dijous, 26 març de 2015

Li donem veu a... La vida escrita por las mujeres


"La vida escrita por las mujeres" és una obra en quatre volums editada per Cercle de Lectors el 2003, la qual recull una selecció d'escriptores espanyoles i hispanoamericanes, des del segle XIV fins a l'actualitat, una bona mostra del bon fer de les dones a la literatura al llarg de la història.

El primer volum, titulat "Por mi alma os digo", des de l'Edat Mitjana fins a la Il·lustració. El segon volum, "La pluma como espada", abasta del Romanticisme fins al Modernisme. El tercer volum, "Contando estrellas", una primera part del segle XX, el qual es completa amb el quart volum, "Lo mío es escribir".

Il·lustració Slava Fokk
Cadascuna de les autores ve acompanyada d'una introducció biogràfica i un fragment d'algunes de les seues obres més representatives, aquest suficient extens per a fer-nos una bona idea del tipus d'obra i el seu estil. 
Les escriptores més actuals les trobem en el quart volum, que comença en 1960,  noms propers als lectors d'avui dia com són Merce Rodoreda, Carmen Martín Gaite, Ana Mª Matute, elen Poniatowska, Esther Tusquets, Clara Janés, Monstserrat Roig, Rosa Montero o Belén Gopegui.

Una completa antologia que ens permet abastar la història de l'escriptura des de la perspectiva femenina.

dimecres, 25 març de 2015

Enxarxats: Recursos per al foment de la lectura per a les famílies


Resultat d'un cicle de conferències sobre el foment lector a casa i als centres escolars que es va celebrar durant el període entre els anys 2008 i 2011, i organitzades entre l'Associació d'Editors Valencians i el centre de formació per a mestres de València, són una sèrie de recursos que val la pena fer-los un ull, adreçats tant per a professionals relacionats amb l'àmbit educatiu com per als pares. Al capdavant d'elles estava Gemma Lluch, una professional molt lligada a la lectura, de la qual ja vam parlar en aquest mateix apartat la setmana passada.




Aneu a trobar molts consells, guies de com hem de fer, quin és el camí per fomentar la lectura entre els xiquets en general i els nostres fills en particular, una tasca que vol la col·laboració i implicació tant dels mestres com de les famílies, les quals tenen un paper molt important. 

Al costat esquerre trobareu un menú amb títols segons els continguts. Punxeu i anireu directament a ells, en valencià i castellà. Comprovareu que, encara que ja fa temps que es va celebrar aquest esdeveniment, la informació és tan vàlida abans com ara.

Pobles abandonats de la Península Ibèrica, d'Agustí Hernández

Agustí Hernández. Pobles abandonats de la Península Ibèrica. Ed. Universitat de València

Aquest llibre, també presentat aquest mes a la biblioteca, ens proposa un curiós recorregut per la nostra geografia fent una mirada als pobles que hi van ser alguna vegada però que, degut a diferents circumstàncies, van ser finalment abandonats. Els esquelets de les cases, objectes abandonats i antics camins perduren encara, en millor o pitjor estat, recordant-nos que alguna volta també van formar part de la nostra història.

El mateix autor, amb altres col·laboradors, han passejat per ells, fent un inventari i mostrant a través de les fotografies la gran quantitat d'ells, alguns no gaire lluny d'on vivim. Fotografies antigues comparteixen espai amb actuals, mostrant l'abans i l'ara, a les quals acompanya la localització geogràfica i una xicoteta descripció. 

Tenebra, d'Emili Gil


Emili Gil. Tenebra. Ed. per l'autor

Un altre llibre que es va presentar a la biblioteca va ser aquest, Tenebra.  Un relat fantàstic de fets paranormals lligats a diferents edificis de diferents ciutats però on destaca sobre tot París.
Ambientada al moment actual, la lectura d'aquest llibre ens fa de guia per la ciutat, pels seus carrers i llocs més emblemàtics, artístics o literaris, en companyia del personatge principal. Durant la narració anirem alternant entre un món fantàstic i el real, misteris i fets irreals i místics. 

Una lectura màgica, com a poc, que ens proposa obrir la nostra ment i gaudir d'una lectura especial.

Tot el que tinc per ballar amb tu, d'Elvira Cambrils

Elvira Cambrils. Tot el que tinc per ballar amb tu. Ed. del Bullent

Aquest més es va presentar a la biblioteca de Cocentaina aquest llibre, una novel·la, l'autora de la qual fou mestra a l'institut I.E. Pare Arques. 

Fugint dels problemes personals, la protagonista, una dona que es diu Felicitat, es pren unes vacances a l'illa grega de Sérifos. Seguint el destí que li marca el seu nom, trobarà un nou ambient, nous amics, l'amor i un paisatge que li permetrà agarrar de nou les rendes de la seua vida i afrontar allò que veritablement vol. 

Narrat en primera persona, és una novel·la amb un toc intimista i un relat de superació vital, de recerca de la pròpia felicitat i d'allò que cal fer aconseguir-la.

Què has fet, David?

Brigitte Weninger / Eve Tharlet. Què has fet, David? Ed. Artimé

David és un xicotet conillet que viu feliç al camp. Un dia, en alçar-se se'n va a jugar amb el seu amic Freddy però pel camí troba un pal i farà de les seues, trencant i molestant a altres xicotets, encara que sempre sense voler... Quan tots es queixen de les entremaliadures d'en David apareix la seua mamà al rescat, solucionant tot amb carinyo i una besadeta.

La Blanca i el Bru. Fa sol


Marijke ten Cate. La Blanca i el Bru. Fa sol. Ed. Cruïlla

Com que ha eixit un dia molt bo de sol, els amiguets Blanca i Bru han pensat de passar-ho jugant a la platja. És estiu, fa calor i per anar a prendre el sol cal protegir-se perquè els nostres protagonistes no es cremen. A la platja jugaran, es banyaran i menjaran gelats. Quin dia més divertit que han passat!

Adreçat als lectors més menuts, aquest llibre reprodueix un dia d'estiu, amb situacions i activitats properes als xicotets lectors. 

Mira que tinc!

Anthony Brown. Mira que tinc! Ed. Intermon Oxfam

En Joan i l'Albert se suposa que són amics, o almenys coneguts, encara que de seguida ens adonem que en la forma de ser són totalment diferents, tant com l'aigua i l'oli. L'Albert intenta en cadascuna de les pàgines donar enveja a l'Albert amb els seus joguets, disfresses o inclús una possible visita al zoo. Això fa de l'Albert un xiquet roí i insofrible. Però, per al disgust de Joan, l'Albert no reacciona com aquest voldria, sinó que l'ignora. 
Com el lector descobrirà al final del llibre, l'Albert gaudeix d'una qualitat que el fa immune a la cobdícia de la qual fa gala l'Albert.

Mira que tinc és un àlbum il·lustrat reeditat per l'ONG Intermon Oxfam pel valor del missatge que transmet envers els xiquets, ja que tindre moltes coses no ens farà més feliços, i a més, com li passa a l'Albert, podem trobar-nos amb un resultat d'allò més desafortunat. El treball d'un il·lustrador reconegut com Anthony Browne és, sens dubte, un valor afegit per fer-se amb aquest llibre.

dimecres, 18 març de 2015

Li donem veu a... Mary Shelley



Mary Wollstonecraft Godwin (1797-1851), o Mary Shelley després de casar-se amb el poeta Percy Busshe Shelley, va ser una escriptora britànica que es va fer famosa gràcies a l'obra Frankenstein o el Modern Prometeu, publicat el 1818. Des d'aleshores s'han fet mil i una adaptacions i versions, literàries, per al cinema, el teatre i la televisió. 


La història té el seu origen en una visita a casa del poeta Lord Byron qui, una nit de turmenta, els proposà als Shelley pensar una història de terror. Mary va crear aleshores al monstre Frankenstein, resultat dels experiments d'un científic, malhauradamente una criatura prou intel·ligent per a adonar-se de les seues terribles circumstàncies. 


 

RELATO DEL DOCTOR FRANKENSTEIN

Nací en Ginebra, y pertenezco a una distinguida familia. Mis antepasados fueron consejeros y grandes autoridades políticas de la sociedad ginebrina durante muchas generaciones. De hecho, mi padre, desempeñó horadamente numerosos cargos públicos, haciéndose siempre acreedor de una notable reputación. Gue una persona respetada y considerada por todos cuantos le conocían. No en vano había dedicado por entero lo mejor de su vida, incluso parte de su juventud, al servicio de su país. Y lo había hecho con escrupuloso rigos, tanto que no fue hasta la madurez de su vida cuando contrajo matrimonio.

Algunas circunstancias que rodeadon su matrimonio resultan muy ilustrativas referente a su personalidad, y por ello no quiero pasar por alto. 

Uno de sus mejores amigos era Beaufort, un comerciante que, de haber gozado del privilegio de una excelente posición social y un orden económico saneado, pasó a un estado de ruina indefinida y absoluta miseria, cuestión que se explica por la multitud de reveses que se llevó en la vida. La personalidad de Beaufort era algo soberbia, y era una persona orgullosa e intransigente. Con esas características, no es ilógico pensar que, cuando se arruinó definitivamente, no pudo soportar seguir viviendo en un status inferior al que había conocido, lleno de las magnificiencias de una élite exquisita. Por esta razón, tras haber pagado con honor y honestidad su deducas, dedició retirarse de la ciudad de Lucerna en compañía de su hija, para vivir allí, evitando el contacto con sus amigos, y en la triste condición a la que se veía abocado.

Mi padre sentía por Beaufort una sincera y profunda estima, y por ello le resultó sumamente penosa la situación en que se encontraba su amigo. Por otro lado, Beaufort era tan orgulloso, que se negó en numersoas ocasiones a recibir la ayuda de mi padre, mediante créditos y donativos para que pudiera salir al paso de su desgracia económica (...)

Cabaret Biarritz, de José C. Vales


José C. Vales. Cabaret Biarritz. Ed. Destino (Premi Nadal 2015)

El recent Premi Nadal 2015 ha recaigut en una novel·la del gènere policíac amb una original posada en escena. Per encàrrec d'una editorial, l'escriptor George Miet revisa la investigació d'una sèrie d'assassinats que van tindre lloc l'estiu de 1925 en la ciutat francesa de Biarritz. Per tal de muntar la història comença a entrevistar la gent que va ser testimoni, descobrint les peces i implicats i reconstruint els fets.

Cadascun dels capítols està dedicat a l'entrevista entre l'escriptor i diferents persones que vivien a Biarritz en aquella època, donant-li tants punts de vista d'allò que va passar com protagonistes al llibre. Una lectura on no falta l'humor i que ha arreplegat molt bones crítiques entre aquells lectors que s'ha apropat a aquesta novel·la.

Sangre o amor, de Donna Leon


Donna Leon. Sangre o amor. Ed. Seix Barral

Nova entrega de la sèrie protagonitzada pel comissari italià Guido Brunnetti. En aquest llibre haurà d'investigar un cas d'assetjament a una dona, la famosa cantant d'òpera Flavia Petrelli i a les persones del seu entorn. El comissari haurà d'endinsar-se en el món del espectacle e investigar a tots aquells relacionats amb ella i el teatre La Fenice on actua, per tal de descobrir qui és eixe fan obsessionat i avançar-se al seu següent moviment abans que provoque una desgràcia.

Un llibre del gènere d'intriga recomanat per tot tipus de lectors, ja que no són llibres escabrosos ni novel·la negra, i els casos protagonitzats pel Brunetti es centren en una investigació policial. A més, podrem reconèixer molts dels escenaris de la ciutat de Venecia, a Itàlia, i saber-ne més de la faceta personal del comissari.

El tren de los huérfanos, de Christina Baker Kline


Christina Baker Kline. El tren de los huérfanos. Ed. B

Basat en un capítol real de la història als Estats Units entre els anys 1854 i 1929, El tren de los huérfanos és un testimoni del destí que van haver de sofrir milers de xiquets de totes les edats, tots ells orfes, i que vivien als carrers de diverses ciutats de la Costa Est dels Estats Units. A causa d'una decisió política, van ser arreplegats i muntats en aquest tren cap a l'oest, fent diverses parades i exposats com qualsevol mercaderia, a les estacions on tenia parada. Els oferien a aquelles famílies que estigueren dispossats a fer-se'n càrrec d'un o varios d'ells, amb la idea que els adoptessin i trobaren una família, encara que la realitat fou més dura i cruel, doncs molts van veure l'oportunitat de fer-se amb obra de mà barata per treballar al camp.

Contat en dos temps, passat i present, la narració comença a l'època actual on la protagonista és una jove conflictiva, Molly Ayer, a qui condemnen a treballs socials ajudant una dona major de 91 anys, Vivian. Aquesta demanarà la seua col·laboració per possar ordre als seus records, al mateix temps que els comparteix amb Molly. Descobrirem aleshores que Vivian va ser una de les desafortunades viatgeres d'aquest tren i coneixerem més de la història a través de la seua veu. El seu relat, al mateix temps, ajudarà a la jove Molly en la seua complicada situació personal.


La primera paraula de la Mara



Ángel domingo / Miguel tanco. La primera paraula de la Mara. Ed. Narval

És un fet conegut que els pares esperen molt de la primera paraula que pronunciarà el seu fill o filla. I no és diferent en casa de la Mara, la qual està a punt de complir un any i encara no ha dit cap paraula. Els avis, siguen patern o matern, l'animen perquè diga papà o mamà, igual que els pares i el seu germà, que sempre li xiuxiueja alguna cosa a l'orella. Fins que arriba l'aniversari i la Mara obri la boca tractant de pronunciar la seua primera paraula. Quina serà? Haureu de llegir el conte per descobrir-ho, però sí que us diem que va deixar tots bocabadats, excepte el seu germà, que va començar a riure. Una història tendra i divertida per compartir amb els xicotets lectors.

El gran llibre de les famílies



Mary Hoffman / Ros Asquith. El gran llibre de les famílies. Ed. Intermon Oxfam

Si llegiu aquest llibre, us adonareu de la gran varietat de famílies que hi ha al món. Des d'Orient a Occident, el llibre compara la forma de viure de cadascuna, com és el seu treball, com és l'educació dels fills, tradicions i religió que professen i, fins i tot, com són les seues mascotes. Un llibre per descobrir la diversitat de gent que habita el nostre món i afavorir la tolerància envers els que no són com nosaltres.

Coses que puc fer jo tot sol



Lawrence Schimel / Sara Rojo. Coses que puc fer jo tot sol. Ed. Macmillan

L'animalet protagonista d'aquest conte comença a fer-se gran i guanya independència. Ja és capaç de nugar-se les sabates, banyar-se o preparar-se una beguda ell a soletes. Malgrat açò, encara hi ha coses per a les quals necessitarà l'ajuda dels papàs, com per exemple compartir la lectura de contes. Està bé per als xiquets començar a fer soletes coses però sense oblidar que els papàs estaran sempre per ells quan ho necessiten, encara que siga per rebre una gran abraçada. 

divendres, 13 març de 2015

Enxarxats: Vols llegir?, un programa literàri a la ràdio catalana


"Vols llegir?" és un programa radiofònic en la catalana Ràdio Nova, la qual inclou una secció que ens ha cridat l'atenció: "Els lectors que si estimen els llibres". En aquesta s'arrepleguen ressenyes i novetats de llibres en llengua catalana però també publicats al País Valencià. El programa té la traducció en un blog a Internet que podem consultar encara que no tingam accés a la ràdio. El programa sencer també podem baixar-lo en forma de podcast per escoltar-lo en qualsevol moment.

dimecres, 11 març de 2015

Li donem veu a... Fernán Caballero



Cecilia Bölh de Faber y Larrea és el veritable nom d'aquesta escriptora nascuda a la ciutat de Morges (Suïssa) el 1796. Adopta el pseudònim de la ciutat de Ciudad Real que es diu així. Després de tres matrimonis i, a causa d'ells, va viure a Alemanya, Espanya i Puerto Rico, per morir finalment a la ciutat de Sevilla el 1877.


La seua producció literària ve marcada per el corrent costumista del segle XIX, estil que adopta i que descriu la societat que l'envolta i la forma de viure d'aquella època, sense aprofundir en la psicologia dels personatges ni incloure conflictes socials, envoltada d'un aire romàntic.

Una de les seues obres que la va donar a conéixer va ser "La familia de Alvareda", la primera obra llarga que escriu, la versió novel·lada d'uns crims reals que van implicar dues famílies de la ciutat sevillana de Dos Hermanas. L'obra, lliure de drets d'autor, podeu llegir-la a la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes (punxeu al títol). A la biblioteca trobareu l'edició publicada per Crédito Bibliotecario.

I així comença...



CAPÍTULO 1


"Siguiendo la curva que forman las viejas murallas de Sevilla, ciñéndola cual faja de piedra, al dejar a la derecha el río y las Delicias, se encuentra la puerta de San Fernando.
Desde esa puerta se extiende en línea recta sobre la llanura, hasta la base del cerro llamado Buenavista, un camino que pasa sobre un puente de piedra el riachuelo y sube la cuesta bastante pendiente del cerro, a cuya derecha se ven las ruinas de una capilla.
Al contemplar ese camino a vista de pájaro, parece que es un brazo que extiende Sevilla hacia aquellas ruinas como para llamar la atención sobre ellas porque esas ruinas, aunque pequeñas y sin vestigio de mérito artístico, son un recuerdo religioso e histórico, son una herencia del gran rey Fernando III, cuya memoria es tan popular, que es admirado como héroe, venerado como santo y amado como rey, realizando así esa gran figura histórica el ideal del pueblo español.
Después de subida la altura, el camino la vuelve a bajar por el la opuesto y llega a un vallecito por el cual pasa un arroyuelo.
Ha lavado éste tan promorosament esu cauce, que sólose compone de brillantes guijarros y dorada arena. (...)"

Enxarxats: la web de Gemma Lluch


I qui és aquesta dona perquè comentem sobre ella? Doncs és professora titular de Filologia Catalana a la Universitat de València i, allò més interessants per nosaltres, especialista en literatura infantil i juvenil. Col·labora en diversos Masters relacionats amb la literatura per als més joves i ha publicat diversos llibres sobre la matèria, publicacions que podeu veure a la web amb una xicoteta sinopsis sobre els continguts que tracten.
A més, deixa la seua opinió personal sobre temes al voltant del llibre i la lectura, així com de la seua didàctica a les aules. Per això, també seria molt recomanable que els mestres i educadors es donaren una volta per aquest racó que ha creat Gemma Lluch. 


El asesinato de Pitágoras, de Marcos Chicot

Marcos Chicot. El asesinato de Pitágoras. Ed. Duomo

Ambientat en la Grècia antiga, ens trasllada a l'època de Pitàgores, l'any 510 abans de Crist. Aquest està triant successor entre els sis mestres de la seua comunitat quan el que ha sigut triat apareix mort. Aleshores, Pitàgores demana ajuda al seu amic i investigador, l'egipci Akenon, qui deixarà que l'ajude la filla del filòsof, Ariadna. Entre els dos s'inicia una relació prou especial, mentre arreplegen pistes i tracten de donar amb el o els culpables.

Un llibre en el qual trobarem un argument que uneix diversos gèneres literàris, amb tocs d'intriga, història, amor, i que agradarà a molts tipus de lectors. Una lectura molt entretinguda resultat d'un ritme narratiu àgil, en el que passen moltes coses, que ens proporciona moltes dades històriques (l'autor va estar tres anys documentant-se i això es nota) i uns personatges ben perfilats. 

Curiosament, aquest llibre és un dels casos que van ser èxit després que l'autor el va autoeditar i penjar en Amazon. La novel·la havia quedat entre les deu finalistes del Premi Planeta 2012 però no s'havia publicat en paper, fins ara. 

Cierra los ojos, de Sophie MacKenzie



Sophie MacKenzie. Cierra los ojos. Ed. Principal de los Libros

Gen Loxley és una dona marcada per la pèrdua d'un bebé vuit anys enrere. Des d'aleshores Gen no ha sigut la mateixa, malgrat el suport del seu home, l'Art, que ara l'anima perquè es faça una fecundació invitro. Però per a la Gen seria una traïció envers la seua filla morta, Beth, i es nega, davant la frustració de l'Art que vol passar pàgina, la qual cosa Gen no pot. 

I un dia, per sorpresa, Gen obri la porta a una desconeguda que arriba a sa casa i li diu que la Beth és viva. Trasbalsada per la noticia, inicia la recerca seguint les indicacions de la dona, germana de la infermera que la va assistir al part. 

Un thriller amb molt bon ritme narratiu, al voltant d'un misteri i amb més d'una sorpresa per al lector.

La artesana del vidrio, de Petra Durst-Benning


Petra Durst-Benning. La artesana del vidrio. Ed. Maeva

Al segle XIX, en un poble de l'oest d'Alemanya viuen tres germanes, Johanna, Ruth i Marie, filles d'un artesà del vidre. Quan inesperadament mor el pare, queden soles, sense mitjans de sobreviure, doncs, encara que saben l'ofici del vidre, les dones no podien treballar en eixa època i depeníen dels homes per a tot.
Després de buscar ajuda i passar diverses circumstàncies, Johanna s'emplea en un comerç en un poble veí, Ruth es casa i Marie segueix fent dissenys en vidre malgrat saber que ningú no els valorarà.
La desgraciada vida de les tres camviarà i millorarà substancialment quan un comerciant americà descobreix els dissenys de la Marie i li proposa associar-se amb ell.

Un llibre que ens descobreix on va néixer la tradició de les típiques boles que pengem als arbres de nadal i, al mateix temps, saber més d'una època marcada pel masclisme i les dificultats que patien les dones soles sense un home al seu costat. A més d'una lectura d'allò més atraient, no sols per a lectors del gènere històric.

L'Àlex i en Gandhi a l'Equador





Anna Manso/ Emilio Urberuaga. L'Àlex i el Gandhi a l'Equador. Ed. Intermon Oxfam

Us presentem  a l'Àlex i el seu gos Gandhi, a qui va conéixer a Moçambic en una de les seues aventures recorrent el món. L'Àlex estudiava a un internat però com que el món és massa interessant per estar tancat entre quatre parets, es va escapar. Per això, també fuig de la detectiu Frida, que vol atrapar-lo perquè torne a l'escola.

En aquesta nova aventura l'Àlex viatja a l'Equador, explicant allò que veu al lector, com viuen a eixe país, gent que coneix, les seus costums, però no té temps per encantar-se perquè la Frida li va al darrere.

Ser amigos



Arianna Papini. Ser amigos. Ed. Kalandraka

Els xiquets comencen l'escola i coneixen altres companys de joc, socialitzen i es relacionen. Però, què significa ser amics? La resposta la trobareu si llegiu aquest àlbum il·lustrat adreçat a prelectors i primers lectors. Idees com estar per a l'altre, gaudir de la mútua companyia i trobar suport per qualsevol cosa que necessitem. Frases curtes en majúscula van alternant-se amb el dibuix de diferents parelles d'animals i amiguets, com es pot veure a la portada del llibre. Com s'adonarem, tindre amics té moltes coses bones i, com  més en tinguem, doncs millor, no trobeu?

Hoy salimos, de la col·lecció Toca, toca



Toca, toca. Hoy salimos. Ed. Combel

La col·lecció Toca, toca juga amb el tacte i la lectura visual per a prelectors. Cadascun dels llibres tracta accions i situacions quotidianes properes al xiquet o xiqueta, il·lustrat amb colors vius i dibuixos infantils que cridaran la seua atenció. El text és mínim i el conte invita a anar experimentant el tacte amb diferents textures que anirem trobant durant la lectura, a més de jugar a obrir pestanyes i observar i identificar allò que fan els xicotets protagonistes: llegir, passejar per la ciutat, anar al col·le, jugar al parc,...  I, adaptat per l'edat dels xiquets, està fet en cartó dur perquè es puga manipular moltes voltes.

Si punxeu en aquest enllaç, anireu a la web de l'editorial on hi ha altres títols de la col·lecció. 




dimecres, 4 març de 2015

Li donem veu a... Virginia Woolf


Virginia Woolf (1882-1941), fou una escriptora britànica, considerada una de les precursores de la novel·la moderna. Va créixer rodejada d'un ambient culte i literari fomentat per la seua família i  va formar part d'un grup important d'intel·lectuals britànics de l'època, anomenat Bloomsburry, al qual pertanyia també el que seria el seu home, l'economista Leonard Woolf. Aquest creà una editorial, la qual va publicar la major part de la producció literària de la seua dona. En bona part de la seua obra va deixar constància del seu pensament feminista, fent una defensa de la dona en general i de les escriptores en particular, renegant de la submissió de la dona envers l'home. Va dedicar la seua vida a la literatura, malgrat que li va tocar viure una època en què l'educació formal estava reservada als homes i Virginia sempre es va lamentar de no haver tingut accés a la universitat. 
Entre les obres més conegudes estan La señora Dalloway (1925), Orlando: una biografía (1928) o Una habitación propia (1929).



Una de les seues obres fou Flush, en la qual llegim sobre la vida d'un matrimoni a través de la mirada del seu gos. Una obra original i divertida que va publicar el 1932, i de la qual reproduïm el començament:




CAPÍTULO PRIMERO
"THREE MILE CROSS"

"Universalmente se reconoce a la familia de la que descendía nuestro biografiado como una de las de más rancia estirpe. Por tanto, no es extraño que el origen de este apellido se pierda en la oscuridad de los tiempos. Hace muchos millones de años, el país que hoy se llama España bullía con los fermentos de la Creación. Pasaron siglos; apareció la vegetación; donde hay vegetación ha decretado la Naturaleza que haya también conejos; y dondequiera que hay conejos quiere la Providencia que haya perros. Todo esto es irrefutable. Pero eimpiezan las dudas y las dificultades en cuanto nos preguntamos por qué se llamó spaniel al perro que cazaba al conejo. Algunos historiadores afirman que cuando los soldados cartagineses desembarcaron en España, dritaron a una: "¡Span! ¡Span!", porque veían salir a los conejos, como flechas, de entre la maleza. Todo el país rebosaba de conejos. Y span en cartaginés significa conejo. Por eso llamaron al país Hispania, o tierra de conejos; y a los perros, a quienes se descubrió casi al mismo tiempo persiguiendo a los conejos se les llamo Spaniels o perros conejeros."


Enxarxats: Escritoras, literatura en femení

http://escritoras.com/


Amb motiu del Dia de la Dona recordem una web dedicada a les dones escriptores: Escritoras.com. Un lloc a Internet que recull tot tipus d'informació, notícies, ressenyes literàries, premis i novetats al voltant de les escriptores en llengua espanyola.


http://escritoras.com/obras/


Hi ha un apartat que recull el nom de totes les que de moment estan present, en la pestanya "Escritoras", on podem buscar per ordre alfabètic pel cognom. No cal dir que totes les lletres inclouen moltes, moltes dones que cal recordar en la gran majoria, doncs formen part ja de la història passada i, d'altres, contemporànies, que estan de plena actualitat. Només hem d'entrar en la pestanya "Libros" on s'inclouen les novetats que van editant-se i donar testimoni de la seua presència destacada en el panorama literari en qualsevol gènere. Féu un ull i descobriu-les navegant per aquesta fantàstica web.



Mujeres de negro, de Josefina Aldecoa

Josefina Aldecoa. Mujeres de negro. Ed. Anagrama

Gabriela i Juana, mare i filla, fugen de l'Espanya franquista, exiliades a Mèxic per les idees polítiques de Gabriela, després d'enterrar el seu home que havia lluitat al bàndol republicà. Al nou país Gabriela es casa amb un ric burgés i mare i filla comencen una nova vida. Gabriela, que era mestra, munta una xicoteta escola per als fills d'aquells que treballen per al matrimoni. Però Juana té altres plans, desitjos i una manera de pensar contraposada a la de sa mare, una dona marcada pels successos a Espanya, a la que Juana decideix tornar, ingressar a la Universitat i unir-se a la resistència contra la dictadura. 

Aquest títol és continuació de Historia de una maestra, on la veu narrativa és Gabriela, qui conta la seua vida abans de la guerra com a mestra.

La esposa del dios del fuego, d'Amy Tan

Amy Tan. La esposa del dios del fuego. Ed. Tusquets

Les dones són les protagonistes indiscutibles dels llibres de l'escriptora xinesa, Amy Tan. Sol enfrontar a membres femenins d'una mateixa família, les quals oculten secrets i no s'entenen per les diferències culturals i generacionals. I aquest és el cas de La esposa del dios del fuego.

Winnie i Pearl són mare i filla i viuen als Estats Units. Emigrants, Pearl ha nascut al país americà i la seua forma de pensar i viure xoca frontalment amb les de sa mare, una dona que ha patit l'educació masclista xinesa i un matrimoni de maltractaments.
Quan Helen, una dona propera a Winnie està a punt de morir, li demana que li revele a la seua filla la veritat de la seua història, la qual cosa farà que se sinceren mare i filla i millore la relació entre elles.

La condesa hereje, de Peter Berling

Peter Berling. La condesa hereje. Ed. Debolsillo

La Condesa Hereje és el primer llibre d'una trilogia ambientada a l'època medieval i té com a protagonista a una dona jove: Laurence de Belgrave. Amb un caràcter rebel i aventurer, amb unes idees gens compatibles per una dona medieval, no dubtarà en disfressar-se d'home i lluitar a les Croades contra els càtars, mentre va a la recerca del Sant Grial.  

Misteri, aventura, historia i intriga al voltant d'un element religiós de llegenda.



La bruixa Brunilda i el seu ordinador


Valerie Thomas / Korky Paul. La bruixa Brunilda i el seu ordinador. Ed.Blume

La bruixa Brunilda està encantada amb el seu ordinador nou. En ell pot guardar els seus encanteris i tindre accés a la seua màgia fàcilment, per això, decideix que ja no necessitarà ni la vareta ni el llibre d'encanteris. Però també s'oblida del seu inseparable gat Bru i aquest, decidit a desfer l'encanteri que té a la seua amiga atrapada davant la pantalla de l'ordinador, una nit farà de les seues, la qual cosa posarà en problemes la Brunilda.
Una lectura per adonar-se d'allò obsessionats que podem caure davant les noves tecnologies si no es fem servir de manera adecuada.

Frida



Jonah Winter / Ana Juan. Frida. Ed. Alfaguara

La Frida Khalo (1907-1954) fou una pintora i poeta mexicana. Però la Frida, com tots, va ser xiqueta i és a partir de la seua infantesa com aquest conte apropa al xicotet lector qui va ser i la seua obra. A eixa visió infantil de l'artista contribueixen les il·lustracions de l'Ana Juan, les quals s'acompanyen de frases curtes, una lectura adreçada a primers lectors. Així, sabrem que tenia sis germanes, que no li agradava el col·le i que una volta es va posar molt malalta i, sense poder eixir del llit, va començar a dibuixar. 

Ara que s'apropa el 8 de març, aquest llibre és una bona forma de recordar una de les dones més excepcionals i més reconegudes a tot el món, la qual no es va deixar véncer per les adversitats. 


Cinco minutos de paz


Jill Murphy. Cinco minutos de paz. Ed. Edhasa

Ai les mares, sempre pendents de tot a casa i sovint carregades de faena. Però també tenen dret al seu temps, encara que a voltes no és gens fàcil trobar-lo. Cinc minuts, això demana la mare elefant d'aquest conte per gaudir d'un relaxant bany sense que els seus tres fills la molesten. Prompte quedarà clar que és una tasca impossible, així que caldrà adaptar-se a les circumstàncies i gaudir d'un bany col·lectiu. I pegar a fugir en moment de distracció encara que siga per robar uns minuts més de tranquilitat.
Una lectura que provoca més d'un somriure, encara que sabem de més d'un adult se sentirà més que identificat. 

dimecres, 25 febrer de 2015

Li donem veu a... Emilia Pardo Bazán





Emilia Pardo Bazán va néixer en La Coruña el 1851, en una família de la noblesa, i des de xicoteta va mostrar la seua afició per la literatura i l'escriptura. És una de les representants més importants de la literatura espanyola i es coneguda sobretot per l'èxit que va tindre un dels seus llibres: Los Pazos de Ulloa (1886).  Ambientada en una zona rural de Galícia, mostra l'enfrontament inevitable entre la població rural i els personatges ben educats vinguts de la ciutat.



El llibre ha tingut nombres adaptacions per la televisió i el teatre des de que es va publicar per primera vegada. En la web de RTVE es poden vore els quatre capítols de les que consta la sèrie (1985). 





Tomo I

1.


Por más que el jinete trataba de sofrenarlo agarrándose con todas su fuerzas a la única rienda de cordel y susurrando palabritas calmantes y mansas, el peludo rocín seguía empeñándose en bajar la cuesta a un trote cochinero que descuadernaba los intestinos, cuando no a trancos desigualadísimos de loco galope. Y era pendiente de veras aquels repecho del camino real de Santiago a Orense, en términos que los viandantes, al pasarlo, sacudía la cabeza murmurando que tenía bastante más declive del no sé cuántos por ciento marcado por la ley, y que sin duda al llevar la carretera en semejante dirección, ya sabrían los ingenieros lo que se pescaban, y alguna quinta de personaje político, alguna influencia electoral de grueso calibre debía andar cerca.

Iba el jinete colorado, no como un pimiento, sin ocomo una fresa, encendimientos propio de personas linfáticas. Por ser joven y de miembros delicados, y por no tener pelo de barba, pareciera un niño, a no desmentir la presunción sus trazas sacerdotales. aunque cubierto de amarillo polvo que levantaba el trote del jaco, bien se advertía que el traje de mozo era de paño negro liso, cortado con la flojedad y poco gracia que distingue a las prendas de ropa de seglar vestidas por cléridos. Los guantes, despellejados ya por la tosca brida, eran asimismo negros y nuevecitos, igual que el hongo, que llevaba calado hasta las orejas (...)

Enxarxats: aplicació mòvil del Diccionari normatiu valencià


L'Acadèmia Valenciana de la Llengua acaba de posar en marxa l'aplicació per a dispositius mòbils del seu Diccionari Normatiu de la Llengua Valenciana. Estarà disponible tant per mòbils android com IOS, la seua descarrega és gratuïta i és la traducció del diccionari que es pot consultar a la web de l'Acadèmia, el qual ja ha rebut més de tres milions de consultes digitals d'ençà que es va posar en marxa fa ara un any.

Els enllaços següents us duran a les tendes de Google Play i Itunes per descarregar-lo:

Diccionari normatiu per a ANDROID.

Diccionari normatiu per a IOS








Hombre sin mujeres, de Haruki Murakami

Haruki Murakami. Hombres sin mujeres. Ed. Tusquets

El 3 de març es publica a Espanya l'últim llibre de l'escriptor japonés Haruki Murakami. En aquesta ocasió canvia la novel·la per un recull de relats curts, set en concret, protagonitzats per homes i dones amb diferents circumstàncies amoroses. Uns que comencen una relació, altres que l'acaben, d'altres que pateixen un amor no correspost o impossible i d'altres immersos en plé enamorament. El denominador comú a tots ells són les dones, les quals al final desapareixen de les vides d'eixos homes que les han estimades, deixant la seua empremta en ells. 

El gabinete del alquimista muerto, de Carlos Poveda

Carlos Poveda. El gabinete del alquimista muerto. Ed. Círculo de Lectores

En el París de principis del segle XIX un home, monsier Ferdinand Bonancieux apareix assassinat a la seua mansió. Sense pistes el misteri de la seua mort augmenta en trobar-se un laboratori d'alquímia amagat a sa casa i unes anotacions sobre el propòsit de Bonancieux de fer-se amb la pedra filosofal.

Una investigació complicada on pareix que tots els que el coneixien amaguen secrets i res és allò que pareix.

Reflexiones del señor Z, de H. M Enzensberger

Hans Magnus Enzensberger. Reflexiones del señor Z Ed. Anagrama

Els visitants d'un parc trobaran en un racó un curiós personatge vestit amb traje i barret. Aquells que es paren a escoltar-lo el sentiran opinar sobre tot tipus de temes socials i realitats del món en el qual vivim hui en dia, reflexions que volen increpar aquell que escolta, i que a voltes respon a les qüestions platejades per aquests personatges.

Enzcensbergers desgrana tot tipus de temes i inquietuds a través de la veu del protagonista del seu últim llibre.

Matisse



Patricia Geis. Matisse. Ed. Combel (col·lecció Mira qué artista!)

Matisse fou un pintor francés que va viure al segle XVIII i que destaca per l'ús dels colors a la seua obra. Aquest llibre que us recomanem, i que tenim a la biblioteca, pot servir d'introducció a aquest destacat artista per als xiquets, de manera lúdica i molt entretinguda. De fet tot el llibre està plé de troquelats, pop-up i solapes, la qual cosa fa la lectura molt amena. S'acompanyen de textos breus, moltes frases que va dir el mateix Matisse i que reflecteixen la seua forma de pensar i crear.

Un llibre d'informació diferent i curiós per apropar als menuts el pintor i a l'home que va ser. Si us ha agradat, dins de la mateixa col·lecció tenim un altre títol dedicat a la Monna Lisa i l'obra de Leonardo da Vinci.

Esqueleto ladrón



Pablo Albo / Lucía Serrano. Esqueleto ladrón. Ed. Thule

No és una temàtica que predomina massa als llibres infantils, però també hi ha xicotets lectors que s'atreveixen amb els contes de por. I a ells els recomanem aquest llibre sobre un esquelet amb molt de fred que es passeja per la casa d'un xiquet, quan aquest el descobreix, quan passa un fet esgarrifós, que millor el descobriu vosaltres. Un consell, aquest llibre no és molt recomanable per llegir abans d'anar a dormir... esteu avisats!
Hem de destacar el gran treball que han fet Lucía Serrano per la història com Pablo Albo amb la il·lustració, per l'excel·lent posada en escena.

Cuando os hagáis pequeños



Uxue Alberti / Aitziber Akerreta. Cuando os hagáis pequeños. Ed. Kalandraka

Aquest és un d'aquells contes que recomanem llegir adults i xicotets junts doncs és una lectura, encara que parega estrany, adreçada als grans. Aquells que s'han oblidat de la infantesa i allò que significa, sobretot gaudir i no preocupar-se per les formalitats i límits del món adult.


Cuando os hagáis pequeños
no tendréis que ir a trabajar
En vez de eso, podéis saltar en los charcos
hasta convertiros en ranas…

dimecres, 18 febrer de 2015

Li donem veu a... Alba Fluixà


Poetessa valenciana (Alzira, 1988), llicenciada en Belles Art, ha sentit des de sempre passió per la literatura i l'art. A la biblioteca de Cocentaina vam tindre el plaer de comptar amb la seua presència l'any 2014 en el dia de de la Dona. Va llegir un dels seus poemes del llibre En el camí de l'alba (Ed. Germania), del qual us invitem a llegir aquest poema:



Llança una moneda a l'aire!
Si cau cara, em veurà
la faç més encantadora. 
Seré amable i educada,
extremadamente atenta i considerada,
correcta i mesurada com una hotessa.
Però només si cau la creu seràs
vertaderamente afortunat,
perquè veuràs sota la la closca
la meua cara més visceral,
irònica, encesa i passional, 
la cara aguda, la penentrant,
la que, potser, de vegades,
et faça mal
però, de totes totes,
l'única real.

Enxarxats: Juniortube, un canal de vídeo a Internet per a xiquets


Una versió del conegut Youtube en tenim en aquest Juniortube, una aplicació per a públic infantil disponible només per a dispositius Ipad i Iphone, i que funciona de filtre per a vore continguts del Youtube de forma segura, evitant aquells continguts que no són adients per a ells.

L'aplicació permet creat llistat de vídeos trets del Youtube que es poden vore a través de la aplicació, es poden crear vídeos i afegir anotacions. Tot allò que fem es sincronitza perquè els continguts s'actualitzen independientment del dispositiu que utilitzen, i rebem notificacions quan hi ha camvis.

No és gratuïta, val 0.99 euros (un preu molt raonable tenint en compte la seua finalitat) i podeu descarregar-la a la Appstore d'Apple.


El atelier de los deseos, d'Agnès Martin-Lugand

Agnès Martin-Lugand. El atelier de los deseos. Ed. Alfaguara

L'autora francesa de La gente feliz lee y toma café, un novel·la autopublicada que es va convertir en un bestseller l'any passat, publica nou llibre, El atelier de los deseos.

Iris, la protagonista principal, és una jove interessada en treballar al món de la moda. Però els seus pares ja li ténen feta la vida i pensen que casar-se amb un home de diners és tot allò que ella necessita. Casada però infeliç, un dinar familiar li donarà l'oportunitat de viatjar a París i fer realitat el seu somni. Entremig es creuarà un home, Gabriel, tan conflictiu com atractiu, el qual serà un important inconvenient per a Iris.

Comprats els drets dels dos títols, prompte podrem vore la seua adaptació als cinemes.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...