Dones, crits des del silenci: Poema del Mío Cid, afrenta de Corpes

 

Il·lustració Javier Alcalde

Dins del poema El Cantar del Mio Cid es narra un episodi que té a veure amb les filles del Cid, la senyora Elvira i la senyora Sol, casades ambdues amb dos nobles lleonesos, els Infants de Carrion. El poema conta com aquests es posen en evidència durant la batalla contra els musulmans a València i són objecte de burla, per la qual cosa es venjaran a través de les filles del Cid. 

Encara que El Cantar del Mio Cid és ficció,  és testimoni de la violència real contra la dona en l'Espanya medieval. En aquella època entenien que la dona era un ésser inferior, subordinada a l'home, del qual depenia per a tot. De fet, El Cid les utilitza com a moneda de canvi per a millorar el seu estatus. I per suposat, se la podia castigar... 

Però no oblidem que parlem de l'Edat Mitjana, una època obscura plena de superstició i idees retrogrades fruit de la falta d'educació. Ara en ple segle XXI, no hi ha excusa per repetir aquestes actituds.

En el robledo de Corpes entraron los de Carrion,

los robles tocan las nubes, ¡tan altas las ramas son!

Las bestias fieras andan alrededor.

Hallaron una fuente en un vergel en flor;

mandaron plantar la tienda los infantes de Carrión,

allí pasaron la noche con cuantos con ellos son;

con sus mujeres en brazos demuéstranles amor;

¡mal amor les mostraron en cuanto salió el sol! (...)

Todos se habían ido, ellos cuatro solos son,

así lo habían pensado los infantes de Carrión:

"Aquí en estos fieros bosques, doña Elvira y doña Sol, 

vais a ser encarnecidas, no debéis dudarlo, no.

Nosotros nos partiremos, aquí quedaréis las dos;

"no tendréis parte en tierras de Carrión.

Llegarán las nuevas al Cid Campeador,

así nos vengaremos por lo del león."(...)