafa Ordoñez / Rafa Antón. ¿Cómo te como? Ed. La Guarida

Un ratolinet busca menjar i en això troba un tros de formatge, però quan està a punt de menjar-se'l apareix un gat amb la intenció de què el ratolí siga el seu àpat. El xicotet ratolí el convencerà perquè espere i mentrestant, apareix un gos! Que també voldrà que el gat siga el seu menjar, i el gat utilitza la mateixa formula que el ratolí per lliurar-se i esperar... I així aniran desfilant a més un llop i un os tots en successió per a menjar-se a l'anterior animal. 

Fins que el ratolí troba una sol·lució prou olorosa perquè tots renuncien al seu objectiu de menjar-se res.

Una lectura senzilla, adereçada amb humor, per a compartir amb els més menuts.