Autor desconegut
Quin descans per al cor!
Ja s'ha inventat la màquina
amb ulls que ploren per nosaltres.
No caldrà tindre pena
ni pes al pit.
D'ara en avant, l'enginy
s'engolirà les llàgrimes;
mai no relliscarà una gota
d'amargor pel rostre
on tants cristalls de sal rodoladora s'hi trencaren.
De momento, alleujament tromfal del plor.
Quin oblit de rius amargs!
Quina beneita bonança!
Ara solament resta saber
si l'eixutesa sedenta i perllongada
enyorarà la humita brillantor
a les bassetes dels ulls tebis; si enyorarà
un fil de rierol brillós de càlida ploralla
per tal d'humanitzar-nos de bell nou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada