dimecres, 28 d’octubre de 2020

MEMÒRIA DELS OBLIDATS: Daphne du Maurier


 

Nascuda en una familia d'artistes, Daphe du Marier va nàixer el 1907 a Londres. Quan contava vint anys ja havia publicat i escrivia novel·la i contes. La pel·lícula, Los pájaros, d'Alfred Hitchcock, està basada en un dels seus contes. 

És tal l'èxit de les seues obres portades a la gran pantalla, que Hitchcock aplega a anul·lar-la i molts lectors i lectores ni tan sols la conèixen o estan assabentats que és l'autora autèntica d'elles (cas semblant ocorre amb els contes clàssics i les pel·lícules de Disney).

Però l'èxit li arribà amb el llibre Rebecca, la història d'una jove que es casa amb un home major que ella. Per a ell és el segon matrimoni, i Rebecca s'assabenta que va morir en estranyes circumstàncies a la casa on van a viure, Manderley. L'autora reprodueix la atmosfera sinistra de la casa i que ofega a la protagonista, aturmentada per la gelosia envers la morta, amb qui no para de comparar-se. El personatge de Rebecca es fa tan important que aplega a donar-li nom a un síndrome (síndrome de Rebeca: gelosia excessiva per un antic amor de la teua parella).

Més que oblidada, Daphe du Marier és la gran silenciada, sobretot fora de l'àmbit anglosaxó. Us recomanem llegir els seus llibres, especialment Rebeca.

 


 

AMB TINTA ROJA: Calderón de la Barca

Pedro Calderón de la Barca (Madrid 1600- 1681) fou un destacat autor espanyol d'obres de teatre.  

Però pocs s'imaginen la joventut tan moguda que va tindre, perquè es va veure implicat en variades baralles, duels i, fins i tot, acusat de la mort d'un jove. 

Pareix que l'home tenia el seu caràcter i és un fet conegut que va afegir uns versos per venjar-se de la crítica que li van fer el predicador real Fray Hortensio Félix Paravicino davant del Rei, després que Calderón irromp en un convent de trinitàries perseguint un actor que s'havia barallat amb el seu germà.  

Aquesta anècdota s'ha convertit en l'argument d'un llibre actual, La lengua de Dios, de Santiago Miralles, i publicat per Martínez Roca. 

Us animem a conéixer un poc més al dramaturg i l'època que va viure, aquesta vegada a través d'una entretinguda novel·la històrica.





PESSIGUETS DE LLIBRES: La lluna per Tots Sants, d'Ivan Carbonell

 


Ivan Carbonell. La lluna per Tots Sants. Viena edicions

Conta la llegenda que als carrers d'Altea, a la nit de Tots Sant i lluna plena, s'apareix un misteriós genet...

La vespra de Tots Sants ens va sorprendre un matí de tardor amb el metge Elies Gosp a la bodega, fumant assegut  en una taula i més seriós que una pedra. M'havia alçat amb un maldecap horrible de no dormir, culpable com em sentia de saber tant. El metge semblava que sabera què em passava, perquè tenia els ulls clavats en mi i m'observava traginar per la bodega. Em sorprén ara que es fixara en mi aquell dia, perquè tots els de la vila estavem estranys des de feia temps. Algunes famílies havien desaparegut senceres feia dies, mossèn Gisbert havia fet que es tirara murta i romer pels carrers i havia organitzat una processó que mai abans havia vist jo que es fera per aquelles dates. els homes parlaven en cercles a cada cantó i les dones tenien un ull i mig damung de cada moviment de les filles. Tot el poble estava inquiet.

Esther i jo no ens havíem tornar a reunir, perquè no la deixaven eixir al carrer per a res i menys per a xafardejar com sabien que feia. D'amagat havia sentit a mon pare dir que el seu germà faria que les dones de la família se n'anaren a la serra el dia de Tots Sants. La vida del poble no era la mateixa des que s'havia sabut amb certesa que aquell any hi hauria lluna plena al cel la nit de Tots Sants. I per una vega els difunts s'havien deixat d'honrar i importaven més els vius. Aquell any no es temé els morts, sinó els que naveguen entre la vida i la mort.

...

 

Plantes valencianes: descripció i usos tradicionals


Plantes valencianes. Descripció i usos tradicionals. Ed. Universitat d'Alacant (col·lecció L'Ordit)

En un to divulgatiu i senzill, proper a qualsevol lector, aquest llibre arreplega un recull de flora pròpia del nostre territori, amb les seues característiques, descripció, usos tradicionals i hàbitat on trobar cada planta. La informació s'acompanya de fotografies de qualitat a tot color que ens permetrà identificar fàcilment les plantes.

L'Ordit és una col·lecció de la Universitat d'Alacant dedicada a la divulgació interdisciplinària, que compta amb especialistes en les diverses matèries, com els autors d'aquest llibre, tot al voltant de les terres valencianes.

Molt interessant per a conèixer la nostra botànica i el folklore al seu voltant.


Canto jo i balla la muntanya, de Irene Solà

 


Irene Solà. Canto jo i balla la muntanya. Ed. Anagrama

Esten davant d'una novel·la coral, habitada per multitud de personatges, no només humans, sinó que animals i elements de la natura es disputen el protagonime en aquesta novel·la, guanyadora del Premi Anagrama 2019, Premio Cálamo 2019 i un dels tretze European Union Prize for Literature 2020. 

Ambientada en un xicotet poble dels Pirineus, tot comença amb la mort d'un pastor, en Domènec per un raig al mig del camp. Així, món humà i natural s'abracen per fer un retrat de la vida al món rural.

Una narració poètica força original, en la qual participen també les llegendes i la mitologia, que en conjunt atrapa la mirada del lector ja des de la portada i el cridaner títol.

 

 

El teu gust, d'Isabel-Clara Simó

 


Isabel-Clara Simó. El teu gust. Ed. Bromera

Aquesta és l'última novel·la de l'escriptora alcoiana, publicada pòstumament després de la seua mort el gener d'enguany. 

En ella coneixem la Roser, pintora i escriptora, una dona desencantada amb la vida personal i professional. Ha patit molt per amor, després de la mort en accident de tràfic de l'home de la seua vida, a més de la indignació que sent pel panorama cultural que hi viu.

Així, al voltant d'aquests dos temes, amor i cultura, es desenvolupa un argument intimista on l'autora va bolcar els seus pensaments i opinions a través de la veu de la protagonista. 

 Una bona lectura per acomiadar una de les més importants escriptores en llengua catalana.


 

La Maria no té por, de Francesc Gisbert


 Francesc Gisbert / Ricardo Maniscalchi. La Maria no té por. Ed. Andana

L'àvia de Maria viu a Alcoi i ella anirà uns dies a sa casa. En una de les habitacions trobarà el Llibre de les Espantacriatures, ple de monstres de la nostra tradició popular valenciana, com el Butoni, l'home del sac, la quarantamaula, l'home dels nassos...  

A les seues pàgines, acompanyant la Maria, anirem recordant-los al ritme de la música, doncs aquest conte està inspirat en la cançó que va compondre el cantant Dani Miquel amb la història d'aquests monstres.

Un àlbum il·lustrat per llegir en familia a la nit de Halloween... ho passareu de por!


¡Fuera pesadillas!, d'Elisenda Roca

 


Elisenda Roca / Cristina Losantos. ¡Fuera pesadillas! Ed. Bambú

Durant el dia Joan és un xiquet normal però, quan arriba la nit... quina por que té! Veu fantasmes i monstres per tot arreu i l'obscuritat no li agrada gens. Per això, l'àvia li proposarà un joc per espantar la por.

Un conte rimat que vol ajudar als xicotets lectors mentre gaudeixen d'una entretinguda estona lectora.

Quina por! d'Agnesse Baruzzi


 Agnesse Baruzzi / Gabriele Clima. Quina por! Ed. La Coccinella

Per als més menuts de la casa, ara que tenim a prop Tots Sants, els recomanem aquest llibre per jugar amb la por. Girem la roda al centre i descobrim diferents personatges, com la bruixa, els fantasmes, un mussol o una serp que es passegen per les pàgines intentant sorprendre el lector. 

Una lectura divertida, per espantar la por!

dimecres, 21 d’octubre de 2020

MEMÒRIA DELS OBLIDATS: Lope de Vega

 

 

Lope de Vega va nàixer en Madrid (1562-1635), en una família humil, i ja de xiquet va destacar als estudis i en l'escriptura de comèdies. A mesura que es va fer adult, les seues conquestes amoroses - doncs va tindre un nombrós grup d'amants - i les experiències vitals, el van ajudar a compondre una gran quantitat de comèdies, fins i tot era capaç d'escriure'n una en tres dies. Va ser un autor molt prolífic i les seues obres parlen sobretot de l'amor i les injustícies socials, protagonitzades igual per gent del poble, nobles i aristocràcia. 

Entre les comèdies més conegudes estarien Fuente Ovejuna, El mejor alcalde, el rey, Peribañez y el comendador de Ocaña, El caballero de Olmedo, El perro del hortelano, El castigo del discreto o La dama boba.

A més, podeu consultar la seua obra al portal de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, on llegir les obres originals digitalitzades, vídeos de representacions teatrals actuals, veure imatges de l'època i conéixer un poc més a aquesta figura tan important del teatre espanyol. 

Us animem a llegir teatre i hui, especialment, a Lope de Vega.



AMB TINTA ROJA: Krystian Bala


Krystian Bala, de nacionalitat polaca, es va fer conegut gràcies a l'èxit que va tindre la seua primera i única novel·la: Amok. En la novel·la es pot llegir sobre l'assassinat d'un home i la descripció minunciosa de la seua mort. 

Curiosament la novel·la descriu, fil per randa, un crim real que va investigar la policia tres anys enrere que es publicara el llibre. La policia comença a lligar fils i es comprova que la víctima havia tingut relació amb la dona de l'autor.  El paregut amb la realitat va dur a la detenció de Bala, encara que no es va demostrar la seua culpabilitat i van tenir que possar-lo en llibertat.

Però noves pistes -anònimes- van aconseguir que el detingueren de nou el 2006. Provats els fets, fou condemnat a vint-i-cinc anys de presó pel crim. 

De la realitat a la ficció. L'ego de Bala el va trair.



 

 


PESSIGUETS DE LLIBRES: Crineres de foc

 Mª Antonia Oliver. Crineres de foc. Barcelona: Ed. 62, 1985 

Finalista del Premi Sant Jordi el 1984, Crineres de foc conta la creació d'un poble a terres catalanes al voltant d'una gran casa d'una família misteriosa de la qual no es coneix massa. Entre la descripció de la vida quotidiana i relacions dels seus pobladors, trobem la crítica al sotmetiment de la dona i l'autoritarime de l'època, tal com mostren aquestes línies.



Però la música de la filla díscola ara li endolcia els pensaments i, d'un rampell, va tirar la pepa a terra. Es va aixecar decidit i anava a la porta resolt a recuperar n'Estel fugitiva. En obrir-la , les arrugues que se li havien esbandit per un momento se li tornaren quallar, sobergues: hauria de ser ella qui fes la primera passa, ella era la insubordinada i ella la que s'havia de sotmetre. 

Acompanyat pels sons del violí, lluitant contra la fascinació d'aquella crida, va sorir de la biblioteca, però en lloc d'anar a la sala de música, va fer el camí cap al jardí. Al replà, la mare esperava que les passes del marit s'apaguessi, temerosa fins al darrer moment que l'home no alcés el cap i la veiés. Quan es va encendre el llampec de claror del jardí, la dona va baixar el darrer tram de l'escala i s'esmunyí, arrambada a la paret, fins a la sala de música. Era un satuari on no hi tenia accés, tot i que cada paraula no li n'hagués impedit mai l'entrada. La sala de música i la biblioteca eren recers exclusius del marit i la filla i no havia gosat mai traspassar-ne el llindar. Però ara ja no podia esperar més, no podia aguartar més nits de suplici inútil. 

N'Estel va quedar astorada de veure entrar la mare. Aquella dona esvaïda, com una planta abandonada a un racó perquè no podia superar l'emmusteïment, no tenia ni el recurs de les paraules: la mirava amb la boca oberta i els ulls encerclats per la lividesa de l'insomni. 

- Toca, filla, no t'aturis..., que ningú no sàpiga que he vingut.

N'Estel havia deixat el violí damunt el clavicèmbal i llevava una pepa de la butaca per fer lloc a la mare. Li va agafar les mans, fredes i blanes com una fulla a punt de caure.

...


Esos días azules, de Nieves Herrero


 Nieves Herrero. Esos días azules. Ed. B

La periodista Nieves Herrero ens descobreix a través d'aquesta novel·la a la musa del poeta Antonio Machado, qui apareixia als seus versos amb el sobrenom de Guiomar, Pilar de Valderrama.  Encara que ficció, la novel·la està basada en l'amistat íntima que establiren en la vida real el poeta i l'aristòcrata espanyola, també poetessa. Una relació que es traduí en una abundant correspondència que ha permet reconstruir els fets gràcies a que la familia de Pilar conservava moltes de les cartes.

Una lectura plena de sentiments, que ens permet apropar-nos a una de les figures més importants de la poesia espanyola i al context històric d'aquella època.

Echadme a los lobos, de Patrick McGuiness

 


Patrick McGuinness. Echadme a los lobos. Ed. Siruela

Basada en un cas real, Echadme a los lobos conta la investigació de l'assassinat d'una jove i la detenció d'un professor jubilat d'un internat anglés, un fet destacat a la novel·la doncs va ser professor del detectiu que es farà càrrec del cas, l'inspector Ander Widdowson. Una trama policíaca que alterna passat i present, amb els records del detectiu com a alumne a l'internat durant els anys huitanta, i on la premsa serà altra protagonista, convertint al professor sospitós en un monstre i culpable abans d'hora.

Una dura crítica social a l'educació anglesa i a la premsa groga.

 

Dos hermanas, de David Foenkinos

 


David Foenkinos. Dos hermanas. Ed. Alfaguara

Aquesta és la història de dues germanes, Mathilde, professora de literatura a un institut, a la qual un dia, per sorpresa, la deixa la seua parella. Deprimida i després de perdre el treball, la seua germana Agathe l'acull en sa casa per ajudar-la a recuperar-se. Durant la convivència, el seu comportament anirà tornar-se inquietant a causa de la gelosia per la felicitat de la seua germana. El lector serà testimoni del trastorn de Mathilde, dels seus pensaments enverinats pel desamor, fins al dramàtic desenllaç.

Las gallinas ponedoras, de Lucía Marín


 Lucía Marín / Cecilia Varela. Las gallinas ponedoras. Ed. La Guarida

Aquest títol, a banda de la seua acurada edició, ens va cridar l'atenció de seguida pel seu missatge i esperem que us agrade tant com a nosaltres. 

Conta la història de tres gallines, Trini, Reme i Ernestina, les quals vivien tranquil·les ponent ous i picotejant ací i allí. En això arriba el granger i els proposa de pondre més ous a canvi de més comoditats, més menjar, més coses materials en definitiva, que a elles els entusiasma en un primer moment. Però a la llarga tot es complica i les fa pensar si val la pena anar tan estressades, vinga pondreu ous. De seguida s'adonen que troben a faltar la seua vida més senzilla i, en resum, més feliç, encara que no tenien tantes coses.

Com heu endevinat un conte que es pot traslladar a la forma de vida que portem, per explicar als xiquets que el consumisme i acumular objectes no duu la felicitat, cosa prou difícil hui en dia.

Caperucita Roja, versió de Beatrix Potter


Beatrix Potter / Helen Oxembury. Caperucita Roja. Ed. Juventud

La popular il·lustradora Helen Oxembury li posa imatge a la versió  de la Caputxeta de l'escriptora britànica Beatrix Potter (1866-1943), coneguda sobre tot pels seus llibres sobre el conillet Peter Rabbit. 

El conte és pràcticament igual que la versió popular que tots coneixem, però ens presenta al personatge de la Caputxeta com una nena quasi invisible als ulls dels altres; per això no se n'adonen de la terrible malifeta del llop. De vegades, donem les coses tan per fet que els resultats no són els que calen.

Després de la pluja, de Miguel Cerro


Miguel Cerro. Després de la pluja. Ed. Kalandraka 

Els animals d'un bosc hauran de resguardar-se en una cova després que el bosc s'inunda a causa de la pluja. Tots els animals s'organitzen les tasques per sobreviure, menys la guineu, a qui no deixen fer res. Aleshores, quan arriba la foscor de la nit, observant la lluna, la guineu descobreix la forma de col·laborar amb els altres animals, fent-los contents al mateix temps.

Aquest àlbum il·lustrat, adreçat a primers lectors, va guanyar el VIII Premi Internacional de Compostela per a àlbums il·lustrats el 2015. 

dimecres, 14 d’octubre de 2020

MEMÒRIA DELS OBLIDATS: Gulliver, de Jonathan Swift

Entre tanta publicació i llibres de tota mena, els clàssics van quedant arraconats i una mica oblidats. És exemple d'això la història de Gulliver, de l'escriptor irlandés Jonatahan Swift (1667-1745). S'han fet moltes adaptacions per als xicotets lectors i no ens recordem que en realitat era un llibre per a adults, amb una història que va més enllà de Liliput.




Gulliver és un marí que naufraga durant una travessia i s'enfonsa el seu vaixell, anant a parar a unes terres estranyes habitades per persones molt xicotetes, el País de Liliput. Allí el tractaran com un presoner fins que es guanya la seua confiança i el deixen marxar. Aquesta és només la primera parada. Durant el seu viatge de tornada anirà visitant altres països igual d'estranys. Cadascuna d'aquestes societats li servirà a Swift per a fer crítica de la societat de la seua època traduïda en el comportament dels habitants d'aquestes terres. 

S'animeu a descobrir la història del vertader Gulliver?

AMB TINTA ROJA: Edgar Allan Poe

 

Il·lustració Cristiano Siqueira

Lectors i no lectors coneixen l'Edgar Allan Poe, un mestre de les històries de terror, escriptor innovador i autor de nombroses joies de la literatura. Però no tos els realts venien de la seua imaginació, també es basà en fets reals.

Hi ha un episodi relacionat amb el conte El asesinato de Mary Roget que sorprén els estudiosos de Poe per les similituds i detalls que conté d'un cas sense resoldre d'assassinat. En Nova York, el 1841, va aparéixer el cos sense vida d'una jove coneguda per ser musa de diversos escriptors, amb alguns dels quals havia mantingut també una relació amorosa. Pareix que alguns testimonis descrivien a un home amb l'aparença de Poe que acompanyava la jove abans de morir. Veritat o no, ens queda el conte com a mostra del seu talent literari.

PESSIGUETS DE LLIBRES: Gegants de gel

 

Joan Benesiu. Gegants de gel. Ed.Periscopi, 2015

 

Imaginava Nemesio Coro passant les vesprades davant una munió de fórmules químiques mentre intentava desxifrar l'enigma que l'unia a Dorita, com si la matemàtica haguera de donar-li la resposta a aqueixa gernació de mans que es busquen sota la taula plena d'un sopar inacabat. L'imaginava a la porta de casa del germà, mentre sabia que l'altre treballava, concentrat a creuar aquell llindar tot sabent que Dorita l'esperava, que el desitjava i que estimava les seues formes delicades, contràries tal vegada a les d'altre shomes coneguts durant la vida. Recordava la tensió que sorgia intensa de les històries d'amor dels personatges de Jundera arran dels problemes de comunicació, o millor dit, de la impossibilitat de comunicació. Em venia al cap que omés la comunicació física de sota la taula resultava vàlida o rela, i que els intens de verbalitzar els afectes eren radicalment inútils, perversament inútils. I així i tot, amb el deler de conéixer els nostres estimats, les persones que són objecte de les nostres passions, tantes vegades tornàvem de nou sobre nosaltes mateixos amb l'esperança del coneixement ja enfonsada, perquè també aquell coneixement resulta inaccessible a l'intel·lecte humà. I tanmateix la il·lusió renaix a l'endemà, o a l'endemà de l'endemà, i si no a l'altre. I la coneixença física, un intent també per esforçar-se a fi d'arribar a l'altre, maldant per enviar-lo. I la impossibilitat de tot plegat. La impossibilitat de sortir de la caixa, també oculta, dels nostre spensaments raquítics, esquifits. Em venia al cap "Dry Martini, S.A." una cançó de Nacho Vegas, un lletrista turbulent de notícies tan incertes com la mateixa vida.


Joan Benesiu (Beneixama, 1971) és el pseudònim de Josep Martínez Sanchís, escriptor valencià i professor de filosofia. Després que varies editorials el rebutjaren va decidir autopublicar-lo sota el títol Els passejants de l'illa de Xàtiva. Després, ja editat amb el segell Periscopi i amb el títol actual, va guanyar el Premi dels Llibreters el 2015 i el Crexells de l'Ateneu Barcelonés a la millor novel·la en català el 2016

La casa de azúcar, d'Ángeles Gil

 


Ángeles Gil. La casa del azúcar. Ed. B

Manuela és una jove de setze anys que entra a treballar com a criada de la rica família Prado de Sanchís el 1907. A través de la seua veu anirem coneixent els seus membres, l'ambient d'aquella època i els fets històrics que aniran succeint-se. Però allò més important per a ella serà conéixer el fill menut de la familia, Javier, de qui s'enamorarà. Un fet que marcarà la seua vida i decidirà el seu futur. 

Aquesta és la primera novel·la d'Àngeles Gil, que ens farà viatjar en el temps, en una lectura molt entretinguda i plena d'intrigues i secrets familiars.

Salvar el fuego, de Guillermo Arriaga

 


Guillermo Arriaga. Salvar el fuego. Ed. Alfaguara

L'escriptor mexicà Guillermo Arriaga ens apropa la vida de Marina, una dona bé, casada, mare de tres fills i una vida privilegiada, i la improbable relació que estableix amb un pres perillós jutjat per pertanyer al crim organitzat. Aquests dos mons tan llunyans socialment es creuen, el pobre i el ric, i serà la justificació per donar una mirada més ampla sobre la societat mexicana i els seus problemes. Amor, violència, drama i, en resum, la història d'un país i la gent que hi viu des del punt de vista de Marina, com a única veu narrativa.

Salvar el fuego ha sigut l'obra que ha guanyat l'últim Premi Alfaguara de Novel·la.

 

En la sombra, de Jordi Nopca


 Jordi Nopca. En la sombra. Ed. Destino

Publicat originàriament en català, En la sombra és el retrat de dos germans, Pere i Joan, molt diferents en tots els sentits, començant per l'edat i com entenen les seues vides respecte a l'altre. Joan, el major, més madur, mestre de primària, Pere molt més jove, no té clar encara el seu futur professional i decideix anar-se'n a Anglaterra a treballar. Als dos els uneix, sempre saber-ho, la relació amb una mateixa dona.

Jordi Nopca ens apropa a la seua relació, més estreta o menys segons el moment vital d'ambdós. El llibre està dividit en dues parts, on cadascun dels germans posarà veu a la narració. Un accident i una infidelitat serà el detonant un procés d'enveges, gelosia i enfrontament entre els dos.  

Amb aquest títol Jordi Nopca, periodista de professió, va guanyar el I Premi Proa el 2019.  

 

El reto, de Pilar Serrano Burgos


Pilar Serrano Burgos / David Sierra Listón. El reto. Ed. Libre Albedrío

Mapache i Ardilla són dos amics que viuen al mateix bosc. Ardilla destaca entre tots els animals per la perícia que té per a fer piruetes impossibles, despertant la gelosia de Mapache. Per això, Mapache espenta al seu amic a fer encara allò més difícil, aconseguint sense voler que Ardilla vaja fins i tot... als Jocs Olímpics! 

A Mapache li enfada l'èxit d'Ardilla, fins que altre animal li fa veure que, gràcies a la seua amistat ell també pot demostrar les seues habilitats i aconseguir la fama. 

Una lectura sobre l'amistat i els sentiments que poden anar associats en determinats moments.

Com fer-se amic d'un fantasma, de Rebecca Green


Rebecca Green. Com fer-se amic d'un fantasma. Ed. Joventut

Els fantasmes tenen molt mala fama entre els xiquets, qualsevol que pense en ells li entren els tremolors només de pensar a trobar-se un. Però tal volta ells també busquen un amic, com tu. Allò primer és identificar-los, després tindre cura d'ells tenint en compte allò que els agrada i allò que no i, finalment, compartir moments i activitats junts durant tota la vida... i més enllà.

Una lectura que, amb un plantejament original, parla de com fer amics i cuidar aquesta amistat, encara que parega tan difícil com fer-se amic d'un fantasma.

 

Ellie, la elefantita creativa. de Mike Wu


Mike Wu. Ellie, la elefantita creativa. Ed. Beascoa

 

Elli és una elefanteta que viu amb els seus amics animals al zoo, quan un dia anuncien que el tanquen. Tots els animals es posen a pensar que poden fer ells per tal de tornar a atraure l'atenció de la gent cap al zoo i salvar-lo. Cadascun d'ells fa alguna cosa que se'ls dona bé i ajudar, però Elli no troba quina amb quina cosa pot col·laborar. Fins que per casualitat troba un pinzell i es posa a pintar per tot arreu causant la sorpresa dels qui descobreixen la seua aptitud. 

Un conte per als més menuts, que els descobreix el valor de cadascun i el poder de l'amistat per aconseguir les coses. Grans il·lustracions i poc text, amb un vocabulari fàcil, per gaudir d'una agradable estona lectora. Voleu acompanyar-nos de visita al zoo d'Elli?

dimecres, 7 d’octubre de 2020

MEMÒRIA DELS OBLIDATS: Ramón J. Sender


Ramón J. Sender fou un escriptor espanyol nascut en un poble de Huesca el 1901. Lector voraz des de la seua infantesa i aspirant a escriptor, va començar en la seua joventut a col·laborar en diversos periòdics nacionals amb els seus articles. Amb vint anys ja s'havia convertit en un escriptor cotitzat i havia tingut molt èxit amb les seues novel·les que havia escrit fins aleshores, en especial Imán, basada en la seua experiència en la guerra al Marroc.

Arran d'esclatar la Guerra Civil es posa al costat dels republicans, després que la seua dona fora afussellada i els fills retinguts pels franquistes. La guerra espanyola li servirà d'inspiració per a escriure diversos títols entre els quals destaca Réquiem por un campesino español, un encertat retrat de la situació política i social de l'Espanya d'aleshores.

Quan acaba la guerra s'exilia a Mèxic i més tard es trasllada a Estats Units, on treballarà com a mestre de literatura, i acabarà els seus dies.



AMB TINTA ROJA: Anne Perry

Quan eres escriptor o escriptora de novel·les pots buscar o trobar la inspiració pels teus llibres en allò que ens envolta o que has viscut. Exemple d'aquest últim cas el tenim en l'escriptora nord-americana Anne Perry, pseudònim de Juliet Hulme. 



Autora d'un bon grapat de novel·les d'intriga, allò que es desconeix de la seua vida és que va estar a la presó per un crim prou important, l'assassinat de la mare d'una amiga quan tenia quinze anys. Un fet que va deixar la seua empremta als seus llibres i la temàtica i li ha valgut per a ser una de les escriptores més llegides al món. 

 



PESSIGUETS DE LLIBRES: 2 poemes de Carmelina Sánchez-Cutillas

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha reconegut la figura de Carmelina Sánchez-Cutillas (Madrid, 1927- València, 2009) com a Escriptora de L'any 2020. Filla adoptiva d'Altea, va tindre una extensa producció literària en valencià i va ser contemporània de Joan Fuster o Vicent Andrés Estellés. 

Us fiquem un tastet de la seua obra poètica, del llibre Conjugació  en primera persona, publicat en 1969.

 


LA NOSTRA REBEL·LIÓ

Torcar la pols sembla monòton, 

i el drap -amunt i avall - és groc

com tot el cansament que ens vessa.

Torcar la pols - diuen algunes-

és esborrar el pas del temps

que cau sobre totes les coses

i s'esmicola a poc a poc.

torcar la pols cada matí

és el cilici que portem

sobre la carn, i ens dol vivíssim

i molt aspre. I jo per consolar-me, 

només per consolar-me, pense

que també podria ésser el ferm

motiu de la nostra rebel·lió. 

 

CASOLANA

Des de la cuina m'arriba la remo

dels plats, de les cassoles. M'arriba el cant

suau de la dona que renta el peix

sota l'aixeta abans de fer l'arrós.

També m'arriba l'olor de les branques

d'olivera que cremen a la llar

i el cruixit de la porta del rebost.

Ara estic al més clos de la casa

i intente d'oblidar-me de tot

i escriure versos sapintíssims, però...

de sobte veig les escates que embruten

la roba de la dona que cantava,

per oblidar els plats, l'aixeta, els peixos...

I aleshores comprenc que és impossible

evadir-me del món on sóc immersa.

El canto de la Pardala, de Fernando Martínez Laínez


 Fernando Martínez Lainez. El canto de la Pardala. La guerrillera de Morella. Ed. Edaf

 

El canto de la Pardala és la història d'una dona valenciana, Josefa Bosch, qui lluità contra l'exèrcit de Napoleó a terres de Morella, en la província de Castelló. Entre ficció i fets reals, la novel·la es basa en la seua vida, com s'uneix als homes del poble en la batalla, donant exemple de la seua valentia i apreci per la seua terra, disposada a tot per ella. 

Així, aquest llibre recupera un episodi de la nostra història a través de la seua protagonista. 

 

La trenza, de Laetitia Colombani

 

                                        Laetitica Colombani. La trenza. Ed. Salamandra

 

La trenza, de la guionista, directora i actriu francesa Laetitia Colombani, narra la vida de tres dones en diferents continents  i amb unes circumstàncies vitals i socials prou diferents. No obstant això, el sentiment que predomina en totes elles és el de llibertat, el desig de manar en les seues vides i viure conforme les seues idees, més enllà dels convencionalismes i els límits que la societat els imposa. 

En la Índia, la intocable Smita sobreviu arreplegant excrements, mentre lluita perquè la seua filla puga estudiar i puga dur una vida molt millor que la seua, una tasca gens fàcil en una societat marcada per les castes. En Itàlia, a la ciutat de Palermo Giulia treballa en el taller familiar de perruques, fins que mor el seu pare i assumeix la direcció del taller, malgrat les dificultats per tirar endavant. A Canadà, l'advocada Sarah, divorciada i mare de tres fills, s'enfronta a les pressions professionals i la difícil conciliació de vida laboral i familiar.

Una obra feminista protagonitzada per dones fortes i lluitadores, que us invitem a conéixer.


 

 

El invitado, d'Elizabeth Day

 

Elizabeth Day. El invitado. Ed. Duomo Nefelibata

Martin Gilmour, un xic de classe mitjana, aconsegueix una beca per estudiar en un prestigiós internat, on fa amistat amb un altre jove aristòcrata, Ben Fitzmaurice. Al llarg dels anys mantindran una estreta relació fins que en la festa del 40 aniversari de Ben, on Martin va invitat amb la seua dona, passa un fet que els possarà a prova. 

A través de l'interrogatori de la policia als protagonistes, anirem reconstruint fets importants que marquen eixa relació entre els dos i pinzellades per tal de reconstruir allò el fet tan greu que ha passat a la festa perquè acaben a comissaria. Un thriller que, com un puzle, anirà desvetlant peces per a reconstruir el cas.

 

Piel de Asno. versió de Cécile Roumiguière

 

Cécile Roumiguière / Alessandra Maria. Piel de Asno. Ed. Edelvives

 

L'any passat l'editorial Edelvives va traure una col·lecció de clàssics il·lustrats de gran format i bellament il·lustrats. Piel de Asno és un dels títols, un conte que arreplegà el francés Charles Perrault i que conta com una princesa ha de fugir disfressada amb una pell d'aquest animal perquè el seu pare, embogit després de la mort de la seua esposa, decideix que es casarà amb la seua pròpia filla. 

Gaudiu una miqueta de l'interior del llibre gràcies al vídeo que han fet des de l'editorial:



Peter Pan, de James Barrie


 J.M. Barrie / Elena Odriozola. Peter Pan. Ed. Edebé

 

Una altra adaptació que us recomanem d'un clàssic és Peter Pan. Coincidireu que és conte molt conegut, el qual narra les aventures d'un xiquet que es nega a créixer i viu al País de Mai Més amb la sola companyia dels nens perduts. En ella duen a terme una lluita eterna amb el Capità Garfi, un pirata que se la té jurada al Peter Pan. I allí aniran tres germans que Peter coneix a la ciutat de Londres un dia que hi apareix buscant la seua ombra...

Amb aquest plantejament i la promesa d'aventures, tenim una bonica edició per gaudir i compartir, apropar el clàssic als més menuts, a més d'admirar les il·lustracions a tota pàgina de l'artista espanyola Elena Odriozola.  Una lectura molt entretinguda adreçada a xiquets a partir de nou anys.

El Lazarillo contado a los niños, adaptació de Rosa Navarro Durán


Rosa Navarro Durán / Francesc Rovira. El Lazarillo contado a los niños. Ed. Edebé

 

Rosa Navarro fa una tasca fantàstica per adaptar un dels clàssics espanyols més coneguts per a lectors infantils. Una edició il·lustrada per Francesc Rovira, qui fa molt bon treball acompanyant el text visualment, que ens narra la vida del Lazarillo xiquet, contada per ell mateix quan ja és adult. Múltiples i variades peripècies que ens mostra la forma de viure de la gent pobra en l'Espanya del segle XIX. 

La lectura es fa lleugera, amb un text amb lletra prou gran, capítols curts i un vocabulari senzill per al tipus de lector al qual va adreçat, sense perdre l'essència del clàssic. Un títol que també recomanem per llegir en companyia i veu alta.

TORNA "FULLES AL VENT, PÀGINES OBERTES"

Hola amics i amigues!

El programa setmanal de la Biblioteca de Cocentaina torna de nou a Ràdio Cocentaina i a aquest raconet d'Internet. Novetats, recomanacions i molta lectura que podreu trobar també a la nostra biblioteca. Recordeu que podeu escoltar el programa de ràdio tots els dimecres de 7 a 8 de la vesprada o descarregar el podcast a Ivoox

I, sense més, comencem...

 

Il·lustració Michelle Pereira


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...