dimecres, 2 d’abril del 2008

Llegim els clàssic: Tomas de Iriarte

Tomas de Iriarte va nàixer en 1750 a Santa Cruz de Tenerife. Pertanyia a una família molt culta i va estudiar llengues i literatura. Va ser oficial traductor de la primera Secretaria d'Estat , a més de encarregar-se de la biblioteca del seu oncle, Juan de Iriarte, de la traducció dels seus llibres, de les seues propies, i cuidava de les edicions de la Gramàtica del seu oncle.
La seua carrera literaria es va iniciar com traductor de teatre francés. Va ser el primer dramaturg que uneix les característiques del teatre neoclàsic amb els gustos populars. Entre les seues obres podem citar Hacer que hacemos, La librería, La señoria malcriada, El señorito mimado i Guzmán el Bueno.
Però aquest escriptor és sobre tot conegut per les seues faules, que molts crítics consideren millors que les de Samaniego. Açí teniu un exemple:
El Burro Flautista
Esta fabulilla,
salga bien o mal,
me ha ocurrido ahora
por casualidad.
Cerca de unos prados
que hay en mi lugar,
pasaba un borrico
por casualidad.
Una flauta en ellos
halló, que un zagal
se dejó olvidada
por casualidad.
Acercóse a olerla
el dicho animal,
y dio un resoplido
por casualidad.
En la flauta el aire
se hubo de colar,
y sonó la flauta
por casualidad.
«iOh!», dijo el borrico,
«¡qué bien sé tocar!
¡y dirán que es mala
la música asnal!»
Sin regla del arte,
borriquitos hay
que una vez aciertan
por casualidad.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...