La Berta era conscient que tothom hi veuria una relación de causa-efecte entre el fet de salvar la vida del petit Lladonosa i acceptar la protecció de l'industrial.
- Rumia-t'ho - va insistir-li el seu pare - No só jo, qui d'acceptar res, ets tu.
Al final la noia, una mica enduta pel seu espertir aventurer, va consentir a canviar de feina:
![]() |
A ell li feia pena que la seua noia, en comptes de dedicar-se a l'amor i a ballar, ja es plantegés la vida en funció de la lluita de classes. Va recomanar-li que anés amb compte. Un cop presa la decisió, no podia fer-hi gaire més. La Berta ja era tota una dona.
Algún del sindicat, anònim, va estar torturant-lo gairebé un any amb el recordatori de cadascuna de les morts provocades per la patronal. Rebia cartes amb una descripción concreta dels difunts i de les seves circumtàncies familiars: "Deixa vídua i tres fills, de tants, tants i tants anys. Sense possibles. Van directes a la misèria. El sindicat els ajudarà mentre pugui". Totes acabaven amb la frase: "Per culpa teva, fill de puta".
Lluís-Anton Baulenas. El nas de Mussolini. Ed. Proa
Durant la dictadura de Primo de Rivera a Espanya, una jove i el seu pare esperen amagats en un poble dels Pirineus fins a rebre l'ordre d'assassinar el dictador. Però el temps passa sense que arribe l'ordre, mentre malviuen al poble i s'aferren als seus ideals. Una mirada a la societat catalana d'aquell temps, representada pels diferents personatges que poblen la novel·la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada