dimecres, 28 d’abril del 2021

Pessiguets de llibres: El mestre de dibuix, de Àngels Gardella

"Devia ser prop del migdia quan, sense saber ben bé com, l'Agnès va arribar fins a la clariana del bosc on hi havia els gitanos y el mag portuguès. Els va sentir abans de veure'ls i es va amagar darrere una gran mata de llentiscle per poder-los mirar sense ser vista. Tenien la mona lligada amb una cadena al peu del carro. Algú que ella no hveia estava afinant una guitarra. Aquell so resultava particualment planyívol enmig del bosc. Hi havia una dona que treia roba molla d'un cossi i l'estenia sobre unes branques de romaní florit. 

- Aviat serà hora de dinar - va dir al dona. Algú li va respondre en una llengua que l'Agnès no va entendre. Aquella veu, però, li va resultat vagament familiar. Va esperar. La guitarra va parar de sonar i es va sentir la gatzara d'uns nens i algú que encenia foc. Tota l'escena quedava a l'altra banda del carro i l'Agnès no la podia veure. les veus s'interferien i tampoc no podia entendre què deien. Devien parlar en portuguès. D'entre totes, hi ha via aquella veu que li resultava coneguda, com si fos una veu amiga, hauria dit que era la mateixa veu, exament la mateixa veu d'en Nazari. Sabia que no podia ser, però la semblança era extraordinària, cada vegada se n'adonava més, i era justament la veu de l'home que només parlava portugués, n'estava segura. L'altre home, el que s'entenia de tant en tant, semblava afònic, però el portuguès tenia la veu d'en Nazari. Es va posar vermella. No podia ser: ara que finalment havia aconseguir tenir-lo només per a ella, absolutament a dintre seu, el trobava allà, enmig del bosc. Semblava que tota aquella gent estava molt atrafegada. potser, si anava amb compte, si donava la volta sense que la veiessin, amagada entre les fulles i les branques, podria veure'ls de cara i, aleshores, segur que descobriria que no podia ser, que l'home que tenia la mateixa veu que en nazari era un tipus que no s'hi assemblava de res i, veint-lo, fins i tot trobaria que la veu sonava diferent."

 

 

 

"El mestre de dibuix" és una història curteta, de només 176 pàgines, que ens narra l'enamorament d'una jove d'una família benestant a la Barcelona de principis de segle XX d'un jove anarquista que li fa de mestre de dibuix. Un amor que pareix impossible per la diferència de classe i el context històric que hi viuen.

 

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...