 |
| Il·lustració studio Guardabosques |
Ni canta, ni vola,
ni sap què fer,
l'ocell de paper.
L'ocell no canta:
no brolla vida
de la complanta.
I el cant que falla,
tot l'altre immola:
l'ala no salla,
l'ocell no vola.
Com que poc és
ser presoner
de no ésser res,
no sap què fer.
I en un racó,
joguina fútil,
jau de cantó
l'ocell inútil.
Fou modelat
per mà d'infància,
i abandonat
per inconstància.
I ara, tot sol,
sense esperança,
orfe d'un vol
que no s'atansa,
resta l'ocell de paper,
que ni canta, ni vola,
ni sap què fer.
"Antologia de poetes catalans. De Maragall als nostres dies. Segona part".
Ed. Galaxia Gutemberg
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada