Eric Battut. El gato que sonríe...Ed. Kókinos
En algun lloc que desconeixem hi ha un país molt bonic, assollejat, amb una muntanya, una casa i un arbre. I allí viu un gat negre, amb les orelles punxegudes, els bigots tesos i que mai riu.
De sobte un dia va aparèixer un monstre molt famolenc, que volia menjar-se'l. Però el gat que mai riu era molt ràpid i astut, cada vegada que el monstre pegava un mos, escapava i aquest anava menjant-se les coses del país: la flor, la casa, la muntanya, el sol... fins que finalment se'l va engolir.
El monstre estava tan content que va començar a riure, reia molt, moltíssim, i tant va riure que va traure tot el que s'havia menjat. I ara, el gat negre, amb les orelles punxegudes i els bigots tesos, també riu.
Un llibre molt acolorit, per a que pugau llegir-lo aquestes vacances i impedir que el monstre es menge els colors tan vius de les il·lustracions ... i com no, al gatet.
De sobte un dia va aparèixer un monstre molt famolenc, que volia menjar-se'l. Però el gat que mai riu era molt ràpid i astut, cada vegada que el monstre pegava un mos, escapava i aquest anava menjant-se les coses del país: la flor, la casa, la muntanya, el sol... fins que finalment se'l va engolir.
El monstre estava tan content que va començar a riure, reia molt, moltíssim, i tant va riure que va traure tot el que s'havia menjat. I ara, el gat negre, amb les orelles punxegudes i els bigots tesos, també riu.
Un llibre molt acolorit, per a que pugau llegir-lo aquestes vacances i impedir que el monstre es menge els colors tan vius de les il·lustracions ... i com no, al gatet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada