"Ella consulta un jesuïta
Quan la bella i desolada St.-Yves estigué amb el seu bon confessor, li confià que un home de poder i voluptuós li proposava de fer eixir de la presó aquell amb qui ella devia casar-se legítimamente, i que li demanava un gran preu pel seu servei; que ella sentia una repugnància horrible per una tal infidelitat, i que, cas de no tractar-se sinó de la pròpia vida, ella la sacrificaria abans que sucumbir.
-Heus açó un abominable pecador! - li digué el pare Tout-à-tous- . Vós bé m'hauríeu de dir el nom d'aquest home vil; és, sens dubte, algun jansenista. Jo el denunciáre a Sa Reverència el pare La Chaise, que el farà ficar dins l'habitacle on és a hores d'ara la persona am qui us haveu de casar.
La pobra noia, després d'un llarg titubeis i de moltes irresolucions, li anomenà per fi el St. Pouange.
- Montsenyor de St. Pouange!- exclamà el jesuïta - Ah, filla meua, això és una altra cosa! Ell és el cosí del més gran ministre que mai no havíem tingut, home de bé, protector de la bona causa, bon cristià; ell no pot haver tingut una tal pensada; ho deveu haver entès malament.
- Ah! Mon pare! Ho he entès massa bé; estic perduda, faça el que faça; no tinc més opció que la desgràcia o la vergonya; cal que el meu amant reste soterrat en vida, o que jo em torne indigna de seguir vivint. No puc deixar-lo perir, i no el puc salvar. "
Voltaire. L'Ingenu. Ed. Denes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada