Isabel-Clara Simó. El caníbal. Ed. Columna, 2007
El caníbal és la història de Blai, un jove sense aspiracions que busca el seu lloc a la vida, treballant en diversos oficis, fins que el destí el converteix en un reputat xef. I aleshores descobreix l'amor, s'enamora perdudament d'una prostituta colombiana, tan intensament que precipita un desenllaç de la relació sorprenent.
I, a continuació, unes línies per a atrapar la vostra atenció en una de les novel·les de la recentment desapareguda autora alcoiana.
És un fet claríssim: hi ha gent que ha tingut la xamba de trobar el seu camí a la vida i gent que no sols no ho ha aconseguit sinó que ha matat la vida, en el mateix sentit que diem "matar l'estona", fent una cosa o altra, estimant una gent o altra, però sense cap pograma, sense cap propòsit: gent que viuen a la balaà, sense substància ni profit. I no es tracta noés dels qui han fet diners i dels que no n'han fet, sinó dels que s'hi troben a gust i els que no. No es tracta de néixer amb dots per a una determinada activitat, ni de sentir endins del cor una vocació que costa tant de definir - alerta amb els mots que costen massa de definir... - potser perquè és tan inventada com el amors de les novel·les, les aventures de les pel·lícules i els altruismes dels responsables de la cosa pública. No, no: es tracta de tenir la xamba de trobar l'indret on la nostra ànima encaixi. I això s'aconsegueix o no s'aconsegueix...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada