dimecres, 12 de juny del 2013

I hui, què em contes?

 
ELS HOMES DE VERD

Homes de verd, això és el que va veure quan va treure el cap per la finestra. Es va fregar els ulls però va tornar a veure'ls, tot era verd: els ulls, els llavis, el cabell.
Venien directamente cap a la seua finestra, estaven voltant la piscina. No s'ho podia creure. Estava veient extraterrestres. La primera cosa que va pensar era quin idioma parlarien.

Es van apropar i li van pregntar en un català perfecte:
- ¿Hi ha algú a casa?
- Sí, els meus pares - va respondre amb més por que vergonya.
 
Un d'ells va intentar treure alguna cosa del cinturó i el Marià, pensant que era una arma, va suplicar:
- Si us plau, no dispari, no dispari senyor.
 
L'home ver, al·lucinat, va dir:
- Ostre, nen, quantes pel·lícules has vist! El que faig és descordar-me el cinturó!
 
Llavors el Marià, amb la boca oberta, els va preguntar:
 
- Ah! Llavors, vostès també veuen pel·lícules?
- Què t'has pensat, noi, com tothom, ni que fóssim un espantall - li va respondre el més alt de tots.
 
No havia acabat de dir això quan un dels hombres es van girar cap al cel y van assenyar un núvol negre dient:
- Aquí estàn, ja vénen.
 
I els altres, nerviosos, van advertir:
- Cal avisar la gent, cal protegir-se, quin perill!
 
El Marià, mentre s'anava imaginant una guerra de les galàxies, els va preguntar:
 
- ¿ I vostès com ho saben?- Perquè és la nostra feina.
- ¿La seva feina és venir cap a la Terra per lluitar contra éssers d'altres planetes en un camp neutral?
- Però quines bajanades dius! - va dir un dels hombres amb sorna.
- La nostra feina és afagar la mel desl ruscos, som apicultors - li va explicar un altre home més amable.
- ¿I com és que vostes són verds?

En sentir això, el més alt de tots va esclafir a riure de tal manera que va començar a caminar enrere sense para fins que va caure a la piscina.
I quan va sortir nedant, el Marià va veure amb sorpresa que ja no era verd. Era un home normal i a la pascina havia quedar una taca verda surant.
Quin desengany! I és que la imaginació mou muntanyes.

Del llibre 2 minuts i s'ha acabat. Ed. Cercle de Lectors

Il·lustració Aleksey Baydakov
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...