MEMÒRIA DELS OBLIDATS: Gulliver, de Jonathan Swift

Entre tanta publicació i llibres de tota mena, els clàssics van quedant arraconats i una mica oblidats. És exemple d'això la història de Gulliver, de l'escriptor irlandés Jonatahan Swift (1667-1745). S'han fet moltes adaptacions per als xicotets lectors i no ens recordem que en realitat era un llibre per a adults, amb una història que va més enllà de Liliput.

Gulliver és un marí que naufraga durant una travessia i s'enfonsa el seu vaixell, anant a parar a unes terres estranyes habitades per persones molt xicotetes, el País de Liliput. Allí el tractaran com un presoner fins que es guanya la seua confiança i el deixen marxar. Aquesta és només la primera parada. Durant el seu viatge de tornada anirà visitant altres països igual d'estranys. Cadascuna d'aquestes societats li servirà a Swift per a fer crítica de la societat de la seua època traduïda en el comportament dels habitants d'aquestes terres. 

S'animeu a descobrir la història del vertader Gulliver?

AMB TINTA ROJA: Edgar Allan Poe

 

Il·lustració Cristiano Siqueira

Lectors i no lectors coneixen l'Edgar Allan Poe, un mestre de les històries de terror, escriptor innovador i autor de nombroses joies de la literatura. Però no tos els realts venien de la seua imaginació, també es basà en fets reals.

Hi ha un episodi relacionat amb el conte El asesinato de Mary Roget que sorprén els estudiosos de Poe per les similituds i detalls que conté d'un cas sense resoldre d'assassinat. En Nova York, el 1841, va aparéixer el cos sense vida d'una jove coneguda per ser musa de diversos escriptors, amb alguns dels quals havia mantingut també una relació amorosa. Pareix que alguns testimonis descrivien a un home amb l'aparença de Poe que acompanyava la jove abans de morir. Veritat o no, ens queda el conte com a mostra del seu talent literari.

PESSIGUETS DE LLIBRES: Gegants de gel

 

Joan Benesiu. Gegants de gel. Ed.Periscopi, 2015

 

Imaginava Nemesio Coro passant les vesprades davant una munió de fórmules químiques mentre intentava desxifrar l'enigma que l'unia a Dorita, com si la matemàtica haguera de donar-li la resposta a aqueixa gernació de mans que es busquen sota la taula plena d'un sopar inacabat. L'imaginava a la porta de casa del germà, mentre sabia que l'altre treballava, concentrat a creuar aquell llindar tot sabent que Dorita l'esperava, que el desitjava i que estimava les seues formes delicades, contràries tal vegada a les d'altre shomes coneguts durant la vida. Recordava la tensió que sorgia intensa de les històries d'amor dels personatges de Jundera arran dels problemes de comunicació, o millor dit, de la impossibilitat de comunicació. Em venia al cap que omés la comunicació física de sota la taula resultava vàlida o rela, i que els intens de verbalitzar els afectes eren radicalment inútils, perversament inútils. I així i tot, amb el deler de conéixer els nostres estimats, les persones que són objecte de les nostres passions, tantes vegades tornàvem de nou sobre nosaltes mateixos amb l'esperança del coneixement ja enfonsada, perquè també aquell coneixement resulta inaccessible a l'intel·lecte humà. I tanmateix la il·lusió renaix a l'endemà, o a l'endemà de l'endemà, i si no a l'altre. I la coneixença física, un intent també per esforçar-se a fi d'arribar a l'altre, maldant per enviar-lo. I la impossibilitat de tot plegat. La impossibilitat de sortir de la caixa, també oculta, dels nostre spensaments raquítics, esquifits. Em venia al cap "Dry Martini, S.A." una cançó de Nacho Vegas, un lletrista turbulent de notícies tan incertes com la mateixa vida.

Joan Benesiu (Beneixama, 1971) és el pseudònim de Josep Martínez Sanchís, escriptor valencià i professor de filosofia. Després que varies editorials el rebutjaren va decidir autopublicar-lo sota el títol Els passejants de l'illa de Xàtiva. Després, ja editat amb el segell Periscopi i amb el títol actual, va guanyar el Premi dels Llibreters el 2015 i el Crexells de l'Ateneu Barcelonés a la millor novel·la en català el 2016. 

La casa de azúcar, d'Ángeles Gil

 

Ángeles Gil. La casa del azúcar. Ed. B

Manuela és una jove de setze anys que entra a treballar com a criada de la rica família Prado de Sanchís el 1907. A través de la seua veu anirem coneixent els seus membres, l'ambient d'aquella època i els fets històrics que aniran succeint-se. Però allò més important per a ella serà conéixer el fill menut de la familia, Javier, de qui s'enamorarà. Un fet que marcarà la seua vida i decidirà el seu futur. 

Aquesta és la primera novel·la d'Àngeles Gil, que ens farà viatjar en el temps, en una lectura molt entretinguda i plena d'intrigues i secrets familiars.

Salvar el fuego, de Guillermo Arriaga

 

Guillermo Arriaga. Salvar el fuego. Ed. Alfaguara

L'escriptor mexicà Guillermo Arriaga ens apropa la vida de Marina, una dona bé, casada, mare de tres fills i una vida privilegiada, i la improbable relació que estableix amb un pres perillós jutjat per pertanyer al crim organitzat. Aquests dos mons tan llunyans socialment es creuen, el pobre i el ric, i serà la justificació per donar una mirada més ampla sobre la societat mexicana i els seus problemes. Amor, violència, drama i, en resum, la història d'un país i la gent que hi viu des del punt de vista de Marina, com a única veu narrativa.

Salvar el fuego ha sigut l'obra que ha guanyat l'últim Premi Alfaguara de Novel·la.

 

El reto, de Pilar Serrano Burgos

Pilar Serrano Burgos / David Sierra Listón. El reto. Ed. Libre Albedrío

Mapache i Ardilla són dos amics que viuen al mateix bosc. Ardilla destaca entre tots els animals per la perícia que té per a fer piruetes impossibles, despertant la gelosia de Mapache. Per això, Mapache espenta al seu amic a fer encara allò més difícil, aconseguint sense voler que Ardilla vaja fins i tot... als Jocs Olímpics! 

A Mapache li enfada l'èxit d'Ardilla, fins que altre animal li fa veure que, gràcies a la seua amistat ell també pot demostrar les seues habilitats i aconseguir la fama. 

Una lectura sobre l'amistat i els sentiments que poden anar associats en determinats moments.

Com fer-se amic d'un fantasma, de Rebecca Green

Rebecca Green. Com fer-se amic d'un fantasma. Ed. Joventut

Els fantasmes tenen molt mala fama entre els xiquets, qualsevol que pense en ells li entren els tremolors només de pensar a trobar-se un. Però tal volta ells també busquen un amic, com tu. Allò primer és identificar-los, després tindre cura d'ells tenint en compte allò que els agrada i allò que no i, finalment, compartir moments i activitats junts durant tota la vida... i més enllà.

Una lectura que, amb un plantejament original, parla de com fer amics i cuidar aquesta amistat, encara que parega tan difícil com fer-se amic d'un fantasma.

 

Ellie, la elefantita creativa. de Mike Wu

Mike Wu. Ellie, la elefantita creativa. Ed. Beascoa

 

Elli és una elefanteta que viu amb els seus amics animals al zoo, quan un dia anuncien que el tanquen. Tots els animals es posen a pensar que poden fer ells per tal de tornar a atraure l'atenció de la gent cap al zoo i salvar-lo. Cadascun d'ells fa alguna cosa que se'ls dona bé i ajudar, però Elli no troba quina amb quina cosa pot col·laborar. Fins que per casualitat troba un pinzell i es posa a pintar per tot arreu causant la sorpresa dels qui descobreixen la seua aptitud. 

Un conte per als més menuts, que els descobreix el valor de cadascun i el poder de l'amistat per aconseguir les coses. Grans il·lustracions i poc text, amb un vocabulari fàcil, per gaudir d'una agradable estona lectora. Voleu acompanyar-nos de visita al zoo d'Elli?