Ivan Carbonell. La lluna per Tots Sants. Viena edicions
Conta la llegenda que als carrers d'Altea, a la nit de Tots Sant i lluna plena, s'apareix un misteriós genet...
La vespra de Tots Sants ens va sorprendre un matí de tardor amb el metge Elies Gosp a la bodega, fumant assegut en una taula i més seriós que una pedra. M'havia alçat amb un maldecap horrible de no dormir, culpable com em sentia de saber tant. El metge semblava que sabera què em passava, perquè tenia els ulls clavats en mi i m'observava traginar per la bodega. Em sorprén ara que es fixara en mi aquell dia, perquè tots els de la vila estavem estranys des de feia temps. Algunes famílies havien desaparegut senceres feia dies, mossèn Gisbert havia fet que es tirara murta i romer pels carrers i havia organitzat una processó que mai abans havia vist jo que es fera per aquelles dates. els homes parlaven en cercles a cada cantó i les dones tenien un ull i mig damung de cada moviment de les filles. Tot el poble estava inquiet.
Esther i jo no ens havíem tornar a reunir, perquè no la deixaven eixir al carrer per a res i menys per a xafardejar com sabien que feia. D'amagat havia sentit a mon pare dir que el seu germà faria que les dones de la família se n'anaren a la serra el dia de Tots Sants. La vida del poble no era la mateixa des que s'havia sabut amb certesa que aquell any hi hauria lluna plena al cel la nit de Tots Sants. I per una vega els difunts s'havien deixat d'honrar i importaven més els vius. Aquell any no es temé els morts, sinó els que naveguen entre la vida i la mort.
...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada