Que el vasto mundo siga girando, de Colum McCann

Colum McCann. Que el vasto mundo siga girando. Ed. Círculo de lectores

Ens traslladem a l'agost de l'any 1974. Estem a Nova York i el blau de la matinada comença a cobrar intensitat. Els transeünts que allí estan comencen a senyalar amb el dit cap a dalt. Allà, a cent deu pisos d'altura, es divisa una minúscula figura que camina fent equilibri sobre un cable enganxat a les famoses Torres Bessones. Els espectadors d'aquesta obscura silueta són els milers de persones que passen pel World Trade Center, i que es pregunten sobre la seua identitat.

I entre tota aquesta gent els destins i les històries de varies persones s'aniran creuant. Son històries tristes, obscures, de renúncies, però també d'anècdotes de gent ordinària, de generositat i entrega: un sacerdot irlandès que viu entre prostitutes, unes mares que ploren els seus fills morts al Vietnam, un jutge que no comprèn a la seua esposa, una artista testimoni d'un terrible accident.

Històries interdependents, contades amb un ritme viu i trepidant en alguns moments combinat amb una narració pausada i encisadora en altres.