Enguany fa cent anys que Oriola (Alacant) va vore nàixer a un del grans poetes espanyols: Miguel Hernández (Oriola, 30 octubre 1910- Alacant, 28 març 1942). Cronològicament pertanyia a la generació del 36, però va estar més pròxim als membres de la generació del 27.
Nascut en una família humild de pastors de cabres, a l'institut va abandonar els estudis per ordre paterna per dedicar-se al negoci familiar. Comença aleshores una etapa autodidacta durant la qual Miguel Hernández llig a tots els clàssics i forma un grup literàri. Més endavant marxa a Madrid a buscar treball i serà col·laborador en las Misiones Pedagógicas. Quan comença la Guerra Civil Miguel combatrà al band republicà i continua publicant les seues poesíes, les quals quan acabe la guerra li valdrà ser jutjat pel règim franquista i empresonat en les càrcels de Sevilla, penal del carrer Torrijos de Madrid, Palencia i finalment el reformatori d'adults d'Alacant, on va morir per enfermetat als 31 anys.
Va viure pocs anys però ens va deixar una valuosa herència poètica per a les darreres generacions en poemes com els de Perito en lunas, El rayo que no cesa, Viento del pueblo, Cancionero y romancero de ausencias.
En Oriola no s'han oblidat del poeta i han constituït una fundació cultural accesible a través de la web en col·laboració amb altres entitats valencianes amb una biblioteca virtual, exposicions i activitats per preservar l'obra de Miguel Hernández. En Oriola també podem visitar la casa Museu Miguel Hernández, casa on va viure el poeta amb la seua família. Sense oblidar que en 1981 es va celebrar la primera convocatoria del Premi Nacional de Poesia Miguel Hernández.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada