"Batudes, detencions, pallisses. Ma mare no va caure, però en més d'una ocasió va haver de desaparéixer de casa un parell de dies. No fou aquest el motiu pel qual discutí amb els meus iaios. Ells van acabar acceptant, a desgrat, que la filla major fóra una roja, però cap de les maneres implicara ma tia Isabel. Ella era la menuda, l'aleta del seu cor, deien, i no volien que la contaminaren els amics barbuts de sa germana.
Quan va aparéixer al portal de casa agafada de la mà d'una altra jove, als meus iaios se'ls va caure el món a sobre. Ma tia s'havia tallat els cabells i vestia com un xic, amb texan i jaqueta de cuir. L'última esperança dels iaios desapareixia davant dels seus ulls. No va dubtar a girar-li la cara. Fins que no sigues una persona com Déu mana no entraràs a esta casa. La iaia va plorar, diu ma mare, però no va fer res per a contradir l'orgull del patriarca.
El cabreig de ma mare fou monumental. Va acusar el iaio de reaccionari, de masclista i d'autoritari. I per si no entenia aquells tecnicismes li va dir que no els necessitaven y que se sabien cuidar soles. Dit i fet. Aquella mateixa vesprada es va mudar amb ma tia Isabel a un pis de Benimaclet que compartien unes amigues d'Oliva i d'Ondada que havia conegut a la universitat. Ma tia m'ha descrit mil voltes aquella mena de revolució personal. I sempre m'ha assegurat que fou com practicar l'alliberament en lloc d'explicar-lo. en aquell pis d'estudiants ma mare va començar a sentir-se atreta per la retòrica del pensament de Mao Tse Tung. La xica d'Oliva militava a l'Organització Revolucionària de Treballadors, i en aquelles llargues nits mai no s'afartava de teoritzar sobre la cultura com a eina de transformació social. I discutien sobre Trotski, Stalin i Mao i de la seua relació amb els moviments d'alliberament nacional, i de segur que devien citar Algèria, Cuba o el Vietnam, i després s'enredaven amb el paper del feminisme radical en la revolució."
Xavi Sarrià. Totes les cançons parlen de tu. Ed. Sembra
En la València dels anys noranta, als barris de la perifèria creix Ivan, el protagonista d'aquesta novel·la. A través dels seus records quan torna de Barcelona ja adult assistim a l'ambient d'aquell temps, com ho vivia la joventut i els inicis de la seua carrera musical amb dos amics més del barri. La mort d'una persona molt volguda per a ell a qui dedica les cançons, la identitat de la qual no desvetlarà fins al final, li marcarà i decidirà el seu futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada