En realitat es deia Gustavo Adolfo Domínguez Bastida, adoptant el sobrenom de Bécquer. Nascut en Sevilla (1836), aquest poeta fou membre del moviment del Romanticisme. Es va dedicar a escriure de jove sense sort fins que d'un amor no correspost va crear les seues rimes. Després de casar-se i per tal de procurar per la seua família, escriví algunes de les seues llegendes que ens han arribat fins avui. La seua obra es va pedre durant el moviment revolucionari de 1968. Foren amics seus, després de la mort de Bécquer, els que van reunir tota la seua creació literaria que es conservaba publicada en periòdics de l'època, incloent les rimes i les llegendes. A més de les arxiconegudes Rimas y Leyendas, també va escriure entre altres Historia de los Templos de España(1857), Cartas literarias a una mujer (1860-61), Cartas desde mi celda (1864), obres teatrals, col.laboracions en periòdics i una obra pictòrica amb el seu germà Valeriano, que era pintor.
La seua obra és la representació més elevada del romanticisme espanyol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada