L'escriptora espanyola Emilia Pardo Bazán (1851-1921) va cultivar també el gènere literari dels contes. Com a dona feminista, avançada al seu temps, en una època molt tradicional respecte al paper desenvolupat per les dones, era conscient de la violència (sexual, psicològica, física) que podien viure moltes d'elles.
Aquest llibre recull trenta-cinc contes on les protagonistes són dones de qualsevol classe social, que patien tota mena de violència masclista. En conjunt l'obra permet assolir una realitat social que quedava amagada darrere les portes de les cases i que l'escriptora denuncia. No obstant això, en alguns dels contes l'escriptora es permet donar força a algunes de les protagonistes que es neguen a seguir el dictat de la societat i es rebel·len al seu destí de dones maltractades.
Una lectura molt actual, malgrat el temps passat d'ençà que es va escriure, a través de la ploma d'una dona defensora dels drets de les dones i convençuda de la igualtat entre dona i home, idees que va plasmar en tota la seua obra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada