"A la feina, la Marijana no porta còfia d'infermera sinó un mocador, com tota bona mestressa de casa balcànica. A ell li sembla bé el mocador, com li sembla bé qualsevol senyal que demostra que ella no ha deixat del tot de banda el vell món a canvi del nou.
A banda dels diversos criminals de guerra i de l'alt jugador de tennis amb un gran servei el nom del qual se li escapa (¿Ilja? ¿Ilíc?¿Roman Ilic?), els croats són una quantital desconeguda per a ella. Els iugoslaus són una altra història. deu haver-se creuan amb desenes de iugoslaus en l'època en què encara n'hi havia; però, com és evident, no se liva acudir preguntar a quina varietat de iugoslau pertanyien.
¿Quien és el lloc de la Marijana en la imatge iusgoslava la Marijana i el marit que munta cotxes? ¿De què fugien quan van abandonar el vell país? ¿O era simplement que ,avorrits i tips de la guerra van fer les maletes i van creuar la frontera en cerca d'una vida millor i més pacífica? I si no es pot trobar una vida millor i més pacífica a Austràlia, ¿on es pot trobar?
La Marijana li parla del seu fill, que es diu Drago, però que els seus amics li deiuen Jag. Pel seu setzè aniversari, fa poc, el seu marit li va comprar una motocicleta. Un gran error, en opinió de la Marijana. Ara en Drago surt cada nit, no fa els deures i no hi va a sopar. Ell i els seus amics es passen hores a les carreteres secundàries, fent carreres, practicant derrapades i Déu sap què més. Li fa por que es trenqui una cama, o pitjor.
- El teu fill és jove - li diu ell a la Marijana -. S'està provant.
No pots impedir que els joves explorin els seus límits. Volen ser el més ràpid. volen ser el més for. Volen ser admirats.
No coneix en Drago, probablement no el coneixerà mai. Però li agrada la manera d'actual de la Marijana, li encata la transparència: massa ben educada per mostrar orgull pel seu fill, es queixa de la seua infobernabilitat, de la seva inquietud, de la seva joie de viure, i tem que la moto es converteixi en la seva ruïna.
- Si vols espantar en Drago - li suggereis no del tot seriosament -, porta'l un dia aquí. Li ensenyaré la meua cama.
- ¿Es pensa que escoltarà, senyor Rayment? dirà que no és res, només accident de bicileta.
- Li ensenyaré el que queda de la bicicleta, també."
El protagonista d'aquest novel·la, Paul Rayner, de seixanta anys, ha sigut fotògraf de professió fins que un accident el deixa invàlid. Home solitari, ha de deixar-se ajudar per altres, com la fisioterapeuta, una antiga amiga i Marijana, migrant croata a Austràlia i la seua infermera, de la qual s'enamora i l'anima a eixir de la resignació i l'amargura que tenia des de l'accident.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada