Alberto Sobrino. Mi mamà me grita. Ed. Amigos de papel
Pareix que el xiquet d'aquest conte no fa res bé. D'ençà que s'alça la mare li crida, cada volta més, amb una gran boca que va augmentant de mida conforme passa el dia: no facis soroll en menjar, espavila que perds el bus, portat bé... La il·lustració de la mare contrasta amb la del xiquets, amb una actitud més relaxada davant l'impaciència de la mare. Però malgrat això al final del dia, la mare no se n'oblida de recordar-li també, amb la boca ben gran, allò que l'estima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada