Il·lustració Paolo Domeniconi |
De nit a l'ample món
no s'atura la vida
Hi ha vaixells, hi ha la mar
i trens com un llarg xiscle
De finestrons endins
qui no dorm és que vetlla
un regalim de llum
es veu a alguna escletxa
Si algú va pel carrer
Té la petjada fora
El gos, lladruc a punt,
darrere de la porta
prou flauteja el gripau
però el llop té un ull que guaita
De tant en tant al cel
hi ha una estrella que es cansa.
Albert Ráfol-Casamada
"Signe d'aire" Obra poètica, 1939-1999
Ed. Proa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada