Grans detectius de la literatura

Edgar Allan Poe és considerat el creador de la literatura policíaca.  Als seus contes de detectius es combinen els elements narratius, de suspens i la deducció lògica que seran els que definiran les característiques del gènere.

Los crímenes de la calle Morgue va ser el primer relat policíac que va escriure, amb un detectiu com a protagonista, el qual anirà seguint pistes per resoldre el misteri dels assassinats de dos dones.

Madame L'Espanay i Mademoiselle Camille L'Espanaye, mare i filla, han aparegut mortes en un apartament d'una calle de París. La policia es veu impotent per resoldre-ho, fins que s'afegeix al cas un investigador aficionat, Chevalier Auguste Dupin, qui anirà ajuntant peces i arribant a la solució. El bé contra el mal, el lector anirà llegint sobre les deduccions i pistes, seguint la direcció que va marcant el detectiu i tenint l'oportunitat de fer les seues pròpies elucubracions sobre el culpable.

En la Biblioteca de Cocentaina podeu trobar-lo dins de la compilació "Cuentos policíacos", de l'editorial Anaya, en l'apartat de juvenil, encara que recomanat també per al lector adult. 

Juntament amb aquest relat trobarem tres contes més del mateix gènere: El escarabajo de oro, El misterio de Marie Rogêt i La carta robada.

La importancia de hablar y escribir bien, web de consulta de la llengua espanyola

http://www.laimportanciadehablaryescribir.com

És important utilitzar bé la nostra llengua, siga qui siga, tant a nivell escrit com oral. A aquest respecte us aconsellem que visiteu la web Hablar y escribir bien, sobre la llengua espanyola, plena de normes i regles que hem de seguir, la qual segurament resoldrà tots els nostres dubtes. Però la web és també un lloc de recursos al voltant d'aquest tema, amb recomanacions, consells, cursos per millorar l'ús de grans i xicotets. Però també caben les curiositats. Per exemple: 

• el vocable "reconocer" es pot llegir de dreta a esquerra i d'esquerra a dreta. 
• "Mil" és l'únic nombre que no té o ni e.
• La paraula "oía" té tres síl·labes en tres lletres.

Un lloc a Internet molt interessant i útil per a tots però en especial per als estudiants. Podeu seguir-la també a les xarxes socials de Facebook i Twitter.

La dona de verd, d'Idriadson Arnaldur

Idriadson Arnaldur. La dona de verd. Ed. La Magrana

Unes obres de construcció en una urbanització de Reykjavik (Finlàndia) trauen a la llum els ossos d'un esquelet humà. El detectiu Erlendur i el seu equip es faran càrrec del cas. El procés d'identificació i la investigació posterior traurà a la llum històries familiars silenciades de maltractaments entre els immigrants anglesos i americans arribats a terres finlandeses durant la Segona Guerra Mundial. A aquesta descoberta es suma la delicada situació familiar del mateix Erlendur i la inexistent relació que té amb els seus fills. Passat i present va alternant-se en aquesta novel·la del gènere negre, la qual us mantindrà una bona estona pegats a les seues pàgines. 

Si us crida l'atenció i no sou de llegir en valencià, no patiu, a la Biblioteca trobareu aquest títol també en castellà, en l'apartat de Novel·la d'intriga.

La infanta y el cardenal, de Ángel Alcalá

Ángel Alcalá. La infanta y el cardenal. Ed. La Esfera

Acaba d'arribar a les llibreríes aquesta novel·la del gènere històric, La infanta y el Cardenal, el qual conta la rel·lació entre Don Luis de Borbón y Farnesio i la jove Mª Teresa de Vallabriga. Un escandalós matrimoni impossat a Luis de Borbón pel seu germà el rei, Carlos III, el qual durarà nou anys, fins la mort de Don Luis. Aquest, a més, era el legítim successor de la corona, per davant dels fills del rei. Malgrat l'estima que es professaven, el rei va posar tots els impediments perquè el seu  germà i la seua descendència no s'imposaren als seus propis fills com a hereus a la Corona. I això va desembocar en aquest matrimoni obligat, amb una dama no aristocràtica, trenta-dos anys més jove que ell, la qual li va donar tres fills, cap d'ells amb el cognom de Borbón, i als que els estava vedada la Cort. Una situació que també va influir en la convivència del matrimoni.

Una interessant lectura de ficció però basada en la realitat, amb una cuidada documentació, que ens permetrà conéixer un capítol de la història d'Espanya relacionada amb la Cort espanyola al segle XVIII. Ojalá prompte pugam gaudir d'aquest llibre a la Biblioteca de Cocentaina.

El periodista deportivo, de Richard Ford

Richard Ford. El periodista deportivo. Ed. Anagrama

Richard Ford és un escriptor nord-americà, guanyador recentment del Premi Princesa de Asturias de les Lletres 2016. Ha sigut premiat precisament per aquesta novel·la, un exemple del retrat realista de la societat que fa als seus llibres.

Frank Bascombe és el protagonista, té trenta-vuit anys, i és un aspirant a escriptor que veu com la seua carrera literària acaba abans de començar, i es dedica al periodisme esportiu. Tampoc en la seua vida personal triomfa, amb un breu matrimoni i la mort prematura del seu fill amb nou anys. Una sèrie de dificultats vitals i professionals que van posant-lo a prova i decidint la seua forma de vida.

El periodista deportivo és el primer llibre d'una trilogia que té a Bascombe com a protagonista, al qual segueixen els títols "El dia de la independencia" i "Acción de gracias". 

A la Biblioteca de Cocentaina, d'aquest autor, trobareu el títol "Flores en las grietas: autobiografía i literatura", de l'editorial Anagrama.

El guardià dels cinc secrets

David Navalón / Esperança Martínez. El guardià dels cinc secrets. Ed. Bromera

Aquest estiu Albert passarà les vacances amb el seu iaio al poble. En un primer moment a l'Albert ni li fa gens de gràcia doncs allí no tindrà ordinador ni mòbil, però se n'oblidarà quan el seu avi li proposa tota una aventura. Haurà de passar una sèrie de proves per convertir-se en guardià de la Serra del Benicadell. 

Per si no ho sabeu, el Benicadell forma part del Parc Natural de la Serra de Mariola, entre la Vall d'Albaida i Cocentaina. Un espai natural que podeu recórrer en companyia del nostre xicotet protagonista en aquest llibre per a lectors a partir de 10 anys.

Llovieron estrellas

Raquel  Ricart Leal / Toni Cabo. Llovieron estrellas. Ed. Brief

Màrius té onze anys i té una germana més xicoteta, Sara, la qual pateix una greu malaltia. Els pares callen i no li conten res. Serà la seua àvia qui li explique i el guie per donar-li respostes sobre allò que li passa a la Sara. Una lectura per a xiquets a partir de 10 anys que parla sobre la mort i la pèrdua d'un ésser estimat. A la biblioteca el trobareu al color verd, en la secció infantil.

Musiki

Gonzalo Moure. Musiki. Ed. SM (El Barco de Vapor)

El narrador d'aquesta història és pianista i està atrapat en un embús de tràfic per culpa de la pluja. Quan un xiquet de color se li apropa per vendre-li uns mocadors, el pianista comença a imaginar una història amb ell com a protagonista. En una aïllada aldea africana hi viu un xiquet a qui anomenen Musiki per la seua afició a la música. Està fascinant amb la televisió i els aparells que un científic, qui també hi viu allí, utilitza per investigar els animals de la selva. El somni de Musiki és convertir-se en músic, en pianista, i per això necessita un piano, el qual es construirà ell mateix. Anirem coneixem la seua història de superació gràcies a la música, fins que termina l'embús i el pianista narrador continua el viatge.

Una lectura adreçada als lectors a partir de 10 anys, localitzada per això a la secció del verd en la sala infantil de la biblioteca.