Joan Benesiu. Gegants de gel. Ed.Periscopi, 2015
Imaginava Nemesio Coro passant les vesprades davant una munió de fórmules químiques mentre intentava desxifrar l'enigma que l'unia a Dorita, com si la matemàtica haguera de donar-li la resposta a aqueixa gernació de mans que es busquen sota la taula plena d'un sopar inacabat. L'imaginava a la porta de casa del germà, mentre sabia que l'altre treballava, concentrat a creuar aquell llindar tot sabent que Dorita l'esperava, que el desitjava i que estimava les seues formes delicades, contràries tal vegada a les d'altre shomes coneguts durant la vida. Recordava la tensió que sorgia intensa de les històries d'amor dels personatges de Jundera arran dels problemes de comunicació, o millor dit, de la impossibilitat de comunicació. Em venia al cap que omés la comunicació física de sota la taula resultava vàlida o rela, i que els intens de verbalitzar els afectes eren radicalment inútils, perversament inútils. I així i tot, amb el deler de conéixer els nostres estimats, les persones que són objecte de les nostres passions, tantes vegades tornàvem de nou sobre nosaltes mateixos amb l'esperança del coneixement ja enfonsada, perquè també aquell coneixement resulta inaccessible a l'intel·lecte humà. I tanmateix la il·lusió renaix a l'endemà, o a l'endemà de l'endemà, i si no a l'altre. I la coneixença física, un intent també per esforçar-se a fi d'arribar a l'altre, maldant per enviar-lo. I la impossibilitat de tot plegat. La impossibilitat de sortir de la caixa, també oculta, dels nostre spensaments raquítics, esquifits. Em venia al cap "Dry Martini, S.A." una cançó de Nacho Vegas, un lletrista turbulent de notícies tan incertes com la mateixa vida.
Joan Benesiu (Beneixama, 1971) és el pseudònim de Josep Martínez Sanchís, escriptor valencià i professor de filosofia. Després que varies editorials el rebutjaren va decidir autopublicar-lo sota el títol Els passejants de l'illa de Xàtiva. Després, ja editat amb el segell Periscopi i amb el títol actual, va guanyar el Premi dels Llibreters el 2015 i el Crexells de l'Ateneu Barcelonés a la millor novel·la en català el 2016.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada