I hui, què hem contes?

Propuestas para la guía telefónica

 

 

A mi modo de ver, en la guía telefónica hay numerosas lagunas. Faltan algunos números de utilidad pública que deberían figurar junto al número de los bomberos, el del servicio de despertador y el del servicio de información. Paso sin más preámbulos a formular la propuesta de insertar los siguientes números:

 

00000001- Servicio de cuentos. Útil para niños que no saben dormirse si alguien no les cuenta un cuento. Utilísimo para los padres, que, generalmente, saben pocos cuentos y no los saben contar bien. Vosotros podríais marcar el número y una voz dulce os contaría un cuento.

 

00000002- Servicio de chistes. A mucha gente le gusta oír contar chistes, pero después, cuando quiere recordarlos, se le han olvidado y no puede reírse, porque no sabe cómo acaban o los confunden unos con otros. Además, es difícil estar al corriente de los chistes nuevos, con todo lo que hay que hacer. Un número telefónico para los chistes sería bien recibido.

 

00000003- Servicio de títulos. Hay personas que viven sumidas en la amrgura porque aún no han conseguido conquistar un título, una condecoración, una simple distinción que poner en la tarjeta de visita, delante del nombre. En mi opinión, el servicio telefónico 00000003 podría servir para hacer felices a estas personas. Cuando se sientieran especialmente deprimidas y melancólicas, se aferrarían al teléfono, y una voz muy atenta, muy respetuosa y cordial, las saludaría más o menos como sigue: "Buenas noches, caballero de la Orden del Caballo Balancín, Gran Oficial de las Peras Cocidas...", etcétera.

 

00000004- Servicio de sugerencias. Este es, sin duda, un servicio indispensable. ¿No tenéis ni un céntimo en el bolsillo y no sabéis qué hacer para comer? El servicio de sugerencias debería facilitaros la manera de apañaros, la dirección de un restaurante dispuesto a concederos crédito, etcétera.

 

Espero que las principales compañías telefónicas tengan en cuenta mis propuestas para la mejora del servicio.

Gianni Rodari. Cuentos del genio de la fantasía. Ed. La Galera.

 

Il·lustració Anne Charlotte Menegaux

Enxarxats: Cinema i Literatura Hispanoamericana

 

Per si no ho sabíeu, la Biblioteca de Cocentaina té el seu perfil al Pinterest. Entre els taulers en destaquem dos d'ells dedicats al cinema i la literatura. 

 

Un d'ells arreplega la portada dels llibres d'autors hispano-americans que s'han estrenat als cinemes. El llistat d'adaptacions és molt extensa però aquesta és la nostra primera tria, a la que anirem afegint-ne més. L'altre mostra els cartells de pel·lícules estrenades. Com dos versions d'una mateixa història, doncs la pel·lícula sempre mostrarà la visió o interpretació del director després de llegir la novel·la.

 

La rel·lació entre cinema i literatura és molt estreta i són moltes les pel·lícules que es basen, que s'inspiren o que adapten les històries des del paper a la gran pantalla, sobre tot si es tracta d'autors consagrats o best-sellers. Això per a satisfaccíó de gran part dels lectors que gaudeixen d'allargar una història que els ha agradat molt llegir, mentres altres, en camvi, prefereixen el llibre.

 

I vosaltres, què preferiu, llibre o pel·lícula?

 

 

Il·lustració Leonardo Parra.

El guardián invisible

Dolores Redondo. El guardián invisible. Ed. Destino

En una vall de Navarra apareixen dues xiquetes mortes amb un mes de diferència i en estranyes circumstàncies. Tot apunta a un assassí en sèrie per la coincidència en la disposició dels cossos i l'edat de les xiquetes. Però les probes trobades resulten innusuals quan  apunten a que el culpable podria ser un èsser sobrenatural.

 

L'encarregada d'investigar el cas serà la inspectora Amaia Salazar, de la Policia Foral de Navarra i amb formació del FBI, natural del poble més proper on s'han produït les morts. La trama policial s'entremesclarà amb la vida familiar de la protagonista.

 

L'assassí continuarà matant i Amaia iniciarà una cursa contra rellotge per atrapar-lo, lluitant perquè la investigació no es vesga influenciada per les creences populars sobre èssers mitològics de la natura propis de la zona.

 

Un llibre, el primer d'una triologia, que està gaudint d'un gran èxit entre els lectors. Tant que ha impressionat també als productors de la saga Millenium (Stieg Larsson), els quals han comprat els drets per portar-la al cinema.

Bímini

Alberto Vázquez Figueroa. Bímini. Ed. Martínez Roca

Vazquez Figueroa torna a primera línea del panorama literari amb un thriller protagonitzat per dos homes, Germán Alfaro, fill d'un empresari miner, i Ulises Elcano, mariner i oficial d'un creuer, el Bímini, que treballa d'amagat per descobrir a bord un cargament de drogues. Alli es creuarà amb Germán, amb qui s'associarà per buscar una sol·lució al monopoli del carbó i encetaràn nous dissenys de vaixells.

 

Una trama salpicada de les idees i les reflexions de Vázquez Figueroa sobre l'afrofitament dels recursos naturals, la denúncia de la corrupció i el poder de l'economia per sobre de tot.

 

 

Si amaestras una cabra llevas mucho adelantado

José Luis Cuerda. Si amaestras una cabra llevas mucho adelantado. Ed. Martínez Roca                                                

El curiós títol d'aquest llibre ja ens adelanta allò que trobarem al seu interior. Breus anotacions, frases curtes en forma d'aforismes, a través de les quals l'autor transmet els seus pensaments i reflexions sobre l'actualitat i el present que l'envolten. L'amor, la política, la societat o la seua familia estàn representats en capítols curts que arrepleguen els aforismes per temes.

 

 

Amor con amor se paga. Sin

intermediarios se abaratan los precios.

 

Los ministros son asalariados nuestros

y están ahí para solucionar problemas,

no para crearlos.

 

Al salir a la calle voy a seguir

a la primera persona que encuentre.

¿Qué es eso de que la vida no tiene sentido?

 

Yo escribiría eso que estás pensando;

pero no voy a plagiarte.

 

Més musiqueries

Dani Miquel / Joanra Estellés. Mes musiqueries. Ed. Andana (+CD)

El cantautor valencià Dani Miquel arreplega un recull de cançonetes tretes de les llegendes de la nostra tradició així com aquelles que acompanyen els records dels jocs d'infantessa. Tampoc no deixa de banda altres formes literàries com les endevinalles o els embarbussanment. Estàn adreçades especialment als xiquets, adereçades amb humor i molta rima. 

El llibre, com no podia ser d'altra forma,  s'acompanya d'un disc plé de les cançons per jugar, cantar, saltar i passar-ho d'allò més bé.

La princesa ratolina

Dani Miquel / Jaime Espinar. La princesa ratolina. Ed. Andana

Això diu que era una ratolina molt guapa que habitava a la Xina. I de tant creguda que era només volia casar-se amb aquell més poderós al món. Se n'anirà en la seua recerca preguntant primer al sol, que l'enviarà al núvol, i aquest al vent, i aquest li dirà que més poderós és la muntanya, que li abrirà els ulls i li mostrarà que el més poderós del món el té més a prop d'allò que ella es pensava.

 

Adreçat als menuts, el llibre té poc text, en cursiva i enllaçada, amb rima, on destaquen unes acolorides il·lustracions. Tot un conjunt per atraure als xiquets cap a la lectura de la fantàstica aventura de la ratolineta.

Poema al sol i la lluna

Dani Miquel / Aitana Bernabé. Poema al sol i la lluna. Ed. Andana

Humor, alegria, rima i poesia es conjuguen en les pàgines d'aquest xicotet però gran llibre dedicat a la història d'amor dels dos astres. Les il·lustracions criden l'atenció tant com la lletra i componen un tot que agradarà a grans i menuts.


 

 

Hola pirats com esteu, enamorats ja es veu,

quina fortuna... Quan que m'agrada la lluna.

 

He dormit en la pallissa (quina risa)

amb el tio Valiu (que encara viu),

i en ha despertat un musol...

Quan que m'agrada el sol.

 

Una gallina en sabates (barates),

i un gos nugat en llonganisses (postisses),

i una dona vestida de dol...

Quan que m'agrada el sol.

 

Qui em compra una barraca (barata)

que la tinc a vora mar (per a pescar),

té un arbre amb una pruna...

Quan que m'agrada la lluna. (...)

I hui, què em contes?

 

LOS VIEJOS REFRANES

 

(Gianni Rodari. Cuentos del genio de la fantasía. Ed. La Galera)

  

En una ciudad, cuya historia os contaré algún día, describiéndoos, además, sus usos y costumbres, hay un edificio tranquilo, un poco apartado. Es el asilo de los Viejos Refranes, donde se han retirado a descansar, precisamente, los Viejos Refranes que un día fueron jóvenes y exactos, pero que ahora ya nadie quiere escuchar. ¿A descansar? Mejor debería decir a charlar y a discutir interminablemente.

 

- El que asno nace, asno muere - sentencia un Viejo Refrán.

- ¡Qué va! - rebanten los que escuchan -. ¿Y si estudia? ¿ Y si se sacrifica y trabaja? Todo el mundo puede superarse.

- Quien no se contenta, es porque no quiere - interviene otro Viejo Refrán.

- ¿Qué dices? - le rebaten- . Si los hombres se hubieran contentado co ser como eran, aún vivirían en los árboles, como los monos.

- ¡Quien bien te quiere, te hará llorar! - grita alguien.

 

En ese momento pasa el doctor, que también es un Viejo Refrán, y dice:

- Si, lágrimas de cocodrilo. Sin embargo, la unión hace la fuerza.

 

Los Viejos Refranes callan un momento. Después el más viejo vuelve a empezar:

- ¡Quien quiere la paz, prepara la guerra!

 

Los enfermeros lo oyen y le hacen tomar una manzanilla para que se calme, y le explican con buenas maneras que dos no se pelean si uno quiere.

Otro Viejo refrán va diciendo:

 

- En su casa, cada uno es rey.

- Entonces - le preguntan-, si es rey, ¿por qué tiene que pagar los impuestos? ¿Y la luz? ¿Y el gas? ¡Vaya un rey!

 

Como veis, los Viejos Refranes, cuando hablan entre ellos, también dicen cosas sensatas, pero solo cuando discuten. En fin, que su especilidad es decir cada uno lo contrario del otro.

- ¡En el bote más pequeño está la miel más dulce! - dice uno. En inmediatamente contesta otro:

- ¡Y el veneno más mortal!

 

A veces dan lástima. No se han dado cuenta de que el mundo cambia, que los Viejos Refranes ya no bastan para seguir adelante; que hace falta gente nueva, con coraje, que tenga confianza en su fuerza y en su inteligencia. Como vosotros.

Enxarxats: Jóvenes lectores

 

Des de l'Ajuntament de Cartagena (Murcia) fa vuit anys que mouen el proyecte Jovenes Lectores a través del Premi Mandarache. La finalitat és millorar els hàbits lectors de la població en general i dels joves i adolescents en particular, a través de diverses iniciatives canalitzades a través del Premi.

 

Mitjançant la convocatòria dels Premis Hache de Lectura Juvenil, Mandarache de Jóvenes Lectores i Clubs de Lectura Mandarache +30, adreçats a diferents franjes d'edat, s'invita als joves a llegir les obres presentades i votar-les per dedicir les guanyadores de cada modalitat. Autor de renoms del panorama literari espanyol participen en aquesta iniciativa amb els seus llibres, com Elvira Lindo, Lola Beccaria, Manuel Rivas o Clara Sánchez.

 

El proyecte està dut a terme per voluntaris lligats al món literari i de l'ensenyament, i mantenen un perfil al Twitter amb el nom @Joveneslectores. En ell es parla tot al voltant del premi, iniciatives, notícies i aconteciments al voltant dels llibres, la literatura i els joves lectors.

 

 

Il·lustració de Kim Ji Hyuck.

La primera mentira

Marina Mander. La primera mentira. Ed. Lumen

Luca és un xiquet que descobreix un matí a sa mare morta al llit. I com Luca és un xiquet despert i intel·ligent, decideix no contar-ho a ningú i amagar el fet. La seua primera mentida serà molt seriosa però Luca té clar que no vol anar a cap orfanat ni internat.

Contat en primera persona, Luca aprén a rel·lacionar-se amb els adults, a analitzar les seues reaccions, a saber que dir i què callar per tal d'aconseguir el seu objectiu.

 

"He descubierto que los detalles dicen más que las cosas; si cuidas los detalles puedes convencer a los adultos de que todo va sobre ruedas, ellos te creen porque no has descuidado nada." 

 

Ja des del començament es tracta d'una lectura dura, emocional, en la que acompanyem a Luca fins al desenllaç inevitable. 

 

 

Las lágrimas de San Lorenzo

Julio Llamazares. Las lágrimas de San Lorenzo. Ed. Alfaguara

Un professor universitari torna a Ibiza després de molts anys recorrent universitats per tota Europa. Allí es reuneix amb el seu fill i junts aniràn a vore una lluvia d'estrelles. Cada caiguda d'una estrella i l'espera mentre veuen altra dona pas als records del professor de la seua vida passada.

El lector podrà acompanyar-lo durant la seua infantessa a l'illa, conèixer la seua família, recòrrer Europa mentre conta les seues experiències vitals i recompondre la vida del protagonista mentres anem llegint.

 

Una lectura intimista, dividida en capítols curts, de fàcil lectura i entretinguda, sobre la vida del professor.

 

 

 

El azar de la mujer rubia

Manuel Vicent. El azar de la mujer rubia. Ed. Alfaguara

Els records de l'expresident Adolfo Suárez li serveix a Vicent per construir una narració ambientada en la transició espanyola, entre la ficció i la realitat.

 

Nombrosos personatges de la política espanyola desfilen per les seues pàgines, combinant fets històrics coneguts i allò que succeeix darrere bambalines en les rel·lacions entre les personalitats.

 

El llibre es divideix en rel·lats curts que poden llegir-se per separat,  on la reflexió i la ironia lligen amb el retrat curiós d'aquesta època.

Adéu, petit amic!

Helena Portella. Adéu, petit amic!. ING Edicions

Un dia la Sara, passetjant, es troba una cria d'ànec abandonat. Decideix endur-se'l a casa per cuidar-lo. Gràcies a les atencions de la Sara l'anaguet creix i es converteix en company de jocs de la Sara durant l'hivern. Amb l'arriba de la primavera, la Sara l'ajudarà també a volar perquè quan arribe el momento puga emigrar amb la resta d'ànec. Serà un acomiadament trist, però l'aneguet sempre ocuparà un lloc al cor de la Sara.

 

Agnès Atzur

Pablo Albo / Pablo Auladell. Agnès Atzur. Ed. Thule

La xiqueta que porta la veu narradora és amiga d'en Miquel, un xiquet amb qui comparteix jocs. Junts passetgen i imaginen mil i una històries al voltant dels elements naturals que els envolten, la mar, l'aire, els arbres. Les il·lustracions de Pablo Albo col·laboren durant la lectura per transmetre la visió dels xiquets.

 

Conforme anem llegint intuïm a través de les paraules de la seua amiga, que alguna cosa li passa a Miquel. Fins que un dia Miquel ja no apareix. Ell es queda esperant-lo, però li expliquen que s'ha adormit per molt de temps o se n'anat a fer un viatge molt, molt llarg.

 

Un àlbum il·lustrat que tracta el tema de la mort, sense nombrar-la en cap moment,  en aquest cas d'un amic proper, a través de la mirada de la xiqueta protagonista.

 

Com gat i gos

Salvador Comelles / Valentí Gubianas. Com gat i gos. Ed. Castellnou

Us sona l'expressió "es duen com gat i gos"? Doncs és ben sabut que aquest dos animalets no poden evitar dur-se malament i barallar-se sense parar. Però en aquest llibre s'han possat d'acord per compartir protagonisme als poemes i omplir de somriures la lectura dels xiquets i xiquetes que els llisgen.

Versos sobre tot tipus de gats i gossos es van alternants, cadascún dels poemes acompanyat d'una il·lustració representativa del contingut i que empatitzen perfectament amb els versos.

 

Gos meteoròleg

 

Tot just s'acaba de llevar

i ja ensuma el temps que fa.

 

Obre bé els ulls, alça el mussell

i veu si gira el seu penell.

 

El cel serè o ennuvolat

es mira bé des del terrat.

 

Per a la humitat toca un mitjó

que es va quedar a l'estenedor.

 

La temperatura resol

tot comprovant l'aigua del bol.

 

I escriu després un bon pronóstic,

com u metge fa un diagnòstic.

 

"Farà un bon sol", diu a la nota.

Per tant, si plou, fica la pota.

I hui, què em contes?

A totes les mares lectores, a qui els agrada la lectura i no perden l'oportunitat de contagiar l'amor pels llibres i les històries als seus fills, els dediquem Mamà caperucita (Un mundo de mamás, Ed. Comanegra).

 

 

 

 

Mamá caperucita

Mamá Caperucita no lleva cestas con pastelillos ni miel, sino que siempre lleva papel y bolígrafo. Tampoco va a visitar a su abuelita, va, sobre todo, a visitar bibliotecas y liberías y las recorre como si fuesen un bosque familiar. Y todo porque Mamá Caperucita no teme al lobo, sino a la falta de tiempo libre y a no tener la oportunidad de leer un rato, un ratito, cada día.

 

Sí que es cierto que tiene una capucha de color rojo con el extremo doblado hacia fuera, conocida como caperuza o caperuzón. La primera vez que leyó el cuento quiso tener una igual a la de la protagonista, y recortó un viejo abrigo para fabricarse la suya. Muchas veces se la ha puesto para leer debajo de un árbol y la caperuza la ha resguardado de la lluvia, del sol y del frío. Mamá Caperucita siempre esta buscando cosas que le protejan de todo aquello que le impida realizar lo que más le agrada de este mundo: un libro, un mundo de páginas dispuesto a mostrarse, un cuento, una historia... Y decidió que sus hijos tenían que compartir con ella estos momentos porque

 

para leer con tranquilidad la mejor táctica es que

alrededor de uno haya otras personas leyendo.

 

 

Así que Mamá Caperucita leyó para ellos al lado de la cuna, en la bañera, empujando el carrito de bebé, a la hora de dormir entre sábanas, en viajes y vacaciones, en la playa y en la montaña. Ahora Mamá Caperucita está rodeada de un ejército que despliega libros sin cesar y que jamás perdona a quien ose interrumpir la calma de los lectores.

Il·lustració d'Eléonore Thuillier.

Enxarxats: mares blogueres

Ed. La Esfera de los Libros
 

El dia a dia d'una mare a casa no és gens fàcil, i pareix que escriure les seues aventures i desventures les ajuda a riure's i llevar pes a situacions que segur les descol·loca moltes vegades. Això i compartir les experiències de la maternitat, allò tant fàcil ara que tenim Internet. Totes les mares conectades!

 

Entre tots els blogs que coneixem hi ha tres que destaquem perquè les seues autores són mares i han escrit un llibre sobre la maternitat. Allò que ténen en comú, no poden deixar de notar-ho, és un sentit de l'humor que impregna la redacció dels post. Perquè per ser mare i arribar a tot és molt necessari.

 

Ana Ribera té un blog amb el mateix nom del títol del llibre que ha publicat Cosas que (me) pasan. Un llibre on plasma el seu dia a dia en el treball, amb els xiquets i la seua vida familiar, i totes aquelles coses que li passen. Sense oblidar la seua passió pels llibres i la lectura.

 

 

Altra mare, en aquest cas a l'extranger, és Fátima Casaseca. També ella ha plasmat les seues experiències maternals en forma de llibre Una mamá española en Alemania. Mare de 3 "angelets", té la peculiaritat que s'enfronta a l'educació dels seus fills en un context molt diferent al nostre, i les comparacions entre la forma de ser espanyola i alemanya son evidents. Fátima fa us del sentit de l'humor per tirar endavant amb tot allò que li succedeix al seu país d'adopció.

 

 

Ed. Planeta

I, per últim, no s'oblidem de Eva Quevedo, també molt coneguda a la xarxa pels seu Blog de madre, igualment convertit en llibre. Mare de dues xiquets tracta de compaginar el treball fora de casa, la vida familiar i la seua nova ocupació, escriptora.

Si llegiu el seu blog també notareu molt d'humor al seus escrits i successos molt normals en qualsevol casa.
 

Ed. Plaza y Janés

Tal volta, per això, aquests blogs han tingut tant d'èxit; moltes mares s'identifiquen i és tota una alegria saber que hi ha més mares que pateixen i tracten de fer-ho allò millor,  en una tarea gens fàcil com és la maternitat, i sense oblidar el somriure.

 

 

 

La vida secreta de una madre estresada

Fiona Neill. La vida secreta de una madre estresada. Ed. Vergara

La maternitat no sempre és una etapa de felicitat per a la mare i no totes les mares la disfruten igual. Això li passa a la protagonista principal d'aquesta història, Lucy Sweeney, una dona jove i guapa, amb un home atractiu, però que se sent agobiada per l'estrés de criar als seus tres fills i la rutina del seu matrimoni.

Una amiga íntima li servirà de trampolí per donar-li un poc d'emoció perduda a la seua vida, però això la ficarà en més d'un embolic no desitjat i haurà de patir les conseqüències. Trobarà Lucy allò que busca a la vida?

Una lectura agridolça, amb escenes divertides i altres que no ho són tant, mentre Lucy pensa que allò que va viure al passat és millor que el present, sense parar-se a pensar en la importància de les persones que l'envolten, la seua família.

La otra madre

Seth Margolis. La otra madre. Ed. Círculo de Lectores

Un drama que té com a protagonistes principals a la mare natural i la mare que adopta de forma il·legal al fill de la primera, després que aquesta, drogadicta i sense mitjos, se'l venga, donant-li l'oportunidad d'una vida que ella que no pot proporcionar-li. 

La maternitat es llig des de les dos perspectives, la de la mare pobra envers la de la mare rica, encara que prompte s'adonem que comparteixen l'amor que senten per el xiquet i les ganes de protegir-lo. Quan la mare natural, reformada, tracta de recuperar al seu fill, les coses es complicaràn, creant-se tensions tant entre les mares com entre la mare natural i el xiquet, que no la coneix i no comprén perquè el separen de la que ell pensava que era sa mare.  

 

Segur que recordeu la seua adaptació per als cinemes, Instinto maternal (1995), interpretada per Halle Berry i Jessica Lange als papers de les mares. Si no l'heu vista, us la recomanem per la seua qualitat, tant com la novel·la.

 

Soy la madre

Carmen Conde. Soy la madre. Ed. Planeta

Laurencia es converteix en mare després d'una violació. Els seus sentiments es divideixen entre l'odi que sent per l'home que l'agredit i la sobreprotecció pel fill que tindrà com a resultat. Quan se li presenta de nou l'oportunitat d'estimar un altre home, dubta sobre rebutjar-lo perquè no afecte la seua rel·lació amb el fill, a qui li dedica tota la seua atenció.

 

Una novela psicològica que afronta els sentiments de la maternitat des del punt de vista d'una dona que va ser forçada a ser mare i que després ha de decidir entre les seues necessitats i les del seu fill.  

 

 

 

Un mundo de mamás

Marta Gómez Mata / Carla Nazareth. Un mundo de mamás. Ed. Comanegra

Quants tipus de mares coneixeu? Aquest àlbum il·lustrat us mostrarà les característiques de la mare fada, la mare pirata, la mamà ximeneia o la mamà muntanya rusa, així fins a 25 tipus de mares.
Un llibre per llegir i disfrutar visualment de les fantàstiques il·lustracions que donen vida a la narració. Una altra mirada sobre la maternitat, que segur agradarà a qualsevol mamà. Quina és la vostra?

Corazón de madre

Isabel Minhós Martins / Bernardo Calvaho. Corazón de madre. Ed. Libros del Zorro Rojo

 

Què se sent sent mare? A través de metàfores, Corazón de madre explora els sentiments al voltant de la maternitat, allò que abriga el cor d'una mare pels seus fills i el vincle tant fort que els uneix. Una lectura senzilla però amb molt de contingut adreçat a partir de 4 anys, per compartir amb els xicotets lectors.

 

 

¡Mamá, llévame contigo, por favor!

Jane Cabrera. ¡Mamá, llévame contigo, por favor! Ed. Artimé

Com que fa poc que vam celebrar el Dia de la Mare, inaugurem el programa d'avui amb llibres centrats en la figura materna.

Recuperem per això aquest llibre d'un post anterior del blog, perquè ens agrada molt. Adreçat  als lectors més xicotets, el llibre trasmet l'amor i l'instint de protecció de les mares envers els seus fill xicotets, i allò bé que es senten aquests als seus braços.  L'autor mostra com a la natura totes les espècies transporten els seus fills amb acolorides il·lustracions que atrauràn la mirada del xiquet.

Una lectura perfecta per regalar una estona compartida amb la mare.

I hui, què em contes?

El libre 2 minuts i s'ha acabat (Victoria Bermejo, Miguel Gallardo. Ed. Cercle de Lectors) és una mina de contes i un bon exemple que no cal molt de temps per compartir la lectura. En aquest ocasió compartim els sentiments que desperta el primer petó d'amor...

El meu primer petó

M'agrada molt l'Elena perquè té els ulls blancs. Tot i que el mesu germà gran digui que són marrons, s'equivoca, són blancs. M'agrada perquè fa tot el que vol, per exemple, ella mateixa s'ha tallar el cabell. Va agafar les tisores del peix i va començar a tallar; per davant i per darrere, i està guapíssima.

 

Em va explicar que dormia sota del sofà els dilluns, els dimecres i els divendres, i sota de la taula del mensajdor la resta de dies. També m'ha dit que mulla les croquetes dins del Colacao i que puja als arbres amb la seva àvia.

 

Sempre arriba tard i això em fa sentir molt malament, perquè jo l'espero per riure junts quan anem amb l'autobús de l'escola però no arriba, i al final, la meitat dels dies marxem sense ella.

 

Li he regalt dos bolígrafs, un de verd i un altre de lila, una sivella d'un pantaló vell de la meva mare que serveix per subjectar els papers, una foto de l'Austin Powers que li encanta, i una mosca guadada dins d'una capsa de llumins i que vaig caçat jo mateix. Ella m'ha regalat un quadern de dibuixos que va fer quan tenia quatre anys, una rajola del lavabo de casa de la seua àvia i quatre plomes del seu edredó dins d'un sobre en el qual va escriure amb faltes d'ortografia: "Per a l'Alvert, el meu miyor amic".

 

Com que he titulat aquesta història "El meu primer petó", els que l'esteu llegint estareu neguitosos per veure quan arriba. Ara va. Però primer volia que veiéssiu com és ella i que desitgéssiu tant com jo de fer-li un petó.

 

Una vegada la classe de gimnàstica ja vaig estar a punt, havíem de fer tots dos junts la barca, però vaig calcular malament l'espai i li vai g fer el petó al cabell; ni se'n va adonar.

El meu germà em va dir que la millor cosa que podia fer era demanar-li, que li plantegés frontalmente, "Elena, et vull fer un petó", però a mi em va semblar horrible, no sé per què em semblava que si li demana-va no m'agradaria tant.

 

Vaig consultar el meu amic Marc, que és més gran que jo, i em va dir que el millor era aprofitar mentre jugàvem a fet i amagar, que si ho feia així, tot dos amagats en un racó, tot sortiria rodat.

 

També vaig veure pel·lícules per inspirar-me, però la gent gran ho acostuma a fer fatal, almenys a la pantalla, asseguts en un sofà, contra la paret, sembla més que es barallin que no pas que es facin carantoines.

 

La qüestió és que va arribar el dia i ara us explico com va anar. Va venir a casa a jugar i vam muntar una estructura gegant, una ciutat sencera amb les peces de construcció que m'havíen regalat pel meu aniversai. La ciutat fins i tot tenia cinema i els cotxes anaven d'una banda a l'altra, ella conduïa un i jo un altre. De sobte, l'Elena em va preguntar: "¿T'has fixat que les cases no tenen vidres a les finestres?". Era veritat, jo no m'hi havia fixat. És molt llesta. I va continuar: "A mi m'agraden molt els vidres". I se'n va anar a la finestra, la va obrir i va posar la cara contra el vidre fent ganyotes, aixafant les galtes i traient els llavis per deixar-hi la marca. Estava genial. Quan vaig veure que feia això, em vaig aixecar com un llampec, vaig anar a l'altra banda del vidre i tancant els ulls, vaig posar els meus llavis contra els seus. El vidre estava fred, però jo sentia una escalfor tremenda, no me'n sabia avenir, a la fi m'havia atrevit, finalmente li havia fet el meu primer petó.

Il·lustració de Kathy Hare.

Enxarxats: Llibres.cat

 

Llibres.cat és una llibreria on-line a Internet amb una extensa base de llibres sols en llengua catalana. Trobareu tot tipus de llibres, de qualsevol temàtica, tots els gèneres i adreçats tant a lectors adults com infantils i joves.

 

Podeu buscar llibres per múltiples criteris, a més dels clàssics títol, editorial i autors;  des dels més venuts, els millors valorats pels lectors, per temàtica, per franja d'edat, pel format (llibres de butxaca per exemple) o recomants per la mateixa llibreria.

 

Si voleu passar a comprar aquell títols que us interesse haureu de crear el vostre perfil i contrassenya, i això us permetrà també valorar els llibres que llegiu o afegir llibres que us criden l'atenció al vostre llistat de desitjos, per més endavant.

 

Per seguir l'activitat de la llibreria res millor que fer-se seguidor a les xarxes socials o donar-se d'alta per rebre el butlletí al vostre email.

 

És el paradís del lectors. Més i més llibres per no parar de llegir!

 

Il·lustració ShellSherree

Aforismes

Joan Fuster. Aforismes. Ed. Bromera

La Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola defineix aforisme com una sentència breu, la qual adoctrina sobre quelcom principi de la ciència o de l'art. Està considerat un gènere literari i Joan Fuster va estar tota la seua vida literària intrigat per ell.

 

Aquest llibre recull una sel·lecció dels aforismes que es van publicar en altres obres. Reflexions i pensaments sobre tot tipus de temes, que trasmetren el sentir de l'escriptor sobre la realitat que l'envoltava.

Al final del llibre s'inclou un index temàtic que ens permetra buscar aforismes per temes.

Alguns exemples:

L'home - també ens ho corrobora  la història - ha tingut sempre la pretensió de no ser un animal com els altres.

Només els fanàtics no s'equivoquen... Potser tots aquells qui es pensen que no s'equivoquen, precisament per pensar-ho, ja són "fanàtics". En el fons, si el fanatisme no és això, què és?

Hi ha estils literaris que són incompatibles amb la màquina d'escriure

L'originalitat és personal; la novetat temporal

 

Set dones i un home sol

Víctor Alexandre. Set dones i un home sol. Ed. Proa

A través del success inesperat que pateix el protagonista masculí d'aquesta novel·la, coneixem les set dones que el van estimar i van significar alguna cosa a la seua vida.  La narració la porten aquest set veus a través dels seus records, sentiments i pensaments, tot al voltant de la vida en comú amb ell. El llibre està dividit en set capítols, que coincideixen amb les històries de l'Anna, Bruna, Carla, Daniela, Elena, Flàvia i la Gavina. Seràn elles les encarregades de descobrir-nos la figura de l'home, que en cap moment assumirà la veu narrativa, coneixent-lo a ell, la seua personalitat i vida a través dels records d'elles.

 

Una lectura sobre com diferents persones i caràcters senten una rel·lació amorosa.  

L'enigma de la llibreria

Eduard Castellarnau. L'enigma de la llibreria. Ed. Columna

Un comerciant de faixes i sostenidors es vorà implicat en la recerca d'un valuós tresor a partir de la troballa a la seua butxaca d'un trós de paper, el qual l'indica la primera pista per trobar l'amagatall.

La seua apacible i previsible vida es transforma en una trepidant aventura darrere d'un diari amagat en una llibreria que conté la resta de pistes que li permetran recuperar valuoses peçes d'art que uns missioners espoliaren per ordre d'alts càrrecs de l'Esglèsia.

 

Us agraden els misteris i les aventures? Doncs aquesta és la vostra pròxima lectura!

Tirant lo Blanc contat als infants

Rosa Navarro Duràn / Francesc Rovira. Tirant lo Blanc contat als infants. Ed. Marjal

L'editorial Marjal ha publicat una sèrie de titols de clàssics adaptats i il·lustrats, com aquest que us recomanem per a lectors a partir de deu anys.

En un llenguatge senzill i acompanyada la lectura de les il·lustracions, la redacció permet una lectura propera als menuts perquè coneguen un dels personatges destacats de la literatura valenciana, una lectura atractiva per les fantàstiques aventures que compartireu a les seues pàgines.

Recull de somnis

Joan de Déu Prats / Mercè Canals. Recull de somnis. Ed. PAM

Se'n recordeu dels somnis quan desperteu pels matins? No sempre podem somiar allò que ens agradaria, però el xiquet d'aquesta història té la sort de somiar molt i molt divers: acompanyar als pirates en una gran aventura, tindre la mida justa per viure en un olorós roser, conèixer un simpàtic espantall o viatjar en una màquina a través del temps i conèixer els dinosaures.

Com la imaginació, els somnis tampoc no ténen límits, i com la lectura, ens permet viatjar a móns meravellosos.

Carta va, carta ve

Alberto Urcaray. Carta va, carta ve. Ed. Estrella Polar

Aquesta és la història d'una milotxa viatgera, que serveix perquè un xiquet faça una amigueta molt especial. Era un xiquet a qui li agradava molt fer-ne de milotxes i se li ocurreix enganxar una carta demanant un nou amic. Un pardalet farà que la milotxa s'escape i acave trobant-la una xiqueta, que també la soltarà amb la resposta per a Leo i començarà així una amistat a distància.

I hui, què em contes?

Amb el llibre 2 minuts i s'ha acabat, no hi ha excusa per llegir o contar contes als nostres menuts. Açí teniu una hìstòria curteta, pero molt divertida, tal volta no molt adient per anar a dormir...



Sóc un fantasma

Sóc un fantasma i visc en un castell que fa anys que està deshabitat. Ara, amb la història del turisme interior l'ha habilitat de nou i he de tornar a treballar espantant la gent. Tan bé com estava vagant pels passadissos i rebent la visita d'amics despatxats d'altres castells per caçafantasmes desaprensius!

Total, que m'he hagut d'apuntar a un curset de "Fantasmes. Nous corrents", que s'acaba de celebrar a Greystone.

 

Me'n recordo de les èpoques en què la meva feina consistia en coses bàsiques. Quantes vegades he fet que les cortines de l'habitación de la torre nord volessin sense motiu! Una de les vegades, la noia que hi dormia i que s'havia de casar amb el fill del comte va sortir corrent i ja no va tornar. Així vaig guanyar el diploma d'"Alta Cortina".

El gener del 1414, vaig aconseguir treure un esquelet de la tomba i portar-lo fins al poble a la nit; molts habitants quan el van veure van estar sense sortir de casa durant un any. Com m'agradava de veure els fantasmals carrers buits!

He trencat, pel cap baix, vuitanta gerros movent-los en línia recta sense motiu aparent i sembrant el pànic en festes i sopars molt rellevants.

Una cosa que sempre m'ha agradat molt és fer soroll de passes, amb iaxò he aconseguir que marxessin esparverats cavallers sensibles i autèntics homenots sense por. I sobretot, la cosa que més m'estimulava era produir taques de sang que no es podíen netejar amb res. La de conjectures que provocaven!

La cosa que menys m'entusiasmava era apagar espelmes, ho trobo una gran bajanada. Però bé, si s'ha de fer es fa.

Però ara em trobo que durant el mes que el castell ha estat novament habitat he interromput un munt de vegades la connexió de l'ordinador i tots es pensen que és cosa del servidor.

He posat pel·lícules de por enmig de la programació de televisió, mentre feien el telenotícies, amb escenes realmente sagnants i la gent s'ha pensat que era una notícia més.

M'he convertit en el doble d'un vell retrat, en una figura transparent, però tohom estava convençut que era una obra d'art, una holografia!

 

He fet veus d'ultratomba pels passadissos i han cregut que es tractava de música moderna.

En conclusió, jo dimiteixo. Em retiro de la meva carrera de fantasma, em dedicaré a la cuina i a fer puzles. Si més no, sabré que continuo fent alguna cosa productiva. Donaré la volta a la meva carrera, perquè hi ha professions que ja no es respecten.

 

Signat,

John Milowe Phan

 

Il·lustració Eva Gey.

 

El BOE nuestro de cada día

Sobre el "tejemanejes" dels polítics us recomanem que li doneu una ullada a la web El BOE nuestro de cada día, un lloc on ténen publicitat lleis, contractes, licitacions, decrets i totes aquelles formes legals que ténen que vore con l'ús i gestió dels recursos públicos. Per supost, aquells que criden l'atenció perquè afavoreixen grans empreses o els que informen del retalls en coses tant important com els trasplantaments mèdics.

Està molt bé el treball que fa la seua autora per possar a disposició de tothom una informació que passa desapercebuda, doncs la majoria de la gent no té access ni tampoc temps per analitzar una per una totes les disposicions legals que es publiquen diariament al boe. I hem de dir que alguns se n'aprofien d'això per aprovar determinades coses que ens afecten a totes i tots, que es mereixen que se'ls done publicitat.

Una web, la consulta de la qual, resulta imprescindible per als temps que corren.

 

Imatge "Corrupció política" Ciutadans-cs.org

 

 

 

El mercado y la globalización

José Luis Sampedro. El mercado y la globalización. Ed. Destino

Com els llops del dibuix que il·lustra la portada d'aquest llibre, la globalització i el mercat s'uneixen per menjar-se a aquells desprevingut que s'oposen a ell. 

José Luis Sampedro, Catedràtic d'Economia, explica de forma senzilla a aquest llibre com funciona l'economia de mercat que impera als païssos socialistes com el nostre. El llibre està dividit en dos capítols que parlen de per separat de com funciona el mercat i per altra la globalització. I tot per entendre com hem arribat a la situació que hem arribat de crisi.

El río que nos lleva

José Luis Sampedro. El río que nos lleva. Ed. Alfaguara

En aquesta obra José Luis Sampedro fa un homenatge als "gancheros", treballadors encarregats de transportar troncs pel riu Tajo fins Aranjuez. L'escriptor retrata una cuadrilla d'homes de la Espanya rural, la seua forma de ser, el seu treball i de entendre la vida.
Tindràn la sorpresa en aparèixer en escena una misteriosa dona  que despertarà en ells sentiments diversos. També els acompanyarà un altre personatge curiós, un irlandés que ha sobreviscut a la Gran Guerra i compartirà amb ells les seues vivències al camp.
I tots ells li donaràn forma a una lectura conmovedora que, a més, podeu vore en pel·lícula.





La sonrisa etrusca

José Luis Sampedro. La sonrisa etrusca. Ed. RBA

Acabem de perdre un dels nostres escriptor més important en llengua castellana. Per recordar-lo, res millor que ressenyar algunes de les obres que tenim a la biblioteca escrites per ell i que recomanem la seua lectura.

 

Entre les més conegudes aquesta, La sonrisa etrusca, protagonitzada per un vell llaurador qui, per motius de enfermetat, haurà de camviar el seu poble per la gran ciutat.  Disgustat pels camvis que experimenta, discutirà continuament amb el seu fill, a casa del qual viu . Aquest té també un fill, un xiquet de tretze mesos, amb qui Salvatore entablarà un rel·lació especial d'estima i carinyo. A través del seu nét anirà acceptant la seua nova vida i començarà a preocupar-se per la del menut. A més, trobarà l'amor en una dona amable i sensible que contribuirà a fer feliç a Salvatore.

 

El castell de Rel i el secret d eles cinc llegendes

Llorenç Giménez / Viví Escrivà. El castell de Rel i el secret de les cinc llegendes. Ed. Generalitat Valenciana

De la tradició oral a la escrita, aquest llibre arreplega rondalles i llegendes conegudes a les comarques de la Comunitat Valenciana.

La llegenda d'Olocau, "El castell de Rel", dona títol al llibre i es converteix en fil conductor de la resta de rondalles, que van apareixent a partir d'aquesta: "Sanxa", adaptació d'una contalla popular de la Ribera, "El Miracle de l'aigua", llegenda del Baix Vinalopó, "Les ermites del Puig i Santa Anna" de la comarca de La Costera, "La cova del Canelobre" de la comarca de l'Alacantí i "Les bruixes de la Plana", una de les versions de la llegenda "L'envejós d'Alcalà" que arreplegà Enric Valor.

Disfruteu contant o llegint aquest contes plens de màgia i tant a prop de nosaltres.

Contes i poemes que vénen de Mèxic

Aitana Carrasco (il.) Contes i poemes que vénen de Mèxic. Ed. Tàndem

Aquest llibre plé de contes de l'exòtic Mèxic, ens permetra viatjar per les tradicions i la cultura del país. Escriptor i editors valencians plasmen a les seues pàgines històries del país plenes d'humor, diversió, costums i folklore. I per no desentornar amb el fantàstic contingut, s'acompanya de les il·lustracions de Aitana Carrasco, que possa la nota acolorida per disfrutar al passar les seues pàgines.

 

No sé si dir-ho sabré i altres contes

Miquel Massaguer / Artur Díaz (il.). No sé si dir-ho sabré i altres contes. Ed. Barcanova

Aquest xicotet llibre arreplega 10 històries protagonitzades per adolescents que s'enfronten a problemes i situacions qüotidianes, com podria fer-ho el mateix lector.

Son contes breus, doncs la majoria no sobrepassen les dues o tres pàgines, amb arguments diversos i que agradaràn tant a lectors com aquells que els costa més apropar-se a un llibre. El llibre està adreçat per a joves a partir dels dotze anys, invitant-los a redescobrir el conte.

 

Dins trobareu:

• No sé si dir-ho sabré
• De sorolls, Joans i ases n'hi ha a totes les cases
• Rata de biblioteca
• Com un pom de flors
• La iaia Mercè
• L'amic secret
• Sant Antoni dels burros
• La Mercè de les oronetes
• El verí de la professió
• L'esguard d'en Hassan

I hui, què hem contes?

 

Una bella película

 

Guillaume Apollinaire

¿Sobre qué conciencia no pesa un crimen? - preguntó el barón d'Ormesan.- Por mi parte ya no me tomo la molestia de contarlos. He cometido algunos que me produjeron dinero, y si hoy no soy millonario, debo culpar más bien a mis apetitos que a mis escrúpulos.

 

En 1901, en unión de unos amigos, fundé la Compañía Internacional Cinematographic, a la que para abreviar llamamos C.I.C. Nuestro propósito era producir una película de gran interés y pasarla luego en los cinematógrafos delas principales ciudades de Europa y América. Nuestro programa estaba bien trazado. Gracias a la indiscreción de uno de los domésticos, pudimos obtener una escena interesantísima que representaba al presidente la República, en momentos en que se levantaba de la cama. Siguiendo idéntico procedimiento, también logramos la filmación del nacimiento del príncipe de Albania. En otra oportunidad, después de comprar a precio de oro la complicidad de algunos funcionariso del Sultán, pudimos fijar para siempre la impresionante tragedia del gran visir MalekPacha, quien, después de los desgarradores adioses a sus esposas e hijos, bebió, por oden de su amo y señor, el funesto café en la terraza de su residencia de Pera.

 

Sólo nos faltaba la representación de un crimen. Pero, desdichadamente, no es fácil conocer con anticipación la hora de un atraco y es muy raro que los criminales actúen abiertamente.

 

Desesperando de lograr por medios lícitos el espectáculo de un atentado, decidimos organizarlo por nuestra cuenta en una casa que alquilamos en Auteuil a esos efectos. Primeramente habíamos pensado contratar actores para un simulacro de ese crimen que nos faltaba, pero aparte de que con ello hubiésemos engañado a nuestros fuguros espectadores al ofrecerles escenas falsas, habituados como estábamos a no cinematografiar más que la realidad, no podíamos satisfacernos con un simple juego teatral por perfecto que fuera. Llegamos así a la conclusión de echar suerte, para establecer quién de entre nosotros debía juramentarse y cometer el crimen que nuestra cámara registraría. Mas ésta fue una perspectiva ingrata para todos. Después de todo, éramos una sociedad constituida por personas de bien y nadie tomaba a broma eso de perder el honor ni aún por fines comerciales. (...)

 

                                    *                                                  *                                                    *

 

Podeu continuar llegint aquesta obra si punxeu açí.