Queda damunt dels llavis un record
vague, taronges en la nit encesa,
mentre que arriben els ocells al pit
a fer niuada. Tal vegada,
cal recobrar, potser demà,
l'aigua freda de platges velles,
recuperar el rastre pres
d'uns cossos plens d'aquell silenci.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada