dimecres, 25 de novembre de 2020

PESSIGUETS DE LLIBRES: La llavor del silenci, de Lola González Montolío

 ARA QUE ESCLATEN LES ROSES

Les veus empresonades de l'enyor

són tan sols ja un murmuri que ompli

la nit pregona i transparent,

ara que esclaten les roses del silenci

i les llàgrimes s'expandixen en ones

divergents, desmemoriades, 

ara que no pertorba l'ànima

la veu desmesurada del desig,

ara que rasen l'horitzó

les ingràvides ales de l'oblit.


EL TEU LLIBRE

He obert el teu llibre, que dormia

amb altres, fa mil anys, mil decepcions,

quasi perdut i oblidat pels racons

empolegats de la prestatgeria;

i ha caigut, d'entre els fulls de la desídia,

les paraules nonades, les cançons

que no digueres mai, les il·lusions

de soca-rel tallades, flors d'un dia.

I del món que, pacient, jo havia bastit

per a tu, paraula per paraula,

estalviant-se l'espina i el pinyol,

només resta en el llibre esgrogueït

el silent testimoni d'una faula,

com esquelet d'amor estés al sol



Lola Gonzalez Montolío és una poetessa nascuda Nules (Castelló, 1945). Aquestes poesies estan incloses en el llibre "La llavor del silenci", Premi Ciutat de Vila-Real 2005, de l'editorial Brosquil. Podeu conéixer més sobre l'autora punxant açí.

Cap comentari:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...