A principis de curs, quan l'estiu es retira, davant l'escola cauen unes prunes estranyes que no recull ningú. Podrida i trepitjada, per monges i per nens, pels avis i els cangurs, la fruita deixa anar una fortor simpàtica d'excrement infantil. Mentre l'octubre gasta les últimes monedes, la fortor s'evapora i els pruners es transformen en un festival groc. Quan ja dalt de les branques, i al moneder d'octubre, tot l'or s'ha malversat, davant d'aquell col·legi, sobre el novembre asfàltic, la moqueta de fulles excita com un juny.
Encara l'any passat, una nena xiclava corrent per la moqueta o desfeia les fulles amb jocs indiferents. En canvi ara avnaça, sense jocs ni rialles i amb neguit intimista, sobre aquest groc final, cap a la boira oberta dels primers freds que entén.
Enllà dels grocs amables,
sola,
sense els almívars
els dies que comences:
per l'asfalt i la intriga salda de l'hivern.
"Tenebra blanca. Antologia del poema en prosa en la literatura catalana"
Ed. Proa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada