Enxarxats: Historia y cine

 

 

Fa temps seguim una web que arreplega aquelles estrenes de pel·lícules i sèries de televisió ambientades en èpoques passades: Historia y cine. Entre la ficció i la realitat, els aconteciments històrics serveixen d'inspiració per viatjar pel temps a través de la gran o la xicoteta pantalla. Allò bo d'aquesta web és que no es limita a informar-nos a nivell del nostre país sinó que es fa eco de totes les estrenes, encara que no en hagen arribat encara.

I no podem deixar de destacar un apartat molt interessant per als lectors, Adaptaciones Literarias, on estar a l'agüait d'aquelles sèries i pel·lícules basades en llibres. No hi ha moltes entrades, tenint en compte que es va obrir el 2012, però supossem que anirà creixent i almenys està al dia.

Podeu seguir el blog o suscriure's a través del seu perfil a les xarxes socials. Com escriu el seu autor, un llicenciat en Història, el cine és un entreteniment però al mateix temps una excel·lent via per aproximar-nos a la història.

Enxarxats: Cinema i Literatura Hispanoamericana

 

Per si no ho sabíeu, la Biblioteca de Cocentaina té el seu perfil al Pinterest. Entre els taulers en destaquem dos d'ells dedicats al cinema i la literatura. 

 

Un d'ells arreplega la portada dels llibres d'autors hispano-americans que s'han estrenat als cinemes. El llistat d'adaptacions és molt extensa però aquesta és la nostra primera tria, a la que anirem afegint-ne més. L'altre mostra els cartells de pel·lícules estrenades. Com dos versions d'una mateixa història, doncs la pel·lícula sempre mostrarà la visió o interpretació del director després de llegir la novel·la.

 

La rel·lació entre cinema i literatura és molt estreta i són moltes les pel·lícules que es basen, que s'inspiren o que adapten les històries des del paper a la gran pantalla, sobre tot si es tracta d'autors consagrats o best-sellers. Això per a satisfaccíó de gran part dels lectors que gaudeixen d'allargar una història que els ha agradat molt llegir, mentres altres, en camvi, prefereixen el llibre.

 

I vosaltres, què preferiu, llibre o pel·lícula?

 

 

Il·lustració Leonardo Parra.

Cinema i literatura: A tu tele

http://theispot.blogspot.com.es

En "A tu tele", una web sobre pel·lícules, sèries i programes de televisió, hi ha un apartat que segur ens interessarà: Dramas basados en la literatura clàsica. 

Recull un bon llistat de pel·lícules basades i adaptacions de novel·les, actuals i més antigues. Cadascuna de les pel·lícules té la seua fitxa amb un resum de l'argument, els actor i un vídeo-trailer, així com la valoració que li han donat els usuaris de la pàgina. 

Si us agrada el cinema us haureu donat compte que la gran majoria de pel·lícules estàn tretes de llibre. Ara teniu un lloc on buscar literatura "de pel·lícula".

Cinema i literatura: El curioso caso de Benjamin Button

L'any 2008 s'entrenava la pel·lícula El curioso caso de Benjamin Button, amb l'actor Brad Pitt en el paper principal de Benjamin, i basada en un conte curt de l'escriptor nod-americà F. Scott Fitzgerald, que va escriure el 1921.

En ell, al igual que en la pel·lícula, el protagonista naix amb una particularitat, ho fa sent vell i conforme passa el temps va rejovenint. Així la forma de viure la vida es estranya, cap enrere, així com ho seràn les seues experiències vitals i la d'aquells amb qui les compartirà. 

Una història original i sorprenent, prou fidel al text de F. Scott Fitzerald, que va guanyar l'Oscar a la millor pel·lícula, al millor director (David Fincher), al millor actor i a la millor actriu de repartiment.

Cinema i literatura: Cinema i literatura al canal MGM

El canal televisiu de la MGM (ja avisem que es tracta d'un canal de suscripció pagant) anuncia per als divendres un cicle de literatura i cinema que es diu "Del libro a la gran pantalla". I la primera pel·lícula que varen triar fou Crimen y castigo, concretament la versió que es va fer l'any 2002.

La pel·lícula porta el mateix títol de la novel·la en la qual es basa, de l'escriptor rus Fedor Dostoievski, escrita l'any 1866. Està considerada un clàssic de lectura indispensable i tracta principalment del conflicte psicològic que sent un jove després de cometre un doble assassinat. La lluita entre el bé i el mal, la rel·lació entre culpa i càstig, són temes presents al llibre i que caracteritzen l'obra de Dostoievski.

La pel·ícula, amb triple nacionalitat americana, rusa i polonesa, està interpretada pels actors Crispin Glover, Vanesa Redgrave, John Hurt, Margot Kedder, John Neville i Sophie Ward, entre altres, i dirigida per Menahem Golan.

L'heu vista? Penseu que l'adaptació cinematogràfica capta l'esència de la novel·la?

Cinema i literatura: Lawrence de Arabia

Recordar la figura de Lawrence de Arabia es recordar a l'actor que li va donar vida, Peter O'Toole, i la pel·lícula dirigida per David Lean. A O'Toole li van acompanyar un bon repartiment d'actor coneguts de l'època com Omar Sharif, Anthony Quinn, Alec Guinness i José Ferrer. La cinta es va estrenar el 1962 amb gran èxit que li va valdre guanyar 7 Premis Óscar al millor director, la millor escenografia, la millor fotografia, la millor pel·lícula, el millor muntatge i la millor banda sonora. Espanya va tindre el seu protagonisme en la pel·lícula doncs moltes de les escenes van ser rodades a Almería.

La pel·lícula està basada en la biografía del mateix Lawrence de Arabia, oficial britànic  qui en el llibre Los Siete Pilares de la Sabiduría narra la seua experiència al desert durant la Primera Guerra Mundial, quan Anglaterra l'envía per ajudar al Príncep àrab Faysal, al·liat dels anglesos, en la seua lluita contra Turquia. L'implicació de Lawrence amb la causa serà tal que es convertirà en líder de les tribus del desert per combatir als turcs.

Si no l'heu vista, us invitem a una sessió de bon cinema i crispetes. Val la pena, no només per la magnífica interpretació del protagonista, com de la magnífica fotografia que sap com captar la bellesa dels escenaris al desert on es desarrolla l'acció. 

Cinema i literatura: Los juegos del hambre

El 2008 l'escriptora Suzanne Collins va publicar el primer llibre d'una trilogia dirigida al públic lector juvenil on la narració transcorre en un futur llunyà, on el gobern que té el poder obliga a dotze xics i dotze xiques entre 12 i 18 anys a competir per la supervivència en un programa de la televisió: los juegos del hambre.

Katniss Everdeen i Peeta Mellark, ambdós de setze anys, estàn entre ells i són els protagonistes principals d'aquesta lluita, on només un d'ells pot eixir guanyador.

Després d'aquest llibre li seguiríen En llamas i Sinsajo. Tots tres han sigut èxit de vendes arréu del món, igual que en Espanya.

Enguany s'ha entrenat als cinemes el primer llibre de la trilogia amb el mateix nom. Està dirigida per Garu Ross i interpretada per Jennifer Lawrence, Josh Hutcherson, Elizabeth Banks, Liam Hemsworth i Woody Harrelson, entre altres. En Espanya la podem vore des del 20 d'abril.

Cinema i literatura: Blancanieves

Aprofitem que enguany s'han estrenat varies versions als cinemes per parlar d'un dels contes clàssics més coneguts i versionats: la Blancaneus. L`origen del conte és popular i la versió més coneguda és aquella que van popularitzar els germans Grimm i després Disney.

El 1937 es fa la primera pel·lícula amb el mateix argument que la versió de Disney i el mateix títol - Blancanieves y los siete enanitos -, on la xiqueta que fuig de la mort planejada per la seua madrastra i coneix els set nans que l'ajudaràn a defensar-se de la bruixa, la qual la vol morta per ser considerada la més bella del regne. Segur que tots en coneixem la història.

Blancanieves, un cuento de terror, fou una versió estrenada el 1997 que, tal com s'afegeix al títol, és una interpretació del conte, amb un escenari més actual, on la madrastra de Lillian, la xiqueta protagonista, vol eliminar-la per tindre el seu propi fill i convertir-se en la Reina, amb ajuda de l'espill. També Lillian contarà amb l'ajuda de set nans. L'actriu Sigourney Weaver (Alien) interpreta a la madrasta...

Més recentment, el 2012 s'han adaptat  dues versions interpretades per destacades actrius nord-americanes de l'imperi Hollywood, sent pel·lícules més comercials.

Blancanieves (mirror, mirror) ha sigut la primera en estrenar-se, on l'actriu Julia Roberts (Pretty Woman) interpreta a la bruixa i madrastra de la Blancaneus, la qual està interpretada per la jove actriu Lily Collins. L'argument es paregut al conte, encara que la Reina desterra a la xiqueta al bosc perquè la mate un monstre que hi viu i serà rescata per set nans lladres. Aquest l'ajudaràn a recuperar la corona i al seu príncep.
L'altra pel·lícula titolada Blancanieves y el cazador, té al paper de la reina a l'actriu Charlize Theron i el de Blancaneus a Christen Stewart, prou coneguda per haver protagonitzat la saga Crepuscle. Aquesta versió conté més acció i un príncep guerrer, a més de que l'atmósfera de la pel·lícula és més negra. L'argument és similar a l'original, encara que el caçador encarregat de matar a la Blancaneus, es converteix en el seu salvador i l'ensenya a lluitar per recuperar el tron. Aquesta s'estrena el 1 de juny.

Per últim comentar que el nostre país també s'ha fet eco de l'interés de Hollywood amb una versió particular del conte, en blanc i negre, muda, només en música i del gènere de la comèdia. Les actrius Maribel Verdú i Macarena García protagonitzaràn la cinta que es prepara durant aquest any amb el títol Blancanieves.

No sabem a què obeeix aquesta moda però en tenim per a triar, no trobeu?

Cinema i literatura: El abuelo

El abuelo és l´adaptació que el director espanyol Jose Luis Garci féu de la novel·la amb el mateix títol de Benito Pérez Galdós, la qual va publicar el 1897 i forma parte de l´última etapa de l'escriptor. Aquest ens conta la història d'un noble ric que fa fortuna en Amèrica i, en asabentar-se de la mort del seu fill, qui ha deixat dues filles, una d'elles il·legítima, torna a Espanya amb la intenció de descobrir qui és veritablement la seua néta per assegurar-se que el títol nobiliari passe a ella. La pel·lícula, igual que el llibre, ens trasllada a l'Espanya de principis del segle XX i ens descobreix una formidable interpretació de Fernando Fernán Gómez al paper del iaio. L'acompanyen Cayetana Guillén Cuervo en el paper de la nora vídua, Agustín González, Fernando Guillén i Rafael Alonso, entre altres.

Aquesta adaptació és famosa perque va aconseguir la nominació als Oscars de 1998 com millor pel·lícula de parla no anglesa. L'any següent Fernando Fernán Gómez guanyà un Premi Goya al millor actor en la XIII edició dels Premis.

Cinema i literatura: La pesca de salmón en Yemen

L'editorial Salamandra va publicar l'any 2007 el llibre La pesca de salmón en yemen, una divertida història sobre un adinerat àrab que demana ajuda al govern britànic per introduïr la pesca deportiva de salmó a les muntanyes de Yemen. Un projecte titànic i impossible de dur a la práctica que introdueix l'humor en la narració, la qual està contat pel protagonista, el doctor Alfred Jones, especialista en piscicultura. Jones viatja a Yemen i allí la seua vida camvia en contacte amb un altre ambient i realitat social.

Al mateix temps, el govern britànic veu l'ocasió de millorar l'imatge del país a l'Orient Mitjà i l'argument girà en torn a l'intriga política.

Enguany s'acava d'estrenar als cinemes, amb el mateix títol que el llibre, dirigida pel suec Lasse Hallström i interpretada pels actors Ian McGregor, Kristin Scott Thomas i Emily Blunt als paper principals.

L'heu vista ja? Us ha agradat més el llibre o la pel·lícula?

Cinema i literatura: Revista Letra celuloide

Letra celuloide és una revista virtual i gratuita argentina, en forma de blog, dedicada al cine i la literatura, escrita per aficionats als dos gèneres i rel·lacionats amb el món de la cultura. És doncs, perfecta per comentar-la en aquest apartat del blog que també dediquem a abdós temes. A la revista ens descobreixen obres i pel·lícules de tot tipus de gèneres, de totes les èpoques i nacionalitats. Com ens donem compte quan naveguem per la revista, la literatura ha sigut font d'inspiració per moltes pel·lícules des de sempre, inclús s'han fet diverses versions d'un mateix llibre. És el cas per exemple de Los hombres que no amaban a las mujeres, de Stieg Larsson, un best-seller que va ser adaptat en Suècia i, més recentment, per Hollywood.

Cada entrada cinèfila està introduïda per les dades del llibre i una completa fitxa de la pel·lícula, així com un anàlisis de la mateixa. Al costat dret del blog poden accedir directament pel títol de la pel·lícula, consultar revistes concretes per dates o accedir a les entrades més populars.

Una rel·lació de la qual ens beneficíem ampliament aquells a qui ens agrada la lectura, qui a més podem "llegir" una estona ben entretinguda a la gran pantalla.

Cinema i literatura: Los descendientes

L'any passat es va adaptar als cinemes el llibre Los descendientes escrit per Kaui Hart Hemmings, escriptora nord-americana naiscuda a Hawaii. Va guanyar un Globus d'Or com millor pel·lícula dramàtica i un altre al millor actor dramàtic a George Clooney, que interpreta el paper principal a la pel·lícula.

Los descendientes és la història d'un home de negocis hawaià, ric, casat, amb dues filles adolescents i feliç, o això vol pensar ell. Però un dia la dona té un accident i queda greument ferida, entre la vida i la mort i Matt King, que així es diu l'home, haurà de fer front a problemàtiques com l'amant de la seua dona i la difícil rel·lació amb les filles. Aquest aconteciment significarà per a la família un nou començament i Matt tractarà de recuperar l'estima de les seues descendents.

Cinema i literatura: Poetry

El 26 de novembre de 2011 s'estrenava la película Poetry (poesia en anglés), de nacionalitat corenana i, com be diu el títol, l'argument gira al voltant de la poesia, perfecta com proposta per avui. El personatge principal és una dona major, Mija, que viu amb el seu net a una ciutat dormitori d'una província de Corea. És una persona activida, curiosa i que li agrada cuidar el seu aspecte. Un dia decideix apuntar-se a un taller de poesia on li proposen escriure una poesia. Basant-se en allò que te al seu voltant, Mija comença a adonar-se d'allò poc que coneix el seu entorn on viu, el qual explora perquè li servisca d'inspiració. També ens farà partícipes dels seus records i de la rel·lació amb la seua família. Ella està encantada amb el descobriment de la poesia, però un success familiar li farà adonar-se que la vida no és tot felicitat.

Cinema i literatura: Agatha Christie

Havent escrit tantes novel·les i amb tant d'èxit, els llibres d'Agatha Christie han sigut adaptats tant per a la televisió com al cinema.  79 novel·les publicades que han venut a tot el món més de quatre mil milions d'exemplars, traduïdes a infinitat d'idiomes. Qui no coneix a aquesta incomparable escriptora anglesa d'intriga? Igual que al protagonista de la majoria dels seus llibres, el detectiu Hércules Poirot.

Els primers títols adaptats per al cinema foren Sugestión mortal (1937) i Diez negritos (1945); després vindria Testigo de cargo (1957), Asesinato en el Orient Express (1974), Muerte en el Nilo (1979), El espejo roto i Cita con la muerte (1988). 

Fins i tot s'ha fet una pel·lícula sobre la mateixa escriptora, basada en una misteriosa desaparició durant uns díes de l'anys 1920 titolada Agatha (1979). El mateix Iker Jiménez ha fet una investigació al respecte. Allò que segur no és un misteri és que estem davant d'una mestra de l'escriptura d'intriga.

Cinema i literatura: Guió adaptat versus guió original

Enrique Martínez-Salanova és l'autor d'una magnífica web sobre cinema i educació. Un dels apartats ens permet conèixer més de l'estreta rel·lació entre cinema i literatura, en concret la diferència entre escriure un guió original per a la pel·lícula o adaptar una novel·la, per exemple.

El guió original permet crear una història nova narrada en format cinematogràfic, s'escriu una història exclusivament per a la pel·lícula. Per als que anem als cinemes com espectadors, guanyem amb el factor sorpresa i la novetat. A la actualitat, són molts els escriptors, com Gabriel García Márquez, que es dediquen a escriure guions originals, com si de qualsevol obra literària es tractara.

Després tenim el guió adaptat. Trobem moltes pel·lícules basades en la literatura, sobre tot aprofitant l`èxit de novel·les que s'han convertit en best-sellers. Exemples coneguts són la saga Crepuscle, Harry Potter o, la més actual, Criadas y Señoras. Però adaptar un guió no és tant fàcil i cal tindre en compte elements com la duració limitada de la pel·lícula que obliga a triar la trama principal i oblidar personatges i trames secundaries, així com la dificultat de traslladar a la pantalla la psicologia i els sentiments que es descriuen als llibres. En aquest últim aspecte també compta molt l'encert dels actors que interpreten als personatges, els quals ja estàn molt definits als llibres. Així, es tracta d'una versió del llibre, el punt del vista del director. 

Fent història, al principi el món del cinema es basaba sobre tot en obres de teatre, aquelles que habíen tingut més èxit, més fàcils d'adaptar i del gust dels espectador. A més, podíem comptar amb els mateixos actors que ja havíen interpretat el paper al teatre. És el cas de Campanadas a media noche (1965) d'Orson Wells, West Side Story (1961) o Romeo i Julieta, en múltiples versions.

També es habitual basar-se en la biografia de personatges coneguts de qualsevol ámbit (polític, històric, música...). Comunment es coneix com biopic, i podem citar innumerables pel·lícules basades en la vida d'aquestos. Els 10 personatges més representats als cinemes han sigut: 

Sherlock Holmes

Napoleón

Drácula

Jesucristo

Frankestein

Tarzán 

Lenin 

Hitler

El Zorro

Robin Hood

Cinema y literatura: Premis Nobel als cinemes

Pregunta de concurs: sabeu de Premis Nobel que hagen treballar al món del cinema? Doncs ja us adelantem que hi ha uns quants. 

Començem per George Bernard Shaw, premi Nobel 1925, va adaptar al cinema la seua obra Pygmalion y va guanyar l'Oscar al millor guió adaptat. Tot un encert. 

William Faulkner, Premi Nobel 1949, també va probar sort al món cinematogràfic com a guionista quan es va vore agobiat per problemes econòmics. Apareix als crèdits de les pel·lícules El sueño eterno, Tener y no tener i Tierra de faraones. 

 El següent en la llista és el francés Jean-Paul Sartre, Premi Nobel 1964, va adaptar l'obra El crisol, de Arthur Miller.

Cronològicamente, li toca el torn a  Samuel Beckett, Premi Nobel 1969, va escriure el guió d'una única pel·lícula titolada Film i protagonitzada per Buster Keaton.

Gabriel García Márquez, autor de Cien años de soledad i Premi Nobel 1982, també probà sort amb el guió de El gallo de oro, Edipo Alcalde i Los niños invisibles, i ha col·laborat en les adaptacions de les seues novel·les a la gran pantalla.

L'espanyol Camilo José Cela, Premi Nobel 1989, va treballar com a guionista de les pel·lícules de les seues obres La colmena i La familia de Pascual Duarte. Després es va passar de guionista per a sèries de televisió com l'adaptació de El Quijote, amb Fernando Rey en el paper principal.

I parlem de Dario Fo, Premi Nobel 1997, treballà com a guionista pel productor Dino de Laurentis al principi de la seua carrera. De quatre pel·lícules sols una arriba a estrenar-se en Espanya: Hasta siempre, Italia.

I per últim, Harold Pinter, Premi Nobel 2005. El seu treball com a guionista ha sigut paralel a la carrera literària. Ha treballar a les pel·lícules, entre les més conegudes, Lo que queda del día, protagonitzada per Emma Thompson i Anthony Hopkins,  i Lolita, amb Jeremy Irons.

Podem comprobar que el talent per escriure pot aprofitar de moltes maneres, no sols per escriure una novel·la, també bones històries per a disfrutar als cinemes.

Cinema i literatura: La invención de Hugo Cabret

La invención de Hugo Cabret és un llibre, en principi escrit per a públic adolescent i juvenil, obra de Brian Selznick. En ell conta la història d'un xiquet, Hugo, que viu amagat en una estació de tren, arreglant els relontges que arreglaba el seu oncle ja desaparegut. Ningú no sap de la seua existència, fins que un dia el pillen robant en una tenda de joguets. Hugo amaga un secret heredat del seu pare mort, un robot que no funciona i que Hugo fa el possible per esbrinar com arreglar-ho. Degut al robatori coneix a la fillola del jogueter, Chloe, una xiqueta que l'acompanyarà en la seua aventura d'esbrinar què amaga el robot. També el jugueter, en descobrir l'artefacte, estarà estretament rel·lacionat amb la història de Hugo. El misteri arrastrarà al lector fins les últimes pàgines amb la intriga de saber més.

El llibre és original i de seguida va destacar per la doble lectura que proporciona, meravellosa en tots els sentits, doncs al text li acompanyen il·lustracions en blanc i negre, complementant perfectament la narració des del punt de vista visual, participant alhora dels elements de l'àlbum il·lustrat i la novel·la. Per això diem que, encara que estava dedicat a un públic lector concret, en realitat qualsevol bon lector i amant dels llibres i la lectura es vorà atret pel seu contingut i cuidada edició.

L'editorial SM va publicar el 2007 el llibre al nostre país, i fa ben poc, al 2011, coneixíem de la seua adaptació als cinemes amb el títol: La invención de Hugo. La pel·lícula està dirigida per Martin Scorsese i protagonitzada pel xiquet Asa Butterfield (protagonista de l'adaptació del llibre El niño con el pijama de rayas). Als paper principals reconeixem a Ben Kingsley (jogueter), Jude Law (pare de Hugo) i Christoper Lee. 

És aquesta una magnífica proposta tant per llegir com per anar al cinema. Ja l'heu llegit o vist? Quina és la vostra opinió?

Cinema i literatura: La naranja mecánica

Aquesta és una pel·lícula que ja podríen anomenar un clàssic, enguany celebrem els quaranta anys de la seua adaptació a la gran pantalla. La naranja mecánica va ser estrenada l'any 1971 i està basada en un llibre amb el mateix títol de l'escriptor Anthony Burgess.  Fou dirigida pel famós director Stanley Kubrick i va estar nominada a quatre Oscars, a més de la repercusió que va tindre entre la gent i que li ha permés ser recordada. La pel·lícula ens conta la història d'un adolescent, Àlex Delarge, i tres amics seus que es dediquena fer el mal, violar i destruir tot allò que volen, sense respectar res ni a ningú, fins arribar a l'assassinat. Durant aquesta primera part de la narració, la violència prén el protagonisme. Després de la traició dels seus amics, Àlex es detingut i passa dos anys a la pressó. Degut al seu bon comportament serà sel·leccionat pel govern per ser sotmés a un tractament experimental i convertir-lo en una persona indefensa incapaç de fer mal a ningú. Aquest tractament el condicionarà i anul·larà la seua voluntat de decisió. 

Una pel·lícula i una lectura crítiques que porten a l'extrem les nocions de llibertat i lliure albir, no apta per tots els públics.

Cinema i literatura: El americano impasible

Basada en una novel·la de l'escriptor Graham Green (1904-1991) amb el mateix títol, la pel·lícula El americano impasible es va estrenar l'any 2002 amb Brendan Fraser i Sir Michael Caine als papers principals, i dirigida per Phillip Noyce.

L'argument ens transllada a Vietnam on un jove nord-americà, Alden Pyle (Brendan Fraser) treballa com voluntari a Saigón per ajudar al poble vietnamita que lluita contra l'ocupació francesa. Durant la seua estada, coneix un periodista del London Times, Thomas Fowler (Sir Michael Caine), qui li ajudarà a conèixer millor la societat vietanita i així desenvolupar millor la seua tarea. El periodista li presentarà a la seua amant amb qui planea casar-se quan obtinga el divorci de la seua dona anglesa. Ella és una bonica i misteriosa jove vietnamita, de la qual el jove es sentirà atret. Amb ella Pyle iniciarà també una rel·lació amorosa, la qual cosa convertirà la seua amistat amb el periodista en una lluita per fer-se amb la jove, la qual finalment trairà al periodista. Aquesta pugna personal encara serà més difícil en el convulse Saigón como rerefons d'aquesta història de pasions i traició.

Cinema i literatura: Pa negre

Ambientada en la postguerra espanyola, Pa negre (2010), pel·lícula dirigida per Agustí Villaronga, ens presenta a l'Andreu, un xiquet català la família del qual pertany al band republicà. Viu en casa d'uns parents mentre son pare està empressonat per roig i sa mare té que treballar en una fàbrica. 

Al bosc prop de la masia on viu, Andreu farà la descoberta de dos cadàvers i el seu pare serà el principal sospitós. Aleshores, Andreu farà el possible per esbrinar qui és el vertader culpable. El xiquet serà  concient d'allò que significa en eixa època ser d'una o altra ideologia política i les consequències que pot portar la defensa de les idees pròpies. 

La pel·lícula està basada en un llibre de l'escriptor de literatura juvenil Emili Teixidor, amb el mateix títol i editat per Edicions 62.

La pel·lícula té una gran qualitat i ha sabut retratat molt bé l'època en que es desenvolupa, a més de la bona posada en escena. Això li va fer guanyar 9 Premis Goya, 14 Premis Gaudí i, sobre tot, una bona acollita pel públic als cinemes.