La soledad de los números primos és la primera novel·la d'aquest jove escriptor italià de tan sols vint-i-sis anys, guardonada ja amb alguns premis literaris, como ara el Streaga 2008, i amb un èxit de vendes sense precedents.
El títol és una al·lusió metafòrica al contingut del relat. D'entre tots els "números primers", hi ha una classe que són encara més especials, els bessons, és a dir, parelles de d'aquestos números que estan quasi junts separats sempre per un nombre par que els impedeix tocar-se de debó.
Els protagonistes, Mattia i Alice, són com aquestes parelles, arrastren la seua solitud, estan sols i perduts, són dos primers bessons, però no estan tan prop com per a tocar-se de veritat.
És aquesta una història d'amor impossible entre dos adolescents, marcats per històries doloroses ocurregudes quan eren petits, secrets inconfesables que arrossegaran durant la resta de la seua vida.
És, a la fi, una novel·la relatada d'una manera senzilla i original, una història inoblidable que segur no us deixarà indiferents.
És aquesta una història d'amor impossible entre dos adolescents, marcats per històries doloroses ocurregudes quan eren petits, secrets inconfesables que arrossegaran durant la resta de la seua vida.
És, a la fi, una novel·la relatada d'una manera senzilla i original, una història inoblidable que segur no us deixarà indiferents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada