I tal dia com avui, no podríem oblidar-nos dels nostres autors poetes.
El Consell Valencià de Cultura de la Comunitat Valenciana va publicar el 1993 una sel·lecció de l'obra poètica de Francisco Brines (Oliva, 1932), personatge valencià destacat, membre de la Reia Acadèmia Espanyola i home de lletres. Encara que poc coneguda, la seua obra és amplia, amb la qual també va aconseguir nombrosos premis, entre els que destaquem el Premi Nacional de Poesia (1987) o el IV Premi de Poesia Federico García Lorca (2007). Així, aquesta antologia és un reconeixement d'un dels poetes valencians vius perquè el seu poble el conega. Per començar, açí us deixem un fragment d'aquest llibre:
El Consell Valencià de Cultura de la Comunitat Valenciana va publicar el 1993 una sel·lecció de l'obra poètica de Francisco Brines (Oliva, 1932), personatge valencià destacat, membre de la Reia Acadèmia Espanyola i home de lletres. Encara que poc coneguda, la seua obra és amplia, amb la qual també va aconseguir nombrosos premis, entre els que destaquem el Premi Nacional de Poesia (1987) o el IV Premi de Poesia Federico García Lorca (2007). Així, aquesta antologia és un reconeixement d'un dels poetes valencians vius perquè el seu poble el conega. Per començar, açí us deixem un fragment d'aquest llibre:
El niño es inocente,
y esta verdad es cierta.
El destino del hombre es ese grano diminuto de arena
que el viento arrastra ciego;
la ola de la mar que curva el cuerpo
y muere, o pasa y llega hasta la orilla;
es esa llama que, unida con las otras
en la hoguera, no sabemos si ha muerto.
Al vivo le entristece la impotencia
del destino del hombre.
Mirad: el inocente murió junto a una tapia
de Belén, huía con la madre,
pero el tirano poderoso, nunca ahíto
de mortandad, homicida de su propia familia,
temiendo po la hartura de su vientre,
la complacencia de su sexo,
impulsó con la voz una sentencia oscura.
El destino del hombre es ese grano diminuto de arena
que el viento arrastra ciego;
y ese viento furioso es, muchas veces,
la libertad sin límites de un hombre,
la ruin voluntad que apaga una existencia
sin poder sufienciente para salvar la propia.
Otro niño vivió treinta y tres años, triste
por ver un mundo tan maldito.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada