Lia és una jove de divuit anys amb anorèxia. Quan teníen dotze anys, ella i la seua amiga íntima Cassie féren un pacte per deixar de menjar.
Anys després Cassie és morta. Lia, a banda del seu problema d'anorèxia, psicològicament pateix la mort de la seua amiga; s'havíen barallat i no va respondre la cridada de socors quan Cassie es moria de fam en una habitació d'un motel.
Anys després Cassie és morta. Lia, a banda del seu problema d'anorèxia, psicològicament pateix la mort de la seua amiga; s'havíen barallat i no va respondre la cridada de socors quan Cassie es moria de fam en una habitació d'un motel.
Lia té greu problemes de salut i psicològics. Al seu cap el fantasma de Cassie li recorda allò lletja i gorda que és perquè no menje i arrastrar-la cap a la mort. Els seus pares, divorciats, intenten ajudar-la i l'ingresen varies voltes en clíniques especialitzades sense resultats. I les baralles en casa són constants, sempre amb la negativa a menjar de Lia rerefons.
Narrat en primera persona, l'autora ens possa en la pell de Lia i transmet les sensacions i com pensa una persona afectada per aquesta malaltia de forma molt realista. Una lectura aclapadora, dura, però al mateix temps molt interessant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada