La Berta era conscient que tothom hi veuria una relación de causa-efecte entre el fet de salvar la vida del petit Lladonosa i acceptar la protecció de l'industrial.
- Rumia-t'ho - va insistir-li el seu pare - No só jo, qui d'acceptar res, ets tu.
Al final la noia, una mica enduta pel seu espertir aventurer, va consentir a canviar de feina:
- Serà com si fós una espia, pare, una mena de talp infiltrat, una oportunitat immirable de continuar penetrant fins al mateix cor del capitalisme. Com més endins arribi, més gros serà el pet que hi penso provocar...
A ell li feia pena que la seua noia, en comptes de dedicar-se a l'amor i a ballar, ja es plantegés la vida en funció de la lluita de classes. Va recomanar-li que anés amb compte. Un cop presa la decisió, no podia fer-hi gaire més. La Berta ja era tota una dona.
Algún del sindicat, anònim, va estar torturant-lo gairebé un any amb el recordatori de cadascuna de les morts provocades per la patronal. Rebia cartes amb una descripción concreta dels difunts i de les seves circumtàncies familiars: "Deixa vídua i tres fills, de tants, tants i tants anys. Sense possibles. Van directes a la misèria. El sindicat els ajudarà mentre pugui". Totes acabaven amb la frase: "Per culpa teva, fill de puta".
Lluís-Anton Baulenas. El nas de Mussolini. Ed. Proa
Durant la dictadura de Primo de Rivera a Espanya, una jove i el seu pare esperen amagats en un poble dels Pirineus fins a rebre l'ordre d'assassinar el dictador. Però el temps passa sense que arribe l'ordre, mentre malviuen al poble i s'aferren als seus ideals. Una mirada a la societat catalana d'aquell temps, representada pels diferents personatges que poblen la novel·la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada