Vicente Aleixandre (1898-1984) va ser un destacat poeta espanyol del segle XX, nascut a Sevilla, encara que va créixer a Madrid. Va ser professor universitari i membre de la Reial Acadèmia Espanyola. El 1934 va ser Premi Nacional de Literatura i el 1977 va rebre el Premi Nobel de Literatura.
El gust per la literatura i la poesia el porta a estudiar a grans poetes espanyols com Bécquer i Ruben Darío, fent amistat, a més, amb poetes de la generació del 27. Va publicar les seues primeres composicions poètiques en revistes culturals de l'època amb gran èxit, el que el va fer conegut.
Mis poemas mejores és una antologia que recull una tria pel mateix Aleixandre. En ell introdueix els poemes amb una xicoteta informació sobre l'any de publicació, temes i alguna curiositat sobre ells o el llibre que el recull.
De "Ámbito", el primer poemari que publica, traiem aquests versos:
ADOLESCENCIA
Vinieras y te fueras dulcemente,
de otro camino
a otro camino. Verte,
y ya otra vez no verte.
Pasar por un puente a otro puente.
- El pie breve ,
la luz vencida alegre -.
Muchacho que sería yo mirando
aguas abajo la corriente,
y en el espejo tu pasaje
fluir, desvanecerse.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada