Geografia literària: Bernardo Atxaga

Il·lustració de Martín la Spina

Els llocs literaris són uns espais un tant difícils de crear, i com bé diu l'escriptor Bernardo Atxaga "forma y contenido deben ir unidos como van juntos la mente y el cuerpo". Esta cita forma part d'una conferència que aquest guipuscoà va donar dins del cicle "Voces de la literatura de hoy". I són precisament els llocs literaris i la seua classificació la base de la seua ponència.

Atxaga presenta quatre tipus de llocs literaris i especifica que a qualsevol llibre sempre podrem encontrar alguna cosa semblant a un d'aquestos quatre tipus o una barreja d'ells.

• El primer lloc ha de veure amb el pessimisme, amb la sensació de viure en un món que no està ben compost. D'entre els llocs més comuns que es corresponen amb aquest primer tipus, estan els llocs utòpics, i al respecte Atxaga comentava que "aquello que está vivo siempre tiene defecto". I desenvolupa aquest lloc posant un exemple: "Mito de las Edades", de Hesíodo.
• El segon lloc està relacionat amb la versemblança, "al desconocimiento no le sigue el silencio", i quan d'alguna cosa no sabem res, no necessàriament deixem de pensar o d'opinar d'ella. L'exemple que cita és "La isla del tesoro".
• El tercer lloc es deté en el simbolisme. De vegades, els paisatges són una selecció dels llocs en general; solen ser espais creats que signifiquen alguna cosa que l'autor ha volgut destacar per algun motiu, bé per algun personatge, bé pel lloc en si mateix.
  
• I el quart i últim lloc és el dels records, i ha de veure amb tot allò que s'ha viscut.

 Llocs i espais literaris al contingut dels llibres... una altra manera de viatjar