Joana Raspall (1973-2013) és coneguda per la seua vessant de poetessa encara que treballava com a bibliotecària. Durant la Guerra Civil va jugar un paper molt important en la conservació de molts exemplars de llibres en llengua catalana i com a bibliotecaria va treballar perquè Sant Feliu de Llobregat, ciutat on residia, tinguera una biblioteca infantil. Va ser una gran defensora de la literatura infatil i són molts els llibres de poesia adreçada als xiquets o basats en el seus poemes.
La seua obra és molt extensa i escriví tant per adults com per a xiquets i dins de la seua producció literària es poden trobar tots els gèneres (novel·les, teatre...).
Dins del llibre que comentaven la setmana passada en aquest mateix apartat, Guardar la casa y cerrar la boca, hi ha un apartat dedicat a aquesta autora com introducció a la seua escriptura. Per això, reproduïm un parell de poemes, encara que al blog hem parlat de més llibres d'aquesta gran escriptora.
El peix i l'oroneta
El peix voldria volar
cel amunt, com l'oreneta:
- Veig el cel tan gran i clar
que la mar em sembla estreta.
- Tens l'aigua ben transparent...
- Més ho és l'aire que respire.
Jo no veig el sol ixent
i tu cada dia el mires.
- Tu veus nacres irisats,
coralls i perles polides.
Som en dos mons separats;
són diferents nostres vides.
- Tu tens l'ala lliure i neta.
- Tu, l'escata de colors;
peix, no siguis envejós!
- M'agrades tant, oreneta!
- Doncs si treus cada matí
el capet fora de l'ona,
ens mirarem una estona.
També m'agrades a mi!
* * * * * * * * * * *
Privilegis
Al galliner de la granja
s'ha armat revolució;
tot l'aviram s'escridassa
tots creuen tenir raó.
A l'oca, tan gansonera,
l'han feta reina d'un joc!
i no al paó, ni al gall dindi,
ni al gall, ni al colom tampoc.
Què tenia de bo, l'oca,
perquè se la distingís
destinant-li per reialme
l'altra cara dels parxís?
qui ho sàpiga, que constesti
i a la granja posi pau!
diu el porc que "el benefici
sovint s'otorga a caprici"
i que "la sort cau on cau!".
* * * * * * * * * * * *
Jo sols vull
Tinc un vas que és tot plé d'or
i un sac nou ben ple de blat.
No sé amb quin fi me'ls han dat;
sé quin pes em fan al cor.
Ho duc tot dins de la mà
i no sé què m'haig de fer!
Si tu ho vols, et puc dir: Té!
per a tu tot l'or i el pa.
Jo en tinc prou amb llum de sol,
blau de mar i verd dels pins,
i amb les flors i els cants tan fins
de les aus tot fent el vol.
Jo sols vull un dolç mot teu
i, per nord, el dit de Déu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada