La llama inmortal de Stephen Crane, de Paul Auster

Paul Auster. La llama inmortal de Stephen Crane. Ed. Seix Barral

Stephen Crane (1871-1900) fou un escriptor i poeta nord-americà, exponent del corrent naturalista, la qual va plasmar a la seua obra. Dedicat al periodisme des de ben jove, Crane escrivia mostrant la realitat social d'aquella època, sense censurar el fet més cru o dolent d'allò que observa. La seua experiència el va animar a escriure i l'èxit li va arribar amb la seua segona novel·la, La roja insignia del valor (1895), sobre la Guerra Civil. Va morir als 28 anys degut a la tuberculosi.

Paul Auster li dedica aquesta biografia literària i ens apropa a l'Amèrica del segle XIX a través de la curta però intensa vida d'aquesta icona de la literatura nord-americana, donant-lo a conéixer i destacant la importància de la seua obra. 

Amar a Lawrence, de Catherine Millet

 Catherine millet. Amar a Lawrence. Ed. Anagrama

Després d'un exhaustiu estudi i lectura de l'obra de D.H. Lawrence, autor de la coneguda novel·la eròtica "El amante de Lady Chatterley", Catherine Millet ens apropa la vida i personalitat de l'escriptor relacionada amb la seua obra i l'època en la qual va viure, de moral estricta per a les dones, sobretot des del punt de vista sexual.

Una detallada anàlisis que ressalta el paper transgressor de les dones protagonistes en la literatura de M.H. Lawrence, la qual es resisteix al seu paper secundari i passiu i explora la seua sexualitat.

Aquí viven leones, nou llibre de Fernando Savater

Fernando Savater / Sara Torres. Aquí viven leones. Ed. Debate

El nou llibre de l'escriptor i filòsof Fernando Savater desperta la nostra curiositat sobre la vida de coneguts escriptors, "lleons" de l'escriptura, intemporals i venerats per molts lectors de tots els temps i una tria personal del mateix autor de la qual no deixa justificació. 

A la portada, com si es tractara d'un edifici, trobem als timbres els noms dels escriptors al llibre: Zweig, Agatha Christie, Poe, Alfonso Reyes, Flaubert, Leopardi, Shakespeare i Valle-Inclán. Dades literàries i sobre tot personals, que ens permeten viatjar per tot el món i conéixer-los millor.

Amb aquest llibre Savater s'acomiada de l'escriptura, un llibre especial suposem per a ell doncs el va escriure a dues mans amb la seua dona, Sara Torres, qui va faltar mesos després d'acabar-lo.

Una habitación propia

Virginia Wolf. Una habitación propia. Ed. Seix Barral

Virginia Woolf desentranya en aquest llibre les raons de la quasi inexistent activitat literària femenina fins a finals del segle XIX. La principal raó es que no disposaven d'una habitació propia, es a dir, independència econòmica i personal. Fins aleshores la dona ha tingut el seu lloc a la llar, criant els fills, ocupant-se de la casa, l'home, les amistats i poc més, sempre supeditades les seues necesitats a altres. 

Virginia Woolf fa un retrat molt interesant de l'època, durant la revolució industrial, quan la dona vota per primera vegada però encara té vedades molts aspectes educatius i socials, i defensa la activitat literària de la dona.

 

Una obra imprescindible, tant actual aleshores com avui dia.

 

 

Els racons de la memòria, d'Isabel-Clara Simó

Isabel-Clara Simó. Els racons de la memòria. Ed. 62

L'autora alcoiana fa una mirada enrere a la seua vida com a escriptora, des del seus inicis quan estava a Alcoi, passant per València, on va estudiar, Figueres, on trobà l'amor, fins arribar a Barcelona. La literatura i la seua vida s'entremezclen en aquest llibre i ens fa un repás de les persones que ha conegut i dels llibres que ha escrit.

Per al que s'ho pensen, aquest llibre no és una autobiografia, són més bé records lligats amb l'escriptura. Segons la mateixa autora, la seua vida no té res per interessar ningú, però sí els personatges i fets de l'ambient cultural que va viure.

Un llibre per conèixer un poquet més a aquesta autora.

Mal de escuela, de Daniel Pennac

Daniel Pennac. Mal de escuela. Editorial Mondadori

Molts són els personatges brillants que han tingut un passat de fracàs escolar, que no feien presagiar un futur de èxit, com per exemple Einstein, o el mateix autor d'aquest llibre.

Novel.lista i professor durant vint-i-cinc anys, Pennac ens dóna les dues perspectives, la del mal estudiant i la del professor, que juga un paper molt important en el procés en que es crea el mal estudiant. La realitat és un sistema educatiu que deixa de banda aquells alumnes que no arriben al nivell que se'ls demana, que no comprenen, i són abandonats a la seua sort perquè són "zoquetes", en paraules del mateix Pennac, fins que el mateix alumne es rendeix i abandona els estudis. L'altra part són els docents que no saben resoldre la situació, recuperar a eixe alumne ajudant-lo. I també els pares, la majoria dels quals, no saben afrontar el problema del seu fill/a.

En una societat com la nostra, on hi ha un alt porcentatge de joves que abandonen els estudis, és una lectura actual i amena, que ens pot donar llums sobre la problemàtica. Molt interessant.

Digo yo. Los monólogos de la Sexta, per Andreu Buenafuente

Andreu Buenafuente. Digo yo. Los monólogos de la Sexta. Barcelona: Planeta, 2008

Nou llibre de monòlegs de l'humorista català, una selecció dels més divertits en la nova temporada del seu programa a la tele. Buenafuente es riu tant de la situació política com dels fets cotidians. Si la foto de la portada, combinació de la cara de Buenafuente i un ase ja et fa riure, preparat per llegir i riure encara més.

Cartas de amor salvaje, de Paula Izquierdo

Paula Izquierdo. Cartas de amor salvaje: las cartas más encendidas de la literatura. Madrid: Aguillar, 2000

Amb aquest llibre coneixerem la passió que fluia entre parelles conegudes del món de la literatura. Com van aprofitar la seua capacitat d'enlluernar amb la paraula per fer-se un raconet al cor dels seus amants. Podrem conèixer com Emilia Pardo Bazán i Benito Pérez Galdós, James Joyce i Nora Barnacle, Miguel de Unamuno i Delfina Molina, Dora Carrington i Lytton Strachey o Paul Eduardo i Gala, van viure les seus passions.

Jordi Sierra i Fabra, La página escrita

Jordi Sierra i Fabra. La página escrita. Manual de escritura. Madrid, SM. 2006

Ens diu al pròleg d'aquest llibre: No hay un método para escribir. No existe un manual. Cada escritor, en sí mismo, es un mundo aparte, un ente único, diferente, que se guía por instintos, fuerzas incontrolables, pasiones, fiebres y arrebatos mientras se alumbra con el sol de su propio universo. Y hablo de escribir, no de ser profesional o aficionado. Sólo escribir. Pasar horas, días, semanas, meses y años delante de un folio, pluma en mano, o sentado frente a un ordenador, es algo difícil de explicar y analizar, algo que va más allá del placer o la vocación. Escribir es la soledad máxima, y por contra, la compañía global. Tú y tus personajes. Es la libertad. Y la libertad no admite métodos ni manuales. Entonces, te preguntarás qué diablos tienes en las manos. Es una buena pregunta.