 |
| Hvass & Annibal |
Vull l'aigua del rierol
I la saba de l'arbre salzer.
Volguera ser herba i camí planer,
núvol que engrunsa el vent.
De deu en deu comptaria
totes les flors naixents,
la menta i el poliol, el romaní
i el cirerer, que aguaiten la primavera
verda, i la meua joventut.
De l'ocell, el vol primer.
De l'arbre, branca i arrels.
De l'aire...
Ai, dalt de la carena l'ànima se'm plena!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada