Aquest llibre recull vint-i-un contes breus que l'escriptora espanyola va escriure als anys cinquanta protagonitzats per xiquets, però des d'una vessant obscura, d'infelicitat o de crueltat. Xiqueta de la postguerra, Ana María Matute transmet als contes aquesta circumstància, conscient que la vida no és sempre de color de rosa.
Amb un llenguatge poètic, enfronta una realitat dura i violenta a la comprensió infantil. Xiquets com "La niña fea", "El hijo de la lavandera", "El niño al que se le murió un amigo" o "El jorobado", que pateixen insults, violència o ténen algun conflicte.
Una lectura aclaparadora, plena de sentiments, poc coneguda dins de l'obra d'Ana Maria Matute, qui sempre va defensar que es tractava d'un llibre de xiquets però no per a xiquets. No obstant això, una obra molt recomanable per a xiquets més majors i adults d'una de les millors escriptores en llengua espanyola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada