S'alça el teló... La filla del rei barbut

 

 

Manuel Segarra Ribes. La filla del Rei Barbut. Ed. Academia Valenciana de la Llengua

L'Academia Valenciana de la Llengua recupera aquesta edició facsímil d'una comèdia teatral de titelles de principis de segle. Crida de seguida l'atenció la falta de normalització lingüística, doncs és anterior a les normes de Castelló.

Una curiosa obreta per conèixer més del patrimoni cultural valencià.

PRIMER ACTE

Escena d'una cambra particual de la Infantona Merilde, ene l Palau del Rei Barbut. A la esquerra del'espectador, en segon terme, accés al dormitori. A la dreta un gran finestral, ample, que quedarà il·luminat quan s'indique, pel qual es veu el camp. Una gran butaca de repós i un taburet del mateix estil.

 

En alçar-se la cortina estan la Infantona i Josepa Maria assegudes al silló i al taburet.

 

JOSEMA Mª - Princesa preciosa

de cabells com l'or,

no vullc vore't trista,

anima el teu cor,

que prompte, Princesa,

vindrà Primavera

com heraut d'Estíu

i ens portarà amb ella

i les seues flors,

algun jòve de gentil presència

fill d'algun gran Rei

vestit de burell,

la capa brodada

i el semblant molt bell

que voldrà sempre vore't contenta,

cantant i rient

en el seu casalici a tothora,

maridada amb ell.

 

INFANTONA - ¿Com vols que jo estiga tan mústega

si me passe els díes en este castell,

i tan sols amb la teu companya,

els meus dos germans

i el meu pare vell?

Que els meus dihuit anys,

Jospea Maria,

estan ja cansats

de vore a tothora
des d'eixe balcó
la mateixa brossa,
els mateixos troncs.
Sols una vegada
passada que fora
una gran tronada,
trobant-me jo assoles
cercant caragols
per la drecereta
que hi ha en la Cucala,
baix de la cantera
del molí del bou,
vaig trobar a un home
montat dalt d'un matxo
que, indirectamente,
me parlà de amor.

JOSEPA Mª - ¡amor, i en un matxo...![...]